Les plantes són éssers vius que sintetitzen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. Gràcies a la clorofil·la, que proporciona aquest color verd tan característic de les plantes i dels vegetals, capten l'energia solar i la transformen en oxigen. A més, són vitals per a l'existència i continuïtat de moltes espècies de vegetals del món.
Les plantes són éssers vius formats per diverses parts, on cadascuna d'elles realitza una funció específica segons la seva estructura. Les plantes poden realitzar totes les seves funcions per a sobreviure sense necessitat de desplaçament. Presenten un pigment natural conegut com a clorofil·la i és el causant del color verd de les plantes.
La clorofil·la és la responsable de captar la llum del sol per a sintetitzar substàncies químiques necessàries per a la vida de la planta. Aquest procés es diu fotosíntesi i és la base d'aquests éssers vius, que sintetitzen el seu propi aliment.
1. L'arrel
L'arrel és l'òrgan que s'encarrega de fixar la planta al sòl, perquè no caigui ni es tombi. A més de la seva funció anatòmica de subjecció, les arrels són les responsables d'absorbir l'aigua i les sals minerals necessàries per a elaborar els nutrients necessaris per a la seva supervivència.
Parts de l'arrel
Coll: és la part situada al nivell de la superfície del substrat. És la zona que separa la tija de l'arrel.
Arrel principal: també anomenada cos. És la part que es troba sota terra i de la qual surten les arrels secundàries.
Pèls absorbents: és la zona per on penetra l'aigua amb els nutrients per a proporcionar aliment a la planta.
Còfia: és la part que s'encarrega de protegir la zona de creixement de l'arrel. Presenta forma de casquet i està situada a l'extrem de l'arrel principal.
Funció de l'arrel
Fixació: fixa la planta al sòl.
Absorció: absorbeix del sòl les sals minerals i l'aigua.
Conducció: condueix la saba bruta des del sòl fins a la tija.
Reserva: emmagatzema substàncies alimentàries de reserva.
2. La tija
La tija és l'òrgan del vegetal que creix en sentit contrari a l'arrel. És l'encarregat de transportar la saba, l'aigua i els nutrients absorbits a l'arrel a la resta de parts de la planta. També exerceix la funció de mantenir l'estabilitat del vegetal. A més, és la responsable que la planta pugui arribar a l'altura necessària per a rebre la llum del sol.
Segons les característiques que presenta la tija, aquesta es pot classificar en herbàcia o llenyosa. Les tiges herbàcies són suaus, verdes i tenen poc teixit llenyós. Són plantes que solen morir al cap d'un any i no solen arribar als dos metres d'altura. Els vegetals que presenten aquest tipus de tiges són: flors, verdures, vegetals, plantes de casa i plantes perennes.
Per contra, les tiges llenyoses no moren i superen els freds hiverns. És un tipus de tija dura, gruixuda, llenyosa i pot arribar a diversos metres d'altura. Les plantes que tenen aquest tipus de tija són: arbres i arbustos.
Parts de la tija
Coll: és la part que s'uneix a l'arrel.
Nus: és on s'uneixen les fulles i les branques.
Gemmes: donen origen a les branques i és per on va creixent la tija.
Funció de la tija
-Sostenir les altres parts de la planta, com les branques, les fulles i els fruits.
-Transportar les substàncies químiques i nutrients a la resta de la planta.
-Allargar el vegetal fins a aconseguir la llum solar.
3. La fulla
Les fulles són l'òrgan de la planta que té una forma laminar i que normalment és de color verd, per la presència de clorofil·la. Apareixen en els nusos de les tiges i de les branques. És un dels òrgans més importants de la planta, ja que gràcies a la clorofil·la poden absorbir la llum solar i convertir el diòxid de carboni en oxigen.
Parts d'una fulla
Limbe: és la part ampla i plana de la fulla. Té dues cares: el feix, que és la part superior de la fulla, i el revés, que és la part que queda cap avall.
Pecíol: és el filament que uneix la fulla a la tija. Té forma de cueta i és per on passen els vasos conductors. Hi ha fulles que no tenen pecíol i són les anomenades sèssiles.
