El passat 13 d'abril es va presentar, a la jornada pública organitzada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), la proposta de revisió dels plans especials de sequera que es troba en fase de consulta pública fins al pròxim 30 de juny.
La presentació d'aquesta proposta coincideix amb la preocupant falta de precipitacions dels últims mesos, generalitzada a tota Espanya. Això ha causat un descens notable en la quantitat d'aigua embassada, amb un volum de reserves que arriba a ser crític en algunes conques hidrogràfiques. És el cas de les conques internes catalanes i del Guadalquivir, que es troben al 26,1 i 25% de la seva capacitat, respectivament.
La preocupació és encara major si tenim en compte la tendència de la mitjana dels cinc últims anys, quan s'ha registrat un descens de tres punts respecte al període de deu anys.
A més, l'absència de precipitacions dels últims anys ha causat el descens de les reserves d'aigua subterrània a conseqüència de la recàrrega menor dels aqüífers, cosa que implica un augment significatiu del nombre de masses d'aigua subterrànies amb una tendència negativa.
I les previsions de precipitacions per als pròxims mesos tampoc semblen molt encoratjadores per una recuperació.
Els plans especials de sequera
Els plans especials de sequera (PES) constitueixen un instrument fonamental i imprescindible en la mitigació de l'impacte ambiental i socioeconòmic causat per l'escassetat de precipitacions. Les sequeres són un fenomen recurrent en el clima i, encara que es puguin considerar esdeveniments extrems pels seus efectes, no són extraordinaris.
Els PES s'incorporen al marc general de la planificació hidrològica com un instrument més. Ara, s'aborda la revisió dels PES vigents (des de 2018) en el marc dels nous plans hidrològics per al període 2022-2027.
Als plans de sequera s'identifiquen dues situacions derivades de l'absència de precipitacions:
- - La sequera prolongada: definida per una pèrdua significativa d'humitat al sòl i as cabals per causes naturals.
- - Una situació d'escassetat conjuntural: de transcendència fonamentalment socioeconòmica per la limitació del recurs per tal de satisfer les demandes de diferents usos establerts per condicions de «normalitat».
Els PES es desenvolupen de manera concreta per a cada demarcació hidrogràfica atenent les seves singularitats, diferenciant-se unitats territorials de sequera i unitats territorials d'escassetat, sobre les quals s'apliquen els indicadors d'estat obtinguts a partir de diferents variables hidrometeorològiques i hidrològiques.
La comparació d'aquests indicadors amb llindars normalitzats permet diagnosticar en quin escenari es troba la unitat territorial i d'acord amb el seu nivell de gravetat, activar i aplicar les accions i mesures de gestió corresponents.
Accions contra la sequera i l’escassetat
En cas de superar-se el llindar crític, es declara l'escenari de sequera prolongada i les accions a dur a terme es basen en l'exempció d’acompliment dels objectius ambientals i l'adopció de cabals ecològics menys exigents. És a dir, es tracta d'assumir una situació ambientalment excepcional.
En el cas de l'escassetat conjuntural, s'estableixen quatre escenaris d'ocurrència: normalitat, prealerta (escassetat moderada), alerta (escassetat severa) i emergència (escassetat greu).
A partir de la situació de prealerta, s'activen accions i estratègies de gestió del recurs que inclouen una vigilància i seguiment majors de les mesures i actuacions establertes al pla hidrològic (així com dels indicadors d'estat), mesures de conscienciació i estalvi (fins i tot restriccions), gestió i utilització de recursos estratègics i modificacions dels sistemes d'explotació.
Mesures en escenaris d'alerta i emergència
L'escenari d'alerta correspon a una situació amb problemes de disponibilitat d'aigua significatius, en la qual no es pot atendre la demanda de manera satisfactòria. Llavors s'adopten mesures conjunturals de gestió que, d'una banda, han de mitigar els impactes socioeconòmics i ambientals. I, d'altra banda, evitar que s'arribi a l'escenari d'emergència.
Les mesures excepcionals que poden aplicar-se sobre la demanda inclouen:
- - Proveïment urbà: reducció del volum d'aigua subministrada, activació de plans d'estalvi i restriccions en usos no essencials.
- - Proveïment agrícola: reducció del volum d'aigua subministrada per a regadiu.
- - Proveïment per a altres usos: vigilància (i penalització, si escau) en aprofitaments i abocaments. Ajustament del programa de desembassaments hidroelèctrics.
Les mesures conjunturals sobre l'oferta es basen fonamentalment en una reassignació d'aquesta per garantir uns mínims de subministrament per als diferents usos. Aquestes mesures inclouen:
- - Activació de plans d'emergència en els sistemes de proveïment que disposin d'ells (els sistemes de proveïment urbà per a poblacions que excedeixin 20 000 habitants han de tenir aquests plans).
- - Activació de mesures excepcionals d'aprofitament i control de cabals pels organismes de conca.
- - Incorporació de recursos no convencionals i estratègics (per exemple, aigües subterrànies).
- - Activació de transferències internes i externes de recursos.
- - Reducció de cabals ecològics mínims, quan la situació coincideixi amb l'escenari de sequera prolongada.
No obstant això, la implantació d'aquestes mesures pot ser lenta, ineficaç o fins i tot impossible, si no s'adopten des d'una adequada governança. I en ella, és essencial la participació de tots els agents implicats i a tots els nivells, amb l'objectiu comú de la mitigació de l'impacte (i també de l'adaptació a escenaris que es preveuen més recurrents) de l'escassetat d'aigua.
Ara, amb els PES en consulta pública, tenim l'oportunitat de millorar aquestes eines de gestió de la sequera.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.