El problema de la mosca negra no els és particular. Són molts els municipis de les Terres de l'Ebre que pateixen, sobretot als mesos de juny i juliol, les altes poblacions de mosca negra, però Benifallet, al Baix Ebre, ha decidit aixecar la veu i reclamar mesures immediates i més contundents contra aquesta problemàtica que afecta la salut pública i l'economia local. L'Ajuntament ha aprovat per unanimitat una moció per un control més efectiu de la plaga i un veí, Josep Mestres, agricultor d'horta ecològica, ha impulsat la Plataforma d'Afectats que es presenta aquest divendres. El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre) ha fet aquest dijous el tercer de cinc tractaments contra les larves però els efectes tardaran encara uns dies a fer-se notar.
Abans de les vuit del matí els treballadors de Josep Mestre, agricultor d'horta ecològica, ja recullen cols kale entre vols de mosca negra, prop del riu Ebre i la Via Verda, al terme municipal de Benifallet. «Avui no és dels dies pitjors», asseguraven entre ruixades de repel·lent i espantades, aquest dijous. «Cada dia, al matí i al vespre, patim núvols de mosca negra. El principal és tapar-se, perquè la millor barrera és la física, i usem repel·lents i tenim la mà», ha dit amb un riure irònic Mestre.
Fa un any, indignat i enrabiat amb la situació, va engegar una plataforma virtual d'afectats per la mosca negra, que compta amb mig miler de seguidors a les xarxes socials. Aquest divendres es constitueix en associació, «per començar a fer accions i preguntes a l'administració». «Hem d'exigir què està passant perquè el problema existeix des de fa anys i s'està gestionant molt malament», ha apuntat. La proposta és que en aquesta agrupació hi hagi representants civils de tots els pobles de la riba de l'Ebre que pateixen la plaga.
«És insuportable. No pots obrir els ulls, es posen pel nas i boca. Els nens no poden sortir al carrer»
La mosca negra està prop de convertir-se, si no ho és ja, en un problema de salut pública en alguns municipis a les Terres de l'Ebre i ha obligat a canviar hàbits de treball i hàbits de vida. «Cridem a les xarxes —on Mestre penja vídeos de les seves experiències— però no podem deixar de treballar. Hi ha dies que és insuportable. No pots obrir els ulls, es posen pel nas, per la boca i per tot arreu, però quan passa i has de collir enciams, ho has de fer igual. Ens tapen i acabem tots enrabiats, però la feina s'ha de fer», ha lamentat Mestre.
Malgrat que la majoria d'ebrencs s'han immunitzat a les reaccions al·lèrgiques que provocava al principi la mosca negra, reclamen «poder treballar i viure dignament». «Els nens no poden sortir al carrer a la tarda. Això no pot ser. Vivim a un lloc idíl·lic i paradisíac i hem d'estar tancats perquè això és un infern», ha reclamat el pagès. «Ens hem de cobrir tot l'any, amb pantaló i màniga llarga i ja pot fer calor, que ho has d'aguantar o t'encenen. No piquen, mosseguen, arrenquen la carn», ha afegit Lucrecia Vidal, veïna de Benifallet i secretària del grup de ramaders d'oví i cabrum del Baix Ebre.
«Només aguantem els humans perquè hem d'aguantar. Els animals pateixen massa»
Del malestar tampoc se'n salven els animals. Vidal recorda que les bèsties ni descansen ni poden tenir una rutina normal. «No es cobreixen alhora i tots els ramaders de la zona, els corders, per a Nadal, no els tindran i perdran diners», ha alertat. Ni les gallines ni els ànecs poden aguantar les incubacions dels ous, les cabres es retorcen sobre les herbes i les ovelles es rasquen als arbres mentre els ases no paren de bramar a l'explotació de Vidal. Aquests dies són molts els seus companys que fan circular vídeos de patiment dels ramats per les xarxes. «Només aguantem els humans perquè hem d'aguantar. Els animals pateixen massa», ha advertit.
«Demanem solucions. El que no s'ha fet en molts anys, s'ha de començar a fer ja. És tard però hi som a temps», ha insistit Vidal. La ramadera té clar que la situació ve provocada per un «absolut abandonament» del riu Ebre. «Només hi pensen per prendre l'aigua, tirar la brossa de les nuclears i els residus», ha criticat. Vidal reclama que es netegin les algues del riu però que les retirin quan les tallen, i que s'abordi el problema de les espècies invasores, com el silur. «Aquests peixos s'han menjat els barbs, les tenques i les madrilles que es menjaven els brots d'alga i tot el que hi niava. Ara no hi ha res de tot això», ha assenyalat.
El consistori alça la veu
L'Ajuntament de Benifallet ha decidit aixecar la veu contra el problema amb la confiança que altres municipis ebrencs segueixen el seu exemple. Dimarts aprovaven una moció, amb el vot a favor dels dos grups del consistori, Candidatura de Progrés i ERC, on exigeixen un control efectiu de la plaga de mosca negra. «Si les actuacions es fessin al mes de gener, no arribaríem a aquests extrems. I si se n'ha de fer 11 de tractaments, enlloc de 5 o 6, que es faci», ha defensat l'alcaldessa Mercè Pedret. «Tenim el mateix dret les persones que vivim al sud de Catalunya que les que viuen al Passeig de Gràcia a Barcelona. Si passés a Barcelona segur que actuarien amb més eficàcia i no tindrien el problema que tenim nosaltres», ha afegit.
De fet, l'acció del Govern contra aquesta «urgència sanitària», com es qualifica des del consistori, se centra enguany en cinc tractaments antilarvaris amb insecticida BTI a diferents trams del riu Ebre, que executa el COPATE. Enguany es van començar a fer a finals del mes d'abril. Tard perquè ja hi havia molta població adulta que no es ressent dels insecticides. Aquest dijous s'ha fet el tercer tractament. Els tècnics del Consorci confien que es podrà atacar amb bons resultats el gran relleu larvari que encara hi ha al riu perquè, per la falta d'avingudes i de pluges, hi ha molts macròfits a l'Ebre i són l'hàbitat idoni per les larves de mosca negra.
Ara bé, els tècnics també lamenten el retard de l'inici dels tractaments que es produeix, en moltes campanyes, per falta de pressupost i per no concretar un conveni d'actuacions i recursos a llarg termini. Recordem a l'administració que «les plagues no en saben de temps administratius, ni de pautes, ni de convenis» i es planyen per haver d'estar «pendents dels diners» i altres gestions. «Això no ajuda», apunten.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, per la seva banda, assegura que s'ha insistit a tots els Departaments en la necessitat de disposar de més recursos per a un tractament més efectiu. «Esperen en properes anualitats tornar a signar el conveni perquè es facin els tractaments al mes de gener, si és necessari», ha apuntat Pallarés. «Que ningú dubti que continuarem lluitant per fer més suportable la via amb la mosca negra, que no et deixa viure i que és una de les principals preocupacions que tenim al territori», ha afegit.