Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Hospital de campanya a les afores de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el 6 de juliol del 2020

Acusen el Govern de ser massa prudents amb els brots de Lleida: «Tenen por que els diguin racistes»

La Llei de Salut Pública permet aquesta mesura que, de moment, no s'està prenent tot i l'augment dels casos

Hospital de campanya a les afores de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el 6 de juliol del 2020
Acusen el Govern de ser massa prudents amb els brots de Lleida: «Tener por que els diguin racistes» | CatalunyaDiari

Lleida  s'està convertint en el principal focus de coronavirus  a Catalunya  i tot Espanya. Durant els últims quatre mesos, Madrid i Barcelona havien acumulat la major part dels casos de coronavirus a tot l'Estat, però després de la baixada de casos i de la implementació de la 'nova normalitat', els brots van començar a afectar zones, en general, menys poblades

Només cal revisar les dades dels últims dies per comprovar que Lleida, Osca  i Lugo, tres províncies que, fora de les seves capitals, tenen problemes de despoblació, han estat les primeres a aplicar mesures de confinament després de l'estat d'alarma. 

Els brots d'Osca sembla que s'han pogut controlar a conseqüència del confinament, però Lugo i Lleida només fa un parell de dies que estan confinades —una comarca a cada demarcació— i faltaran dies  per comprovar si els esforços compleixen amb el seu objectiu. 

Pel que fa a Lleida, després de disparar-se el nombre de contagis en una setmana —536 entre el 28 de juny i el 3 de juliol—, ja comença a haver-hi moltes veus crítiques amb la gestió  que està fent la Generalitat  i el seu Departament de Salut amb la situació. 

Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ja va dir que «li hauria agradat que el confinament  al Segrià s'hagués fet abans», donant a entendre que la Generalitat està actuant amb massa cautela davant els brots. 

La Generalitat evita el confinament selectiu dels temporers

Moltes altres veus creuen que és cert, però fins i tot posen una causa concreta a la pregunta: Per què la Generalitat no confina selectivament els col·lectius afectats, en comptes de tota la comarca?

De moment s'han detectat catorze brots al Segrià, deu relacionats amb empreses hortofructícoles, dos amb residències de gent gran, una amb un alberg i un altre amb un edifici històric del centre de Lleida. Segons fonts del Govern, ja hi ha transmissió comunitària després que els positius d'aquests catorze brots s'hagin dispersat, motiu pel qual serà més difícil de controlar que altres brots que hi ha hagut per tot l'Estat. 

La pregunta que molts es fan és perquè la Generalitat no va confinar selectivament els col·lectius afectats pels brots un cop es van detectar, en comptes d'esperar que s'acabessin estenent, ja que la Llei estatal de Salut Pública que està en vigor actualment permet aquest tipus de confinaments.

«Per no confinar uns quants, ara estem confinats tots»

Tal com ha recollit 'El independiente', Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans  a l'Ajuntament de Lleida, ha preguntat públicament perquè no es va confinar els temporers, que eren els principals transmissors del virus, i ha lamentat la decisió: «El resultat, per no confinar uns quants, és que ara estem confinats tots».

Ribes insisteix en la seva postura, i s'atreveix a dir que ningú més verbalitza la pregunta per por  «que li diguin racista». Els temporers que treballen en la fruita durant la temporada d'estiu són, en molts casos, persones sense papers o en situació irregular, i els que sí que tenen papers viuen en situacions molt dolentes, a vegades sense tenir un lloc on poder confinar-se. 

Tampoc és que vulguin confinar-se. Els temporers amb contracte cobren, en molts casos, un sou setmanal. Això vol dir que, després de donar positiu, si es passen dues setmanes en quarantena sense treballar, perden dues setmanes de sou, i la majoria d'ells no s'ho pot permetre. 

Segons Ángeles Ribes i molts altres sectors de la població, el que hauria de fer el Govern és confinar aquestes persones en llocs preparats, com ara pavellons i hotels medicalitzats, i garantir que els afectats puguin fer la quarantena  sense preocupar-se del sou, mitjançant ajudes o garantint algun tipus de retorn que els compensi el fet de quedar-se sense treballar dues setmanes. 

Durant la temporada de la fruita arriben al Segrià unes 40.000 persones cada any, moltes d'elles sense papers que acaben malvivint al carrer i que estan explotats per empresaris que no estan interessats a millorar les seves condicions, tal com ha revelat 'El independiente'. 

«No és una qüestió d'ètnies», recalca la portaveu de Cs, «seria igual si fossin rossos amb tirabuixons. El que és pervers és deixar persones que sabem que no poden accedir a un permís de treball malvivint als carrers, en condicions deplorables, perquè no hi ha la valentia de portar-los a un pavelló on, com a mínim, tindrien un llit, menjar i higiene. I tests».

Qui està fent el seguiment i rastreig de contactes per coronavirus?

Però les crítiques al Govern no arriben només per com ha gestionat els brots dels temporers. Tal com recull el citat mitjà, hi ha moltes crítiques al fet que la Generalitat, de moment, no ha especificat com està gestionant el rastreig de contactes de positius de coronavirus, un pas vital, segons l'OMS, per controlar la pandèmia. 

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, va dimitir quan els casos de coronavirus van començar a baixar definitivament, i tot i que es van donar causes de salut per a la decisió, sembla que les freqüents ingerències del Govern i del seu Comitè de Savis podrien haver accelerat la decisió. 

El contracte per a la feina de rastreig es va atorgar a Ferroser, filial de Ferrovial, però encara no s'ha revertit i, per tant, no se sap qui està portant a terme aquesta tasca actualment.