La guerra de l'aigua entre Baix Camp i Priorat segueix oberta. La Taula del Siurana, convocada per l'Agència Catalana de l'Aigua, està aturada, i Gepec ha tornat a denunciar avui la «prepotència» amb la qual consideren que actua l'Ajuntament de Reus al respecte. Posen sobre la taula que, de la depuradora de Reus, es llença el 90 % de l'aigua que hi arriba, i que correspon a un volum d'aigua similar al que el pantà de Riudecanyes, expliquen, agafa del riu Siurana.
Un 90 % de l'aigua de la depuradora no s'aprofita
Gepec ha reprès la lluita que fa anys que mantenen contra el transvasament d'aigua del riu Siurana al pantà de Riudecanyes. Aquest dimecres ho han fet des de la sortida d'aigua de la depuradora de Reus, on consideren que hi ha la clau de volta per resoldre el problema. Amb dades de l'ACA a la mà, han denunciat que cada any arriben, a la instal·lació, sis hectòmetres cúbics d'aigua —sis milions de metres cúbics, afegeixen—, i només se n'aprofiten 0,7 hectòmetres.
L'Ajuntament de Reus es defensa comparant les dades de reutilització de la capital del Baix Camp amb les de tot Catalunya i la mitjana europea. El consistori admet que reutilitza 600.000 metres cúbics d'aigua, un 9 % de la que arriba a la depuradora, però recorden que aquesta xifra és superior al 0,5 % de reutilització que hi ha a Europa i al 5 % del conjunt de Catalunya. Detallen, també, que l'aigua que es reutilitza va dirigida a la Comunitat de Regants del Molinet i al golf Aigüesverds.
Per relativitzar les dades, des de l'Ajuntament s'explica que aquest 9 % de reutilització, que suposen 600.000 metres cúbics d'aigua, corresponen al consum anual aproximat de 3.642 habitatges. Admeten que «hi ha marge de millora i, de fet, l'aprofitament de les aigües regenerades ja figura entre els objectius de l'EDAR —Estació Depuradora d'Aigües Residuals— de Reus». Segons Andreu Escolà, membre de la comissió de defensa ambiental de Gepec, per aprofitar l'aigua que es llença des de la depuradora «s'hauria d'embassar, com al rec del Molinet, perquè acabi de dipositar i emetre gasos, falta un petit tractament».
Gepec carrega contra l'Ajuntament de Reus
L'entitat ecologista creu que si es reutilitzés l'aigua de la depuradora, es podria deixar de transvasar aigua del Siurana al pantà de Riudecanyes. «La solució a la possible manca d'aigua, si es deixa de fer el transvasament de Siurana, la tenim aquí al davant; és aquesta aigua que es llença, necessita molt poc tractament i molt poca inversió poder reutilitzar aquesta aigua», manté Santi Borràs, membre de la comissió de defensa ambiental del Gepec.
«La solució exigeix seure, parlar-ne i no anar amb la prepotència amb la qual està anant l'Ajuntament de Reus en aquests moments», etziba Borràs, en referència a les amenaces de l'Ajuntament de Reus d'aixecar-se de la Taula i recórrer als jutjats qualsevol decisió que s'hi prengui. «És precisament Reus qui està dificultant aquesta solució», afegeix Andreu Escolà. Consideren que amb les dades oficials de l'ACA no hauria de ser complicat trobar una solució, però mantenen que «hi ha qui no vol que aquesta documentació es faci pública».
Preguntats pels motius que, a parer seu, s'amagarien darrere d'aquesta falta de voluntat per part de Reus, expliquen que «sabem que aquí estan ben servits amb l'aigua del Siurana, que és més econòmic per ells llençar aquesta aigua —la de la depuradora— i agafar-la neta d'un altre lloc; hi ha solucions i no s'han volgut fer servir, el perquè s'hauria de preguntar als polítics i a l'administració».
Neguen l'escassedat d'aigua
Des del punt de vista de l'entitat ecologista, la gestió de l'aigua que es fa des del Consorci d'Aigües de Tarragona demostra que es pot aprofitar millor del que s'està aprofitant ara. «La depuradora de Tarragona està reutilitzant quatre o cinc hectòmetres cúbics anuals per a la indústria; el CAT ha demanat una reducció del minitransvasament, van començar amb 120 hectòmetres cúbics anuals fa quinze o vint anys, i ara demanen una reducció a 70; no fa falta aigua, al Camp de Tarragona».
