Les beques menjador dels alumnes de Reus s'activen després d'una setmana de curs escolar. Tal com havia denunciat l'oposició municipal, el curs escolar havia començat sense que s'haguessin resolt els ajuts que reben les famílies per pagar el menjador escolar, una situació que, segons s'ha explicat avui, no ha suposat deixar cap infant desemparat.
La regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, ha admès que «som conscients que anem una mica tard». L'impacte de la pandèmia, ha detallat, va suposar que la convocatòria d'ajuts s'endarrerís un mes. Ha apuntat, també, que les beques sempre tenen efectes retroactius, és a dir, que el menjador se sol pagar en acabar cada mes i, per tant, el retard ha suposat un problema per a la gestió del servei i l'organització de les famílies, però no per a l'alimentació de la canalla.
Vuit de cada deu sol·licituds es resol favorablement
Vilella ha afirmat que «estem enviant avui els llistats a les escoles i les famílies la setmana que ve rebran un SMS comunicant quin és l'ajut que tenen». Per aquest curs 2020-2021 s'han presentat 3.733 sol·licituds, una xifra superior a les que es van registrar a començaments del curs passat, però força similar a les que hi havia quan es va acabar el curs.
De les d'enguany, 2.531 (un 68%) s'han resolt favorablement, 482 (un 13%) s'han denegat i 720 (un 19%) estan pendents de resoldre's. De les que ja tenen una resolució, un 84% és favorable i el 16% restant és negativa, una proporció que Vilella apunta que es preveu mantenir en les 720 demandes restants.
Les que queden pendents no s'han resolt perquè s'ha requerit a les famílies documentació que els faltava o, en alguns casos, perquè la Generalitat ha informat que hi hauria hagut algun error. En general, però, la regidora reusenca declara que se senten «satisfets que tinguem la major part de les ajudes resoltes i que, sobretot, siguin molt beneficioses de cara a les famílies perquè en aquests temps de crisi econòmica, és evident que les administracions hem de ser al costat de la gent».
Les que s'havien valorat positivament fins aquest dijous suposen una partida de 2.357.041,46 euros entre els que hi aporta la Generalitat i els que hi destina l'Ajuntament. Un volum superior al que es va destinar l'any passat segons ha destacat Vilella. Precisament el canvi en el varem i els llindars ha provocat que més famílies tinguin accés als ajuts i que, aquestes beques, siguin superiors als que s'havien atorgat fins ara.
Més ajut per a més famílies
«El nombre de sol·licituds és més gran», sentencia Vilella. «Una de les coses que ha acabat passant és que més famílies han pogut entrar a demanar l'ajut però també que hi hagués més quantitat d'ajut». Això s'ha produït pel canvi de criteri en alguns aspectes de la convocatòria.
Fins ara hi havia la possibilitat que el Govern català subvencionés la meitat de l'ajut total, una franja que ara ha desaparegut. «Partim del 70% i la major part de les famílies acaba tenint entre el 90% i el 100% de l'ajut», ha detallat la regidora de Benestar Social de Reus.
La Generalitat limita el màxim que es pot subvencionar per al menjador escolar en 6,30 euros. En conseqüència, ha explicat Vilella, la majoria d'escoles miren d'ajustar el preu del menjador a aquesta xifra. En les resolucions concedides enguany, un 64,5% cobreixen entre el 90% i el 100% de l'ajut i un 24,6% rebran el 70% de l'ajut.
Suposa un canvi respecte a la dinàmica del curs passat, quan quatre de cada deu alumnes amb ajut en rebia el 70%. Dues de cada deu rebien la meitat de l'ajut i poc més d'una de cada deu arribaven al llindar entre el 90% i el 100%. En el cas de Reus, poc més de dues de cada deu entraven en una categoria pròpia que contempla l'ajut per a les famílies que no poden ocupar-se de la canalla a les hores del menjador, una categoria que, enguany, suposa un 11% de les sol·licituds aprovades.
En aquest cas se'ls aporten cinc euros que es poden rebre en cas que tots dos progenitors treballin, precisament per no poder prendre la canalla a dinar a casa. La resta dels ajuts compten amb la possibilitat de compactar-se, és a dir, si es rebia un 60% de l'ajut, en lloc de pagar el 40% restant de cada menú, la família pot optar perquè l'infant es quedi al menjador tres dies a la setmana amb el servei cobert per la beca.
El canvi de dinàmica s'ha produït, ha aclarit Viella, perquè «l'any passat complementàvem sobre mig ajut de la Generalitat i hi posàvem 1,20 euros; això feia que les famílies que tenien els 3,10 euros —era la meitat de l'ajut del curs passat— més l'1,20 euros de l'Ajuntament, es poguessin quedar quatre dies a la setmana si compactaven». «Aquest any, com que la Generalitat parteix del 70%, nosaltres seguim posant la mateixa quantitat fixa i arribem al 90% o una mica més enllà, depenent del preu del menjador de l'escola», ha aclarit.
Targetes moneder municipals per cobrir mancances de la Generalitat
Quan es va decretar el confinament a causa de la pandèmia de Covid-19, la Generalitat va activar un sistema de targetes moneder que havien de substituir el servei de menjador escolar. Només es podien fer servir per comprar productes de primera necessitat i, tant per la gestió com per la quantitat econòmica que suposaven, inferior als ajuts per al menjador, van rebre crítiques.
El cas és que, a Reus, el Govern català en va enviar 2.651, que l'Ajuntament va distribuir. En paral·lel, i en el marc del Pla de Reactivació Econòmica i Social, el consistori va posar en marxa el seu propi sistema de targetes moneder amb la mateixa filosofia, però no per substituir el menjador escolar, sinó per cobrir les necessitats de les famílies vulnerables.
A la pràctica, però, 53 d'aquestes targetes sí que es van fer servir per cobrir les necessitats alimentàries d'infants de la ciutat. En concret es van destinar a la cinquantena d'alumnes a qui la Generalitat havia concedit una beca menjador més enllà del 13 de març, un col·lectiu a qui no tenia registrat i, per tant, havia quedat fora de les targetes de la Generalitat.
No és l'únic cas en el qual, l'estructura del consistori reusenc, ha suplert una parcel·la d'actuació que hauria correspost al Govern català. Una part del pla de xoc alimentari que va impulsar l'Ajuntament de Reus també serà compensat per la Generalitat. Quan es va acabar el curs, les targetes moneder que substituïen el menjador escolar van quedar buides i, segons ha explicat Vilella, no es podien prorrogar per qüestions tècniques i administratives del Govern català.
A Reus es va activar aquest pla de xoc alimentari i ara, a través d'una addenda de la Generalitat, el consistori compensarà la part d'aquesta línia d'ajuts que va servir «per poder garantir l'alimentació infantil amb les mesures del pla de xoc». «A l'estiu és veritat que les targetes moneder de la Generalitat no es van emetre, però sí que, a través d'aquesta addenda, podrem ajudar a pagar el cost que ens ha suposat; érem un Ajuntament que estàvem organitzats i teníem aquest pla de xoc, i hem pogut fer front a les necessitats, no de tots els alumnes, però sí d'aquells que ho han necessitat»