Aquesta setmana, TarragonaDigital ha avançat que el futur del Festival Internacional de Música de Cambrils no està gens clar. Es tracta d'un dels festivals musicals amb més ressò de Tarragona i un dels cartells més potents de l'estiu català. Els números però, pel que sembla, no surten. L'empresa organitzadora, Concert Studio - una de les més solvents i prestigioses del sector, encarregada també del Festival Mil·leni i del Jardins Pedralbes - ha demanat un gest econòmic a l'ajuntament de Cambrils per contribuir a fer que el FIMC sigui viable econòmicament o, com a mínim, a alleugerir-ne les considerables pèrdues econòmiques que genera.
L'actual govern cambrilenc capitanejat per la republicana Camí Mendoza, però, no tindria entre les seves prioritats apostar pel festival, almenys en els termes actuals i amb un cartell artístic amb tant de renom, però alhora tan car. L'ajuntament cedeix el Parc del Pinaret i l'organització bàsica en l'àmbit d'accessos i mobilitat. Res més. I de moment, no formaria part dels seus plans implicar-s'hi més i recuperar la partida municipal de fins a 160.000 euros que hi destinava abans que la gestió del festival es privatitzés i passés a ser el festival de referència del sud de Catalunya.
Si alguna cosa ha demostrat el FIMC durant aquests últims anys és que té un potencial enorme per ser molt més que un festival de música. A banda de ser una de les poques oportunitats pels tarragonins - i pels turistes que estiuegen a la Costa Daurada- de gaudir de primeres espases del panorama musical estatal sense necessitat de peregrinar a Barcelona, el festival ha servit per posar Cambrils al mapa cultural i festiu de l'estiu català. I no només Cambrils, sinó Tarragona; el sud, en definitiva.
L'interès del promotor privat de guanyar diners o com a mínim no perdre'n tants és legítim. Una millor campanya de captació de patrocinis privats ajudaria. La pilota ara és damunt la taula de l'ajuntament cambrilenc, que ha de decidir si aposta per l’actual Festival, se'l fa seu i l'esprem també en termes de marca ciutat i marca regió. I en cas que Cambrils faci un pas enrere - o al costat, apostant per un festival més petit i d'arrel eminentment local - , només queden dues altres opcions: o que algun municipi o municipis veïns vulguin agafar el relleu o que el festival passi a millor vida un cop acabi el contracte actual, l'any 2021.
Que Tarragona pugui acabar perdent el Festival Internacional de Música de Cambrils és una pèssima notícia. Si hi sumem un possible canvi d'emplaçament de l'Acampada Jove - que enguany ha acabat conveni amb Montblanc i que està negociant també si s'hi queda o marxa - i la manca endèmica d'espais al Camp de Tarragona per celebrar-hi concerts de certes dimensions - els problemes de sonoritat de la Tarraco Arena Plaça, han estat l'últim episodi d'aquest progressiu i silenciós declivi - la província perdria definitivament la partida de la música en directe.
No ens posem però pessimistes, que encara és estiu i no toca. És millor no anticipar esdeveniments i confiar que, ara que el Vendrell ha acollit amb èxit el Festiuet, Cambrils i Montblanc en primer terme, i també la resta de municipis tarragonins en la mesura que puguin, tindran en compte que apostar per festivals, macroesdeveniments i concerts d'aquest tipus pot ser viable en termes de rendibilitat econòmica i que trobar l'equilibri entre la promoció pública, la privada, i el pagament d'entrades a preus raonables és possible. Mantenir i potenciar esdeveniments massius protagonitzats per la música que milers de persones escolten diàriament via Spotify és totalment compatible amb les manifestacions d'arrel més tradicional i popular i, a la vegada, és també una magnífica manera de fer país i de fer valdre la força de Tarragona com a regió.