«El Siurana és el riu més espoliat d'Europa, i l'Ajuntament de Reus i Aigües de Reus és de les ciutats que extrau aigua de més conques que no li són pròpies», hi afegeix Santi Borràs. «L'està extraient de totes les conques hagudes i per haver fins a l'Ebre; pensem que no pot ser això d'anar a prendre l'aigua d'altres conques i després llençar aquestes quantitats alegrement, sense donar-hi solució, i enfadant-se si algú gosa donar solucions modernes».
Repeteixen que els sis hectòmetres cúbics d'aigua que, cada any, entren a la depuradora de Reus, són el mateix volum d'aigua que la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes extreu del pantà, bona part de la qual ve directament del riu Siurana. «D'aquests sis milions —de metres cúbics—, n'hi ha dos que són els que utilitza l'Ajuntament de Reus, i els altres quatre van, suposadament, cap a utilització agrícola, però una cosa són els regants i l'altra els pagesos».
Aquest darrer aclariment de Santi Borràs fa referència a les irregularitats en l'ús de l'aigua del pantà que TarragonaDigital va publicar el mes de maig del 2018, i que impliquen diversos pobles del Baix Camp, que han consumit o consumeixen aigua per a ús de boca sense tenir-hi dret, utilitzant drets de rec que, alhora, suposen comprar l'aigua més barata que per a l'ús de boca.
El conflicte de l'aigua entre Baix Camp i Priorat
Andreu Escolà sentencia que «Reus no té un problema d'escassetat d'aigua, i havia estat pionera, a l'Estat espanyol, tenint la primera depuradora, i era un exemple en la reutilització; volem desmuntar que ara estem a la cua, s'estan abocant sis hectòmetres cúbics d'aigua». Des del Gepec es posa sobre la taula que, curiosament, aquest volum d'aigua és el mateix que, cada any, es transvasa des del riu Siurana cap al pantà de Riudecanyes.
La gestió de l'aigua del pantà de Riudecanyes i la seva font principal, el riu Siurana, ha generat un conflicte que ha acabat enfrontant entitats ecologistes, pagesos i ajuntaments del Baix Camp i del Priorat. Per posar-hi fi, la Generalitat de Catalunya, a través de l'ACA, va constituir, fa més de tres mesos, la Taula del Siurana. S'hi van convidar tots els actors implicats en la situació, i es van marcar l'objectiu de solucionar el conflicte abans de l'estiu, però a la segona reunió ja va perillar la seva continuïtat.
L'Ajuntament de Reus, per boca del regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, va amenaçar d'aixecar-se de la Taula i recórrer als jutjats qualsevol decisió que s'hi prengués. Aquesta posició la van adoptar, també, la resta de municipis del Baix Camp, amb el Consell Comarcal al capdavant. Consideren que l'ACA no és imparcial, i que només posa en dubte la gestió de l'aigua que es fa al Baix Camp, sense qüestionar la que es pugui fer al Priorat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va arribar a demanar «diàleg i transparència» a tots els implicats per resoldre el conflicte.
El paper dels pagesos
Escolà i Borras volen situar els pagesos al centre del debat, «mereixen un cop de mà, són els grans gestors del territori». Apunten que, sobre el paper, haurien de ser els gestors de qualsevol comunitat de regants. A la pràctica, però, «sense l'Ajuntament de Reus, la Comunitat de Regants de Riudecanyes té dificultats per existir», apunta Andreu Escolà.
Segons detallà Santi Borràs, el consistori reusenc compta amb el 30 % de l'accionariat de la Comunitat de Regants, un pes que s'explica, des de la capital del Baix Camp, per les inversions que es van fer per construir els pantans de Siurana i Riudecanyes. Sense aquestes inversions, recorden, no existirien aquestes infraestructures. A la pràctica, segons el membre de Gepec, això suposa que els pagesos, «a les assemblees i als càrrecs no hi tenen una presència prou important per prendre decisions més enfocades al sector agrícola que no pas a l'abastament de boca de Reus, Riudoms, Riudecanyes i Vila-seca i Salou».