La Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus celebra, enguany, 75 anys d'història. Coneguts com 'Els Natzarens', van néixer fa tres quarts de segle de la mà dels pares i avis d'alguns dels que avui són membres actius de l'entitat. Tenen la seu a Sant Francesc, i és precisament on TarragonaDigital es troba amb ells per parlar de la història de la confraria. Ens reben alguns dels actuals membres de la junta de l'entitat, i ens acompanyen a una sala on parlarem una bona estona amb alguns dels seus pares, que abans de passar-los el relleu, van ocupar els càrrecs que ara ocupen ells.
Mentrestant, a Sant Francesc, un nombrós grup de nens, nenes i jovent guarneix el pas de Nostre Pare Jesús del Calvari i de la Verge del Calvari. És Dimecres Sant, i avui Dijous Sant sortiran per primera vegada aquesta Setmana Santa. Precisament dimecres és el dia de l'ofrena del clavell, flor que servirà per deixar llestes les dues imatges que els Natzarens trauran en processó.
Conversem una estona amb Antoni Martra, Lluís Sirolla i Joan Maria Torné, algunes de les famílies de la vella guàrdia de la Setmana Santa reusenca de la qual parlava Esteban Rius al reportatge publicat a TarragonaDigital aquesta mateixa setmana. Els preguntem si la manera com es fa, com es porta al carrer la Setmana Santa de Reus ha canviat gaire, i tenen clar que sí. «Hi ha molta més gent», assegura el primer, «l'ornamentació de les confraries ha sofert transformacions», afegeix. Recorda, com també feia Esteban Rius, que els anys 1979 i 1980 no es va sortir, per Setmana Santa.
El pes de les dones dins de les confraries
Lluís Sirolla té clar que un dels canvis principals que s'han viscut és el canvi de paper de les dones. «S'ha donat molta entrada a les dones, avui en dia, de la gran quantitat de gent que surt a la fila, moltes són dones, que antigament les confraries eren només d'homes», explica. Antoni Martra puntualitza que «això no ho he conegut mai, des del primer dia que vaig sortir, l'any '46, que han sortit dones».
Admet, això sí, que no en la proporció que n'hi ha ara als passos, i Sirolla hi afegeix que «l'altra diferència és que abans anaven a la fila, i ara van al davant, hi ha moltes dones que estan al capdavant de les confraries, a les juntes de govern». Just en aquest moment entra a la sala Helena Martra, confraressa major dels Natzarens. «Jo sóc presidenta, tinc una vicepresidenta, la Jordina Sirolla, i l'Anna Sirolla, que és la secretària; per primer cop a la Confraria ens trobem que hi ha tres dones portant-la, i de les coses bones que té la nostra confraria és que hem anat evolucionant segons va evolucionant la societat», explica orgullosa.
La tradició familiar dels Natzarens
Un dels puntals d'aquesta confraria reusenca és la tradició familiar. Sol passar en força de les entitats que participen de la Setmana Santa, i el seu cas no és una excepció. Antoni Martra recorda que el seu pare va ser un dels fundadors, el soci número u de la Confraria, ell va passar per la junta, i ara és la seva filla qui la presideix. Lluís Sirolla reafirma aquesta dinàmica. «No ens abastim només de la gent de les famílies, però la qüestió tradicional i de família influeix bastant», afirma.
«El meu fill va sortir a la Processó del Sant Enterrament per primera vegada que encara no estava batejat, el van batejar el Dissabte de Glòria a la vetlla pasqual», recorda Sirolla. Els hem visitat Dimecres Sant a la tarda, moment en el qual canalla guarneix els passos amb clavells. Veuen precisament el jovent i la canalla com la garantia de futur de la confraria. De fet, per a altres entitats, suposa l'assignatura més difícil.
El relleu generacional està garantit
«A part d'involucrar la gent jove, el que s'ha de fer és donar-los pas», puntualitza Joan Maria Torné. «N'hi ha que han començat de petitets i ara ja són a la junta», i afegeix que això també és un canvi substancial vingut amb el pas del temps. «La canalla d'ara ens veuen a nosaltres que també posem clavells i ajudem, abans veies la junta allà dalt, i ara la veuen més a prop, i veuen que poden arribar-hi».
Antoni Martra ho considera una característica bàsica, «el pare, en pau descansi, deu està tranquil perquè hi ha tot aquest jovent que empeny, el recanvi està en marxa». «L'edat mitjana de la junta deuen ser uns 30 anys o poc més, n'hi ha de 26 a 42», reflexiona Lluís Sirolla. És la prova que, efectivament, el relleu generacional de la confraria està garantit, i que tal com diu Joan Maria Torné, cal que el jovent agafi el relleu de pares i avis; «el que interessa és que et diguin 'no, aparta't, que ja ho faig jo'», conclou Sirolla.
Els vincles socials dins de la Confraria
La familiaritat que es respira a la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari no és casual. «Antigament era Setmana Santa, avui en dia és tot l'any», explica Lluís Sirolla. «Nosaltres cada dijous de l'any ens trobem aquí al local, xerrem, si hi ha feina, la fem, fem la nostra estona de pregària...», «i després de la pregària anem a sopar», afegeix Antoni Martra. És aquesta familiaritat la que ha fet, també, que la manera com es posen a punt els passos també hagi canviat.
Joan Maria Torné recorda que «'años ha' es buscava gent de fora de la confraria perquè et muntessin els passos, es llogava un electricista, es llogava un fuster, un florista... ara ho fem tot nosaltres». Els porta molta feina en molt poc temps; Diumenge de Rams baixen els passos i les imatges, treballen per sortir Dijous Sant i Divendres Sant, i la matinada de dissabte ho tornen a deixar tot net i endreçat.
El futur de la Setmana Santa
Si se'ls pregunta pel futur, la seva resposta transmet que confien que la Confraria segueixi evolucionant amb la societat, i que el relleu generacional es perpetuï. Lluís Sirolla posa sobre la taula la qüestió del fet religiós en si i la seva exposició pública. «Avui en dia, el fet religiós s'està intentant recloure a la privacitat i les processons són tot el contrari, són manifestacions, i potser els que més advoquen pel dret a la manifestació són els que volen recloure la religiositat a un fet privat».
«Les processons són cultura i art, però sobretot religió; hem de reivindicar que ens deixin manifestar la nostra fe en públic com es poden manifestar qualsevol altra idea», afegeix. Antoni Martra i Joan Maria Torné li donen la raó. No tenen res en contra, per exemple, de les botifarrades que s'han organitzat algun any el Divendres Sant al matí, «cadascú que faci el que cregui», diuen. Reclamen, això sí, que no es tanqui les portes a una fe que, en el seu cas, fa 75 anys que expressen pels carrers de Reus.