El desenvolupament de la intel·ligència artificial tindrà cada vegada més repercussions en tots els àmbits professionals i del coneixement. Al llarg dels últims mesos, l’accés al ChatGPT i la interacció amb l’eina han donat lloc a abundants reflexions sobre les conseqüències del seu ús, des dels aspectes ètics fins al seu impacte en l’educació i el seu potencial per al frau acadèmic.
Intel·ligència artificial i llenguatge
En l’àmbit de les llengües aplicades (redacció professional i traducció) l’aplicació d’aquesta tecnologia té implicacions específiques. Aquí no ens referirem al seu paper com a auxiliar del professorat (per exemple, en la preparació de materials), sinó a la perspectiva docent respecte al seu ús per part de les persones que es formen.
En el seu estat actual, la intel·ligència artificial és capaç de gestionar i relacionar una quantitat ingent de dades i de generar produccions lingüístiques que tenen una sorprenent semblança, com a producte, amb les humanes.
Però, alhora, els esquemes de funcionament dels sistemes informàtics difereixen del pensament i del llenguatge humans. La creativitat a la manera humana no està encara a l’abast de les màquines. Dit d’altra manera, l’artificial és una intel·ligència que processa, però no pensa.
La redacció professional o la traducció s’enfoquen en general en textos funcionals que encaixen perfectament amb els productes que la intel·ligència artificial és capaç de generar. A més, aquests textos funcionals poden ser produïts abundantment i per poc preu, a partir de necessitats concretes.
Traducció automàtica neuronal
En el cas de la traducció, darrere d’aquests textos, resolts de manera gairebé instantània i sovint amb una qualitat sorprenent, està la traducció automàtica neuronal, com la que es troba, per exemple, al traductor de Google o al DEEPL.
Aquestes eines es caracteritzen perquè porten a terme un procés d’aprenentatge constant a partir de les dades de milions de traduccions que s’incorporen als sistemes informàtics a tall d’entrenament. Gràcies a la capacitat de processar tots aquests exemples, poden predir les cadenes de text que corresponen a traduccions noves amb resultats cada vegada millors a mesura que avança l’entrenament.
La postedició
Això no assegura, tanmateix, que es tracti de productes amb la mateixa qualitat que té la traducció professional. Per alguns usos en els quals no sigui imprescindible la màxima correcció (per exemple, la lectura curiosa d’una pàgina web), no farà falta més. Per altres, en els quals s’exigeixen uns requisits elevats de qualitat, és necessària la supervisió humana, el que s’anomena la postedició, és a dir, la revisió i correcció de les traduccions produïdes per màquines.
Una cosa semblant es pot dir de la redacció professional. La màquina és capaç de resoldre la redacció de moltíssims textos i de proposar enunciats a partir de les pautes derivades de la infinitud de models avaluats pels mateixos sistemes informàtics. Els textos resultats s’utilitzaran (s’estan usant ja) per a objectius tan diversos com la redacció de notícies d’agència, manuals d’instruccions d'electrodomèstics, receptes de cuina, textos de debat i opinió, informes o relats.
El concepte de postedició resulta aplicable també a la redacció professional. La raó és la mateixa que en el cas de la traducció: la productivitat. És més rendible treballar d’aquesta mena que amb la redacció directa i completa de determinats textos.
Formació en llengües aplicades
La formació en un context tecnològic en llengües i traducció ha d’assegurar que s'aprèn a escriure i a traduir correctament. Ara que els estudis poden recórrer a aquest tipus de recursos informàtics per resoldre tasques de redacció o traducció, la part docent necessita canviar els paràmetres de la seva retroacció (és a dir, anàlisi i avaluació de les tasques acomplertes).
Dit d’altra manera, els paràmetres d’avaluació actuals no s’han adaptat a les noves pràctiques i són d’efectivitat dubtosa.
Què ensenyar
Què és el que podem ensenyar, llavors, que sigui realment útil? En primer lloc, hem d’aprofitar els moments de contacte presencial per tasques de pràctica de redacció o traducció de textos sense l’ús de la intel·ligència artificial (tot i que sí que haurien d’estar disponibles altres recursos electrònics habituals al món professional, com els mateixos editors de text, amb correctors ortogràfics i gramaticals, o l’accés a documentació en línia).
A més, es poden tenir en compte possibles limitacions de la tecnologia per proposar activitats que necessiten una considerable aportació de la persona que les ha de resoldre. Per exemple, escriure sobre temes molt específics: sobre un personatge de certa popularitat local, aspectes socials de l’àmbit més proper a l’estudiant o experiències personals, si resulta pertinent i adequat. De totes maneres, els avenços tecnològics oferiran resultats cada vegada més encertats.
Formar en postedició
La tercera opció requereix incorporar directament la tecnologia a la formació. El gran repte, de nou, és resoldre l’adquisició de competències d’expressió escrita i traducció comptant amb aquests recursos. La clau és la postedició. Es poden desenvolupar aquestes competències practicant la postedició? Creiem que sí, almenys en part.
La traducció és la faceta de les llengües aplicades que va més avançada en la incorporació de la postedició als dissenys formatius. I, en el camp de la redacció professional, no hi haurà més remei que considerar el tractament dels productes textuals informàtics com a recurs per l’aprenentatge.
Una nova dimensió pels currículums
És difícil preveure l’evolució i la resistència d’uns enfocaments educatius que van a remolc dels avenços de les tecnologies. En qualsevol cas, no hi ha més remei que tractar de seguir el pas d’aquestes tecnologies, de manera que formin part dels processos d’aprenentatge. El pensament i la creativitat han d’estar als currículums de llengües i humanitats, però hi ha una nova dimensió que no es pot obviar.
Aquest article s’ha redactat sense intel·ligència artificial Podria haver estat el producte d’una màquina? Hi ha alguna diferència? Cada vegada seran més difícils d’identificar les diferències en forma o estructura entre textos produïts per una ment humana o per una màquina. La possibilitat de determinar la traçabilitat dels textos té relació amb el component ètic al qual fèiem referència al principi.
Les tecnologies sense ètica són devastadores: l’ètica de la intel·ligència artificial ha d’integrar-se a l’ètica professional inherent a la formació universitària.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.