Nervis: són unes arrugues o canals que recorren els limbes. Són els vasos conductors que recorren la superfície de la fulla.
Beina: és una dilatació del pecíol o dels limbes que embolica la tija.
Funció de la fulla
Fotosíntesi: consisteix a absorbir el diòxid de carboni, mitjançant la captació de la llum solar i transformar-ho i expulsar-ho com a oxigen. Aquest procés és vital per a la vida de les plantes, ja que gràcies a ell poden sintetitzar el seu propi aliment.
Respiració: les fulles són el pulmó de la planta, absorbeixen oxigen i expulsen diòxid de carboni. Aquest procés es realitza normalment de nit.
Transpiració: les fulles expulsen aigua en forma de vapor a través dels estomes. El resultat és la presència de petites gotetes a la superfície de les fulles.
4. La flor
Les flors són l'òrgan reproductor de les plantes. Juguen un paper molt important en la fabricació de llavors i són la part més cridanera de l'espècie. Apareixen quan la planta és madura i les condicions ambientals són favorables. Són vitals per a l'existència i propagació d'hortalisses i vegetals de la Terra.
Part de la flor
Calze: són les fulles verdes petites que es troben a la part exterior de la flor. La seva funció és la de protegir la flor quan encara és un capoll.
Corol·la: formada per pètals de forts colors per a atreure els insectes i realitzar la pol·linització.
Pistil: és l'òrgan femení de la flor. Està compost per l'ovari, l'estil i l'estigma.
Estams: són uns filaments que es troben al voltant de l'estigma. Són l'òrgan masculí de la flor. Té un sac, anomenat antera, a la part superior que és on es produeix el pol·len quan la flor madura.
Funció de la flor
Pol·linització: és el desplaçament del pol·len des de l'estam fins al pistil. Aquesta pol·linització es pot realitzar de manera directa, quan l'estigma rep el pol·len de la mateixa flor, o indirecta, quan el pol·len d'una flor anirà a parar als estigmes d'una altra, mitjançant insectes o pel vent. La pol·linització fa referència al procés de reproducció de la planta.
Fecundació: és quan s'uneix la cèl·lula sexual masculina amb la cèl·lula sexual femenina. L'òvul fecundat es transforma en llavor i l'ovari en fruit.
5. El fruit
Els fruits són l'ovari fecundat, transformat i madur de la planta. És l'encarregat de protegir les llavors i assegurar la dispersió d'aquestes. A més, serveixen d'aliment per a molts éssers vius.
Parts del fruit
Pericarpi: es crea amb la transformació de les parets de l'ovari. Està format per tres capes:
Endocarpi: capa externa que envolta el fruit. És la pell del fruit, la capa externa.
Mesocarpi: Part comestible del fruit. És la capa intermèdia del fruit.
Epicarpi: Part que embolica la llavor. És la capa interna del fruit.
Llavor: és la part del fruit que està situada i protegida per l'endocarpi. És l'òrgan responsable de crear una nova planta amb flor. Es crea quan l'òvul fecundat es transforma. Està formada per tres parts:
-Endosperma
-Embrió
-Tegument
Funció del fruit
-Conté i protegeix les llavors durant el seu desenvolupament.
-Forma part del procés de dispersar les llavors una vegada estan madures.
-Atreure els animals perquè aquests afavoreixin la dispersió.
[WhatsAppGroup]9[/WhatsAppGroup]
Bibliografia
Raven, P. H., Evert, R. F., & Eichhorn, S. E. (1992). Biología de las plantas (Vol. 2). Reverté.
García, A. Á., & Carril, E. P. O. (2011). Metabolismo secundario de plantas. Reduca (biología), 2(3).
Medrano, H., Bota, J., Xifri, J., Flexas, J., Ribas-Carbó, M., & Gulías, J. (2007). Eficiencia en el uso del agua por las plantas. Investigaciones geográficas (Esp), (43).
Rodríguez, M. C., & Juárez, Á. (1991). Fisiologia vegetal.
