En pastilles o en pols, en cristall o líquid, les amfetamines són una de les drogues més populars dins del grup dels estimulants. Aquest tipus de droga, en què la variant més coneguda és la metamfetamina, provoca sobretot un augment d'energia i sensació d'eufòria.
Amfetamina: què és?
Les amfetamines són una droga d'origen legal creada per a ser utilitzada amb finalitats terapèutiques (per exemple, per a baixar de pes, per a la hipertensió o per a la narcolèpsia), però que va deixar de tenir un ús mèdic pel seu alt risc d'addicció. Les amfetamines, de fet, són més conegudes com una de les drogues lúdiques més populars.
En 1887 el químic romanès Lazar Edeleanu va sintetitzar un derivat de l'efedrina que va donar lloc a l'amfetamina, el descobriment de la qual es va centrar en els seus efectes simpaticomimètics (mimetització de l'hormona de l'adrenalina) amb propietats broncodilatadors.
Tot i això, no va ser fins a l'any 1933 quan es van revelar els seus efectes sobre el sistema nerviós central. De fet, ja en els anys vint era utilitzada pels soldats per a combatre la fatiga i fomentar l'estimulació, i en 1927 va començar a ser comercialitzat amb l'inhalador 'Benezedrina' per a elevar la pressió sanguínia, contreure els gots i dilatar els bronquis.
A partir de 1946, l'amfetamina i els seus derivats van començar a ser utilitzats de manera sistemàtica per a diversos tipus de desordres com la narcolèpsia, la depressió, la hiperactivitat i fins i tot la rehabilitació de l'alcoholisme i altres drogues.
L'abús del fàrmac no va trigar a desencadenar casos d'addicció que van portar a la comunitat científica a descartar el seu ús terapèutic i a classificar-la com a psicotròpic. Des de llavors, aquesta substància es troba en uns llimbs legals, perquè fins i tot sent considerada com una droga és accessible en molts països.
Composició i efectes de les amfetamines
El principi actiu de les amfetamines és l'efedrina, una molècula molt utilitzada per exemple en la medicina tradicional xinesa que actua sobre el sistema nerviós simpàtic. La seva composició molecular es va revelar com una eina eficaç per a la superació de la barrera hematoencefàlica que afavoria l'alteració del sistema nerviós central.
Després del seu descobriment es va procedir a manipular químicament l'amfetamina fins a atorgar-li una gran toxicitat, i el seu ús aviat es va escapar dels circuits mèdics. I és que amb el 'boom' de les drogues sintètiques, les metamfetamines, es van convertir en una de les drogues més populars pels seus efectes.
1. Eufòria
A diferència d'algunes molècules simapticomimètiques com l'adrenalina, l'amfetamina és efectiva quan es consumeixi per via oral. Presa en forma de pastilles, cristall o bé esnifada, s'estén ràpidament per la sang i penetra amb facilitat l'anomenada barrera hematoencefàlica, que separa la sang del sistema nerviós central.
La reacció immediata consisteix en l'acceleració de l'acció sinàptica de l'activitat neuronal que es tradueix en sensació de benestar i eufòria. Això es produeix per l'alliberament de substàncies que es mimetitzen amb l'adrenalina, que estimula de forma distorsionada les emocions i potència els efectes de l'alcohol.
2. Energia
Un dels efectes immediats de la droga en penetrar en el sistema nerviós central és la reducció de l'apetit i l'eliminació del cansament. En el seu ús farmacològic primigeni era molt efectiva per a baixar de pes i estimular l'organisme, però amb la introducció de les drogues sintètiques es van descobrir usos molt més perversos.
A més de produir estats emocionals alterats, eufòria i felicitat, l'amfetamina produeix l'anomenat 'xut' d'energia que permet al consumidor aguantar més hores de festa i mantenir durant més temps l'estat d'excitació. En aquest cas, la disminució del cansament va acompanyada de l'augment de l'activitat psicomotora.
3. Sociabilitat
A més a més, el cos experimenta una sèrie de sensacions impossibles de percebre en estat de relaxació, entre les quals es troba una especial sociabilitat, profusió en el parlar, augment de l'activitat cerebral i potenciació de les sensacions corporals, com el tacte. Entre aquests efectes es troba, a més, una major excitació sexual.
Per això és una de les drogues més populars i cotitzades en els ambients festius, perquè a més de produir sensació de benestar, eufòria i energia, les amfetamines desperten la sociabilitat i faciliten les relacions socials del consumidor.
4. Distorsió de les sensacions
A més de tot això, les amfetamines provoquen a nivell general una distorsió de les sensacions que, de manera pràctica, es tradueix en l'augment de la sensació d'autocontrol i potenciació de l'autoconfiança. És a dir, el consumidor se sent més segur de si mateix i això recau en una sensació de benestar i ganes de socialitzar-se.
No obstant això, és una sensació purament psicològica, de manera que es produeix una clara distorsió entre els fets reals i les sensacions de qui la consumeix. En realitat, l'ús de les amfetamines com a droga porta a la pèrdua total del control, derivat d'aquesta distorsió sensorial i mental.
5. La baixada i l'addicció
Les dues conseqüències a mitjà i llarg termini del consum d'amfetamines és l'anomenada baixada i el desenvolupament de dependència. Com succeeix amb altres drogues estimulants com la cocaïna, aquest tipus de droga accelera l'alliberament de serotonina (la substància de la felicitat) que és el que potencia la sensació d'eufòria.
No obstant això, es tracta d'una estimulació artificial que, en desaparèixer els efectes de la droga, produeix l'efecte contrari: la inhibició de la serotonina. Després d'algunes hores de la ingesta d'amfetamines es van manifestant efectes adversos com l'aparició sobtada d'apetit, cansament extrem i abatiment psicològic.
I encara que les amfetamines són menys addictives que la cocaïna, el seu consum prolongat produeix addicció, ansietat, problemes de somni i depressió. A més, en el seu consum immediat, les amfetamines poden produir alteracions en la parla, problemes cardiorespiratoris, al·lucinacions, alteracions motores i atacs de pànic.