La transició energètica és un dels grans reptes col·lectius que tenim sobre la taula, i ningú no dubta que la gestió de l'aigua és, avui dia, una de les palanques de canvi que l'ha de fer possible. Un repte que afecta el conjunt de la societat. Perquè la garantia d'abastament cal buscar-la en polítiques de consum responsable — que afecten tota la ciutadania — però també en la planificació de les reserves d'aigua i la diversificació de les captacions. I tot plegat sense oblidar la necessària revisió dels mateixos models d'abastament energètic, amb la idea de garantir un preu just de l'aigua, que internalitzi els costos mediambientals i socials.
En el cas d'Aigües de Reus, ara i aquí, el 2021 representa un important salt endavant en les polítiques en favor d'aquesta transició, rere un canvi de model energètic i de mobilitat sostenible. Així doncs, una de les principals inversions de l'any serà la instal·lació d'una gran planta fotovoltaica a l'estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de la ciutat. La construcció d'aquesta planta de plaques solars ha de servir per cobrir bona part de la demanda elèctrica que es deriva de l'activitat diària a l'EDAR de Reus.
Energies renovables
Justament aquesta mateixa setmana, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha confirmat una inversió de 564.000 euros — el 50% el 2021 i l’altre 50% el 2022 — en l’inici de la instal·lació d’aquesta planta fotovoltaica, atès que l’ACA és l’administració hidràulica responsable de les polítiques i infraestructures de sanejament a tot Catalunya.
Pel que fa a l’estalvi de costos energètics, el projecte preveu que la producció màxima de la planta sigui de 887.720 kWh/any, mentre que el consum anual de l'EDAR és de 3.064.924 kWh/any. És a dir, la planta fotovoltaica produirà un 28% de l’energia que consumeix la depuradora de la ciutat en tot un any.
Paral·lelament, i mitjançant recursos propis, Aigües de Reus també impulsa la instal·lació de plaques solars en altres infraestructures de la ciutat, i aquest 2021 també es preveu l’inici de la instal·lació en l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i el magatzem que l’empresa té al polígon Agror-reus, que se sumaran a les plaques ja en funcionament en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua.
Recursos hídrics propis
Aigües de Reus també du a terme actualment diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament dels recursos hídrics propis, tals com la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos hídrics són dos dels reptes que reclama la transició energètica.
També aquest 2021, Aigües de Reus segueix endavant amb la renovació progressiva de la seva flota mòbil, i ben aviat preveu incorporar set vehicles elèctrics i els pertinents sistemes de recàrrega. El contracte de compra té en compte tant criteris econòmics com ambientals, i permet donar de baixa fins a cinc vehicles de combustibles fòssils.
Una implantació d’energies renovables, que també han de permetre la reducció de la petjada de carboni, d’acord amb els requeriments ambientals de la Unió Europea, l’Agenda urbana de Catalunya, la legislació catalana i espanyola contra el canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Uns objectius que ens conviden a minimitzar l’impacte al medi ambient i a fomentar inversions de valorització energètica que tinguin en compte el binomi aigua-energia.
Una llarga història
Aigües de Reus té una llarga tradició en polítiques d’aquesta classe, en tenir la primera depuradora de l’Estat, als anys trenta del segle XX, que ja utilitzava l’aigua depurada per al reg; el fang orgànic com a fertilitzant agrícola; i el biogàs per a l’enllumenat públic. En el nostre cas, el binomi aigua-energia té una història de més de vuitanta anys al darrere, i avui dia segueix sent una realitat.
Els actuals processos de depuració d’aigües permeten extreure amb molta més precisió — mitjançant processos físics, químics i biològics — els contaminants que conté l’aigua residual quan arriba a l’Estació depuradora. Un cop eliminats aquests contaminats i aïllats els residus orgànics que conté l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que se n’obtenen. D’una banda, part de l’aigua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i, d’una altra, s’acaben obtenint dos productes més: biogàs — que s’utilitza com a recurs energètic — i adob orgànic — que es destina a l’agricultura i la jardineria —.