Més de dos mesos després que CaixaBank plantegés un ERO arran de la fusió amb Bankia, sindicats i direcció han arribat a un acord per resoldre l'expedient. Finalment, la reestructuració comportarà la sortida de 6.452 treballadors a l'Estat, dels quals 608 es concentraran a Catalunya, segons les dades facilitades pels sindicats després de la reunió que va començar dimarts i s'ha allargat fins a la tarda d'aquest dijous.
Per altra banda, l'entitat recol·locarà 570 empleats en empreses del grup i preveu cobrir 138 vacants a través de filials. Tot i que la xifra d'acomiadaments és inferior als 8.291 plantejats inicialment, l'ERO afectarà el 12,6% de la plantilla i es convertirà en el més gran en la història del sector financer a l'Estat.
La majoria dels acomiadaments –un total de 5.419- es concentraran a la xarxa d'oficines, les direccions territorials i els serveis centrals distribuïts. La resta corresponen a serveis centrals -862 sortides- i a altres departaments.
Per comunitats, Madrid és la més afectada, amb 1.286 acomiadaments. A continuació apareixen Andalusia i el País Valencià, on CaixaBank té previst reduir la plantilla en 911 i 793 treballadors, respectivament. A Catalunya, el nombre de sortides previstes és de 608, la majoria de les quals es concentren a la demarcació de Barcelona.
En concret, l'entitat preveu reduir en 528 el nombre d'empleats a les comarques metropolitanes. A Girona la retallada és de 55 treballadors, mentre que a Lleida i Tarragona és de 15 i 10 empleats, respectivament.
Prejubilacions a partir de 52 anys
Finalment, l'entitat ha acceptat oferir prejubilacions a partir de 52 anys i incrementar les primes per voluntarietat que exigien els sindicats. Les compensacions varien en funció de l'edat dels treballadors, que es divideixen en tres col·lectius.
Pel grup A –empleats d'entre 54 i 63 anys i amb una antiguitat igual o superior als sis anys- la indemnització serà un pagament fraccionat del 57% del seu salari anual des de la data d'extinció del contracte fins als 63 anys. Finalment s'aplicarà el descompte de la prestació per desocupació, tot i que es mantindrà el conveni especial amb la Seguretat Social fins als 63 anys (amb una revaloració màxima del 3%) i s'abonarà una prima per voluntarietat.
Aquesta serà de 28.000 euros bruts pels nascuts entre el 1966 i el 1967, de 23.000 euros bruts pels nascuts el 1965 i de 18.000 euros per la resta del col·lectiu.
Quant al nombre d'adscripcions voluntàries dins aquest col·lectiu, finalment sí que s'establirà un topall pels empleats de 54 i 55 anys, tal com proposava l'entitat. En aquest cas, el nombre d'adscripcions voluntàries no podrà sobrepassar els 1.750 empleats.
Pel grup B, que inclou els treballadors de 52 i 53 anys i amb una antiguitat igual o superior a sis anys, la indemnització serà de set vegades el 57% del salari fix brut anual, i es distribuirà en pagaments mensuals fins a complir els 63 anys. També se'ls mantindrà el conveni especial amb la Seguretat Social fins als 63 anys, no se'ls descomptarà la prestació per desocupació i percebran una prima única de 38.000 euros.
Com en el grup A, sí que s'establirà un nombre màxim d'adscripcions a l'ERO. Dins aquest col·lectiu, el màxim serà de 750.
En el cas del grup C –resta de treballadors-, les indemnitzacions seran un pagament únic de 40 dies per any treballat, amb un màxim de 36 mensualitats. A més, se'ls compensarà amb una prima d'adhesió voluntària que variarà en funció de la seva antiguitat.
Pels empleats que acumulin més de sis anys al grup, la compensació serà de 23.000 euros, i els que tinguin una antiguitat inferior rebran 13.000 euros. Finalment, els empleats de 63 anys o més rebran la indemnització mínim de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.
Negociacions maratonianes
L'acord arriba després que les negociacions s'intensifiquessin durant els últims tres dies, amb una reunió de més de deu hores el dilluns i una altra que va arrencar el dimarts 29 de juny -dia en què s'esgotava la pròrroga per arribar a un acord- i que s'ha allargat fins aquest dijous.
El principal escull ha estat la voluntarietat, tot i que també s'han tractat qüestions com la integració dels treballadors de Bankia, les condicions de la plantilla de CaixaBank i la modificació del pla de pensions dels empleats.
També cal recordar que, durant els últims dos dies, els treballadors han secundat les primeres vagues generals en la història de l'entitat, les quals van tenir un seguiment de més del 90%, segons els sindicats. Les accions de protesta també es van traduir en mobilitzacions a 28 ciutats de l'Estat, entre elles Tarragona i Barcelona.
De fet, fonts sindicals insisteixen que les negociacions han estat «molt complexes» i pel gran nombre de qüestions que hi havia sobre la taula i subratllen el paper que van tenir les aturades per avançar en les negociacions.
Valoració dels sindicats
Després d'unes negociacions «tenses», els sindicats qualifiquen d'«històric» l'acord al qual han arribat aquest dijous. «Hem aconseguit que no es produeixin acomiadaments forçosos, amb voluntarietat i millores en les condicions laborals», han destacat. «I tot això ho hem aconseguit gràcies al suport de la plantilla, amb unió sindical i amb fermesa», han afegit.
Alhora, destaquen que la mobilitat serà finalment «residual» i celebren que finalment s'hagi pogut «salvaguardar» la xarxa rural per evitar «l'exclusió financera» d'una part de la població.
Aquest és el tercer ERO que es produeix a CaixaBank des de l'esclat de la crisi financera l'any 2008. El primer, signat de matinada després d'unes llargues negociacions, va acabar afectant un total de 2.600 treballadors, vora 400 empleats menys respecte als plantejaments inicials de l'entitat.
La reducció de plantilla es va produir sense acomiadaments forçosos i amb sortides voluntàries. El segon es va produir el 2019 i va comportar la sortida de 2.023 empleats, una xifra inferior al nombre de treballadors que finalment es van adherir voluntàriament a l'ERO.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]