Teresa Gimpera, natural d'Igualada, va ser una de les figures més reconegudes de la moda, la publicitat i el cinema dels anys 60 i 70.
L'actriu, als seus 85 anys, viu en una llar-residència amb gent gran a Barcelona. L'establiment residencial es troba en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. On, a pocs carrers, vivia en un àtic amb el seu difunt marit, l'actor nord-americà Craig Hill.
El pis residencial on viu Gimpera, forma part del grup 'Las Arcadias'. El complex va néixer l'any 1986 per tal d'oferir a les persones majors, d'un entorn social i cultural semblant, una fórmula residencial que els permetés continuar vivint amb independència i dignitat.
Es tracta d'un entorn de luxe on, els que ho desitgin, i s'ho puguin permetre, podran viure en el seu propi apartament. A més, tenint a la seva disposició tot un seguit de serveis d'alt estàndig per garantir als residents una vida més agradable.
Gimpera assegura, segons 'LOC', que «entro i surto quan vull». L'exmodel encara té una vida social activa i afirma que se sent molt còmode. «Es va morir Craig, el meu gos... Perquè estar a casa meva?» Declara.
La seva trajectòria
Durant els anys 60 va destacar en pel·icules com 'Novios 68' (1967), '¡Cómo Sois las Mujeres!' (1968), el thriller 'Las Crueles' i 'Matrimonios Separados' (ambdues del 1969). Any en què, també, va ser escollida 'Lady Europa'.
Referent als anys 70 l'actriu va participar en films com 'Las Piernas de la Serpiente' (1970), 'Las estrellas están verdes' (1972) o 'Cartas de amor de una monja' (1978), entre d'altres.
Va ser una actriu prolífica en el món del cinema. Fins al punt que el famós director Alfred Hitchcock es va interessar en ella perquè participés en la pel·lícula 'Topaz' (1969), fet que finalment no es va produir.
Un dels seus fills va morir a conseqüència de les drogues i la sida
L'actriu va publicar el passat 9 de febrer, de la mà del periodista Toni Vall, les seves memòries. 'Teresa Gimpera, així és la vida' (2022) tracta sobre els instants cabdals de la vida de la protagonista.
Un dels assumptes més dolorosos viscuts per Gimpera ha sigut la mort d'un dels seus fills, a causa de les drogues i la sida. «Han passat molts anys, però el dolor no marxa mai», va sentenciar durant la roda de premsa del llibre.