Després que divendres el Govern decidís ajornar les eleccions a Catalunya fins el 30 de maig, descartant la data inicial del 14 de febrer, aquest dilluns la setmana comença amb un missatge clar: res no està decidit i, probablement, serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui decideixi si l'ajornament és vàlid. Hi ha sobre la taula quatre possibles recursos contra la decisió d'ajornar els comicis, dos dels quals ja han estat confirmats.
Recursos de la Lliga Democràtica i de Federalistes d'Esquerres; a l'espera del PSC i les patronals
La Lliga Democràtica, una formació extraparlamentària que no es presenta a les eleccions, recorrerà aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ajornament de les eleccions previstes per al 14-F. La Lliga Democràtica considera «d'extrema gravetat» deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la «precarietat institucional» de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una «veritable suspensió de la democràtica» i suposa un «abús de poder inacceptable».
Però no són els únics en combatre l'ajornament per la via judicial. Aquesta tarda, l'entitat cívica Federalistes d'Esquerres té previst fer una roda de premsa per anunciar el seu posicionament d'emprendre accions legals contra el dret de suspensió de les eleccions. Hores d'ara, es dona per fet que l'entitat també presentarà el seu recurs al TSJC en contra que les eleccions s'endarrereixin fins el 30 de maig.
Mentre els dos recursos —el de la Lliga Democràtica i el de Federalistes d'Esquerres— es donen per fets, cal esperar la decisió que prenguin el PSC i les patronals Foment del Treball i Pimec. Pel que fa als socialistes, divendres van anunciar que estudiarien el decret d'ajornament amb deteniment i que prendrien una decisió sobre el recurs, que no descartaven. Foment del Treball i Pimec tenen previst reunir aquest dilluns les seves direccions per estudiar aquesta opció. Ara mateix, doncs, els recursos contra l'ajornament dels comicis al 30-M podrien ser fins a quatre. De ser admesos a tràmit, seria el TSJC qui decidís si l'endarreriment electoral té validesa o no: per tant, alerta perquè el canvi de data de les eleccions encara s'ha de posar en condicional.
Silenci des del govern espanyol
Mentrestant, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha assegurat aquest dilluns que el seu executiu no té res a dir sobre la decisió dels partits catalans i del Govern de la Generalitat de posposar les eleccions fins al 30 de maig. Malgrat les declaracions de la setmana passada dels seus companys de gabinet —com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va afirmar que l'ajornament suposa «suspendre la democràcia»— Darias ha apuntat a Onda Cero que el govern espanyol «no té res a al·legar» perquè «és una qüestió que correspon decidir als partits catalans, a la societat catalana i al Govern». «Han estat els partits d'àmbit català i el Govern els que han decidit aquesta data i jo em remeto a les consideracions a les que han arribat».