Unes prediuen l'arribada de l'Anticrist i la fi del món, unes altres veuen la humanitat com a una clonació genètica creada per déus extraterrestres. Les sectes a Espanya que continuen en actiu són a vegades simples rareses antropològiques, però en altres casos són autèntiques organitzacions delictives que suposen un autèntic perill.
Delictes sexuals, segrest, abusos psicològics i físics, proselitisme agressiu, control autoritari, manipulació, rentat de diners i extorsió són només alguns dels delictes que pesen sobre aquests cultes.
Què és una secta i com funciona?
Una secta és un grup d'individus units per un sistema de creences generalment minoritari i escindit de la doctrina general. Originalment, s'utilitzava el concepte de secta per a denominar les interpretacions alternatives a la doctrina oficial catòlica, però actualment el terme agrupa aquells grups les creences religioses o filosòfiques dels quals suposen un perill per a la comunitat.
El seu tret principal és l'hermetisme, la persuasió i l'aïllament de l'individu. De fet, les seves víctimes potencials són persones que travessen un període de crisi emocional, dificultat econòmica, crisi afectiva i estat d'ànim depressiu. Aquests subjectes són fàcilment manipulables i troben en el grup el consol i l'ajuda que necessiten. S'inicia llavors el procés de «rentat de cervell».
Mitjançant tècniques meticuloses de persuasió es crea un procés paral·lel de creació de vincles d'afinitat i dependència respecte del grup, i de ruptura dels llaços amb la família i la resta de la societat. Els reclams principals solen ser un nou i atractiu sistema de valors i creences, i l'existència d'un líder suprem autoproclamat.
Quantes sectes a Espanya continuen en actiu?
Segons estimacions, avui dia existeixen entre 200 i 250 sectes a Espanya que continuen en actiu, però hi ha una xifra encara més esgarrifosa: uns 6 milions de persones han estat en contacte en algun moment amb sectes de manera directa o indirecta. A més, un 40 % de la població podria estar en risc de ser captat per una secta.
Aquestes xifres no disten molt de la situació d'altres països com ara Alemanya, Itàlia o França. Tanmateix, la principal diferència és que a Espanya no hi ha cap legislació per regular aquests grups, i moltes vegades s'amaguen darrere d'associacions religioses i grups terapèutics.
La majoria d'aquests grups es concentren a València, Madrid i Barcelona. Com que són nuclis urbans amb flux de moltes persones, afavoreix el moviment i la implantació dels grups.
Les 5 sectes a Espanya més sorprenents en l'actualitat
A continuació, veurem algunes de les sectes que continuen actives i ofereixen una curiosa varietat de doctrines.
1. Nova Acròpolis
«Filosofia, Cultura, Voluntariat» és l'eslògan que encapçala el web d'aquesta organització internacional. El seu missatge principal és el següent: posant en pràctica els ensenyaments dels pensadors clàssics es pot arribar a la fraternitat universal i el desenvolupament de les capacitats individuals.
Encara que el plantejament pot semblar ideal, alguns exmembres van denunciar mètodes de captació agressius i abús psicològic. El seu grup a Espanya ha aixecat sospites per encobrir ideologia feixista i antisemita. A més, va ser considerada pel Parlament Europeu com una de les sectes més perilloses.
2. Testimonis de Jehovà
Segurament, és la secta religiosa més coneguda a Espanya, amb una gran implantació i una activitat intensa de proselitisme. Els Testimonis de Jehovà són coneguts per difondre el seu missatge porta a porta, perquè cadascun dels seus membres és vist com un profeta (testimoni) la missió del qual és traslladar el missatge de Déu (Jehovà) als altres.
Predica el retorn al cristianisme primitiu i la lectura i interpretació individual de la Bíblia, sense intermediaris. A diferència del cristianisme, els Testimonis de Jehovà creuen que la mort és la fi de l'existència, però quan Déu ressusciti aquells que se n'han anat, els adeptes se salvaran. Un dels punts més polèmics és la seva oposició als avançaments científics i la seva negació a sotmetre's a tractaments mèdics com ara les transfusions de sang. A més, alguns dels seus membres s'han vist implicats en casos d'abús sexual infantil.
3. Els mormons
L'Església dels Sants dels Últims Dies és la denominació oficial d'una religió més coneguda com els mormons, el proselitisme i la jerarquia interna dels quals fan que molts la considerin com una secta. Al món hi ha 14 milions de membres, 47.000 dels quals es troben a Espanya, on tenen activitat des de 1969.
No obstant això, molts altres no consideren que els mormons siguin una secta, perquè no oculten res i només són una escissió doctrinal del catolicisme. Com a particularitats, creuen que Déu va estar a Amèrica, que Maria va tenir altres fills després de Jesús, i que tots podem arribar a ser aconseguir un tipus de divinitat. Entre les prohibicions que s'hi imposen, destaquen que no es pot fumar, beure ni mantenir relacions sexuals abans del matrimoni. S'hi poden reconèixer fàcilment perquè vesteixen camisa blanca, corbata i una xapa identificadora.
9. Opus Dei
La particularitat de la coneguda secta de l'Opus Dei és que pertany a la mateixa Església catòlica, és a dir, que no neix d'una escissió. No obstant això, el seu secretisme i la rigidesa dels seus preceptes ultraconservadors l'han posada al punt de mira de les crítiques i molts la consideren una secta amb caràcter general.
El 1950 la Santa Seu la va reconèixer com a cos eclesiàstic autònom dins de l'Església catòlica i, segons les seves dades, compta amb 2.083 sacerdots i 92.600 membres. La seva missió, oficialment, és fomentar la consciència de la crida universal a la santedat mitjançant l'observació de les normes en la vida ordinària, que inclouen la santificació del treball, l'oració i la mortificació, la caritat i l'apostolat i la renúncia a la doble vida.
Encara que reben el suport de l'Església oficial, ha estat criticada per la seva captació agressiva d'adolescents, especialment a través de les seves institucions escolars, les restriccions derivades de l'integrisme ideològic, el mal psicològic que causa en moltes persones, els càstigs físics i el control autoritari, entre d'altres.