Dimarts es complien 20 anys de la fundació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), nascuda per combatre el projecte de macrotransvasament promogut pel govern de José María Aznar. La irrupció del moviment social antitransvasament va marcar un abans i un després a les Terres de l'Ebre. Des d'aquell moment, la PDE ha respost des del carrer i des de les institucions els diferents projectes que amenaçaven la integritat i la vida del tram final del riu. Ara, segueix de prop l'aprovació de la pròxima versió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre i alerta que el Gloria ha estat un avís del greu perill que corre el Delta. Diumenge toca celebrar l'aniversari. Això sí, adaptat a la pandèmia del coronavirus, amb una manifestació virtual.
«Han canviat governs, ministres, presidents de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre però la gestió dels rius, l'augment de regadius, d'embassaments i la preparació de transvasaments no han canviat sota cap circumstància ni cap govern, sigui català o de Madrid", remarca l'històric portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Després de prendre el relleu a la Coordinadora Antitransvasaments, que des de principis dels anys 90 del segle passat va estar batallant contra el minitransvasament a Tarragona i el projecte de detracció d'aigua del llavors ministre socialista Josep Borrell, el moviment social no ha tingut pràcticament temps d'abaixar la guàrdia des de la seva constitució un 15 de setembre de fa 20 anys. Fins i tot després de contribuir a tombar, amb mobilitzacions de desenes de milers de persones al carrer, el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del llavors totpoderós govern del PP.
Actualment, i amb el nou Pla Hidrològic de Conca en l'horitzó pròxim, la lluita es focalitza en el recentment aprovat transvasament de la capçalera a Santander o l'expansió de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a municipis la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, ja dins d'altres conques hidrogràfiques. Aquestes seran les bases, avança Tomàs, d'un nou PHN. «S'està preparant l'entramat i un temporal ens avisa que la fragilitat del Delta encara és pitjor», avisa.
La PDE ha interioritzat que les mateixes polítiques de fons que van fer mobilitzar de forma transversal una gran part de la societat ebrenca en contra dels transvasaments i per la supervivència del territori es mantenen pràcticament intactes. Allò que sí ha canviat, diuen, són les forma de plantejar els vells projectes de grans transvasaments per llei, que generaven un ampli rebuig social, esquarterant-los i dividint-los en «microtransvasaments, com el CAT».
Complicitat de regants i ajuntaments
Una de les claus explicatives, indica el portaveu, està en els suports i la complicitat que els governs i grans empreses promotores busquen entre regants o ajuntaments amb els arguments de satisfer necessitats d'aigua potable o fer ús de les concessions que els pagesos no poden assumir. Un discurs «maquiavèl·lic» que al darrere, insisteix, oculta la ja coneguda política d'extracció de recursos de territoris desafavorits i infradesenvolupats, castigant-los doblement des del punt de vista ambiental i econòmic.
Entenen des del moviment social que «l'adversari s'ha fet astut», optant ara per fórmules encobertes de transvasament que no generen contestació però que, en realitat, advoquen per afavorir els mateixos desenvolupaments urbanístics i operacions financeres que porten denunciant des de fa més de dues dècades de forma reiterada.
Des d'un bon principi, la PDE va assumir que la lluita contra aquests interessos era «molt complexa» i va advocar per externalitzar el conflicte, traslladar-lo als àmbits català i europeu. La pedagogia ha estat una de les grans armes del moviment social, que ha arribat a aixecar la simpatia d'una part molt important de la població catalana sobre la fràgil situació que viu el tram final del riu i el delta de l'Ebre. També la possibilitat d'establir aliances duradores amb ONGs ambientalistes i grups d'experts compromesos amb una «nova cultura de l'aigua», la gran idea força encunyada i promoguda pel moviment social.
Tot i això, molts d'aquells que al seu moment es van presentar com a aliats, han anat baixant del carro a mesura que, en algun moment, han assumit responsabilitats i poder. «Cap força política té com a prioritat la defensa de l'Ebre: sigui el Govern català, el central com els partits», lamenta Tomàs. Així, recorden, ho va demostrar, més enllà del suport del govern de CiU als plans del PP, la interconnexió de xarxes que promovia el tripartit de PSC, ERC i ICV a finals de la primera dècada del mil·lenni.
Sense suports polítics
Ara, critiquen que mentre s'anuncien plans estatals i accions del Govern per salvar el Delta, en paral·lel es promouen transvasaments com els de Santander o l'ampliació del CAT. «Ens trobem amb la contradicció que s'està jugant amb la gent de les Terres de l'Ebre: no se li diu la veritat Si no hi ha cap institució del territori que prengui la iniciativa el conjunt del moviment social haurem d'encapçalar la mobilització per modificar els transvasaments i que el Pla Hidrològic de l'Ebre prevegi un cabal suficient per mantenir el tram final del riu i el Delta, així com gestionar els sediments dels embassaments», raona el portaveu.
La partida es continua en els terrenys ambiental però també del model territorial i de desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Tomàs recorda que hi ha «interessos molt forts» darrere tot allò que afecta l'aigua de les Terres de l'Ebre i el seu Delta. Un espai, assegura, corre el risc d'acabar morint definitivament si el nou Pla Hidrològic de la Conca que s'ha de presentar abans de finals d'any no reconeix els mals endèmics de la regressió, la subsidència i la manca crònica de sediments.
Mantenir la capacitat de mobilització
L'actual context de pandèmia complica l'estratègia, segons admet Tomàs. Tot i això, assegura que la PDE en cap cas «ha perdut capacitat de mobilització». «La clau no ha estat gestionar les mobilitzacions sinó el temps de calma aparent», subscriu. Així les coses, assegura que estan estudiant l'escenari i es preparen per mobilitzar la societat del territori. Especialment, després que el temporal Gloria hagi deixat al descobert, novament, la fragilitat del Delta de l'Ebre i l'amenaça, més que real, de la seva desaparició si no es prenen mesures. Es tracta, diu, del gran repte pendent de la societat catalana perquè reconegui el seu valor i que hi viuen persones que poden ser «les primeres refugiades climàtiques d'Europa».
Aquest diumenge, però, la PDE ha convocat una manifestació virtual per celebrar el seu vintè aniversari. Ho fan amb una crida a publicar imatges i vídeos commemoratius i reivindicatius a les diferents xarxes socials. Serà, segons Tomàs, una nova «manifestació festiva i lúdica» de suport al moviment, que des de feia dos anys preparava els actes. Aquest cop, però, no hi hauran concentracions multitudinàries amb la voluntat de respectar les mesures sanitàries i de seguretat que les autoritats han ordenat davant la pandèmia del coronavirus.