Un milió de ciutadans, fora del pla de vacunació del govern espanyol

Els criteris del pla de vacunació varien segons la demarcació territorial

En plena lluita contra la pandèmia sembla inconcebible que una part de la població quedi exclosa dels plans per a posar fre al coronavirus, però la veritat és que aquesta situació sí que es dona a Espanya. En aquest grup de població es troben les persones que hagin arribat al país de manera irregular o que ho hagin fet per reagrupació familiar i no tinguin targeta sanitària.

El diari 'ABC' recull els testimonis d'algunes d'aquestes persones, com és el cas de Joshlin Pérez, que va aconseguir portar els seus pares a Espanya el 2019 i que tinguessin accés al sistema sanitari a principis de 2021. Tot i els esforços, els progenitors no es troben dins la llista de persones aptes per a rebre la vacuna, tot i que viuen a Espanya de manera legal.

«Cada dia vaig al centre de salut per a demanar que em donin una solució. Vaig acudir a l'ajuntament, vaig posar una reclamació, però no m'ha arribat cap resposta», comenta l'afectada. A més, els seus familiars entren dins el grup d'edat i tenen patologies que els fan especialment vulnerables a la malaltia.

Gairebé 400.000 persones no es vacunaran

És la dada que estima l'últim informe de la Fundació Per Causa i la Universitat Carlos III de Madrid, a què cal afegir les 698.000 persones que, segons el mateix mitjà, es troben en procés de reagrupament familiar. Una altra afectada és Livia, que resideix a Vigo i que amb 79 anys tampoc ha pogut optar a la dosi immunològica, tot i prendre's fàrmacs habitualment. «La meva filla i jo vam estar trucant contínuament durant més d'una setmana i el 21 d'abril em van atendre. Em van agafar les dades i em van dir que sí, que em trucarien, però no em dona seguretat, no tinc cap resguard on quedi constància d'això i encara espero que em truquin», comenta l'anciana.

Tot i que l'estratègia per a vacunar tota la ciutadania té com a base comuna les decisions del govern central, cada demarcació territorial té certa independència pel que fa als criteris que s'estableixen, com el de si aquests col·lectius entren dins de les llistes o no. És per això que els criteris poden variar segons el territori.

Múltiples escenaris i una mateixa reclamació

És la solució que es promou des d'organitzacions com Jo Sí Sanitat Universal, que asseguren que les informacions vinculades a aquest tipus de procediments s'han hagut de demanar directament al govern autonòmic. Critiquen que «ni la població, ni molts professionals en tenen coneixement i continuen denegant la vacunació tot i que a la persona 'exclosa' se l'hagi de vacunar». El Ministeri de Sanitat assegura que totes les «persones residents a Espanya seran vacunades, i davant de qualsevol dubte han de dirigir-se a l'administració de la comunitat autònoma en què es trobin». Fet que porta a conflictes entre regions i un tracte diferenciat.

Algunes organitzacions com Metges del Món, de la qual és portaveu Neus Turienzo, asseguren que moltes comunitats no han d'amagar-se darrere la protecció del govern central i han d'assumir la seva responsabilitat. «El Ministeri ha donat una ordre, i són les comunitats les que han de facilitar que es compleixi. Si no es fa, és un error enorme», comenta. També apunta que «qualsevol persona que acudeixi a un punt de vacunació ha de tenir la seguretat que les seves dades no es puguin utilitzar per a la deportació».

Amb aquest caldo de cultiu la sensació és que la pilota segueix caient al jardí del veí i, si seguim així, és un joc de donar la culpa a l'altre. El que està clar és que, aquests col·lectius, que de cap manera són minoritaris, segueixen desemparats en la lluita contra la pandèmia.


Comentaris

envia el comentari