Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Plaça del Mercadal de Reus en primer pla, amb l'Ajuntament al fons

Reus contracta 15,5 milions d'euros en pòlisses i crèdits per fer front al coronavirus

El govern local vol oxigenar les seves finances | Reclama que l'Estat permeti fer servir el romanent de l'any passat

L'estat d'alarma i sobretot mesures per combatre el coronavirus com el confinament tenen un impacte important en l'àmbit econòmic, i les finances de l'Ajuntament de Reus no es són una excepció. Segons el govern local, s'han avançat 1.193 factures que sumen un volum total de 5,5 milions d'euros per garantir la liquiditat de les empreses proveïdores.

[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]

En l'àmbit econòmic, s'han pres mesures com l'ajornament o l'exempció d'alguns impostos i taxes. Sumat a la gratuïtat de les zones blaves, la reducció del moviment de vehicles als aparcaments municipals, o la paralització de l'activitat econòmica durant dues setmanes, l'Ajuntament de Reus estima que, cada mes, deixa d'ingressar un milió d'euros.

«Volem ajudar les empreses a tirar endavant en moments molt complexos, perquè la gestió d'aquesta crisi és responsabilitat de tots», ha declarat aquest divendres Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda de Reus. En una conferència de premsa telemàtica ha posat sobre la taula que, per fer front a la situació actual, l'Ajuntament de Reus ha recorregut a pòlisses i crèdits per valor de 15,5 milions d'euros.

13 milions d'euros en pòlisses per a l'Ajuntament

Des del consistori s'estan tramitant els contractes de tres pòlisses de crèdit, una de deu milions d'euros amb CaixaBank, una de dos milions d'euros amb el BBVA, i una d'un milió d'euros amb el Banc de Sabadell. En total, tretze milions d'euros del qual l'Ajuntament podrà disposar per donar oxigen a les seves finances.

El govern no ha fet públic l'interès d'aquestes pòlisses, que s'han contractat per un any, però que són fàcilment renegociables segons ha exposat Caballero. L'objectiu és «avançar el pagament de factures i subvencions». Un exemple són les beques menjador o les subvencions de les associacions de veïns o de l'associació de Voluntaris de Protecció Civil, unes partides que suposen un total de gairebé 900.000 euros, calcula.

«L'Ajuntament té cert marge de maniobra, però la capacitat financera és limitada», posa en relleu la regidora d'Hisenda reusenca. En aquest sentit, apunta també la necessitat que el govern de l'Estat prengui una decisió en relació amb les administracions locals.

Plaça del Mercadal de Reus en primer pla, amb l'Ajuntament al fons
L'Ajuntament de Reus reclama que l'Estat permeti fer servir el superàvit municipal lliurement | Laia Solanellas

L'Ajuntament necessita que l'Estat alliberi els romanents

L'objecte de la reivindicació és el superàvit municipal. «Els Ajuntaments necessitem la implicació del govern de l'Estat; Madrid ha d'autoritzar amb caràcter immediat la lliure disposició dels romanents de tresoreria», reclama Mariluz Caballero. «Si no ho fa, pot posar en perill la viabilitat dels plans dels Ajuntaments per fer front a la crisi», sentencia.

«Els Ajuntaments necessitem disposar lliurement del superàvit de l'any passat per ajudar famílies i empreses», insisteix la regidora. De fet, alerta que els plans municipals que es puguin engegar per a la reactivació econòmica i per motivar la creació d'ocupació poden veure's escapçats si el govern de Pedro Sánchez no decreta aquesta disponibilitat.

En definitiva es tracta de permetre que les administracions locals puguin fer servir el romanent de l'any anterior, és a dir, aquells diners del pressupost que, finalment, no es van fer servir, per allò que considerin més necessari. La llei que regula les administracions locals prohibeix fer-los servir lliurement, i els vincula a inversions.

Un crèdit de 2,5 milions d'euros per a Reus Mobilitat i Serveis

«Una de les empreses municipals més afectada és Reus Mobilitat i Serveis», ha exposat Mariluz Caballero. Per explicar la situació de l'empresa també ha participat en la roda de premsa Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat i presidenta de Reus Mobilitat i Serveis.

Berasategui situa en un 80% la reducció dels ingressos previstos a causa de la Covid-19. Per fer front a aquesta situació s'ha decidit subscriure un crèdit de 2,5 milions d'euros a través de l'Institut de Crèdit Oficial. Aquest crèdit ICO sol comptar amb uns interessos més baixos que un crèdit contractat a una entitat bancària.

«La situació ha suposat una reducció dràstica de l'activitat», planteja Marina Berasategui. «Cada mes que passa, Reus Mobilitat i Serveis deixa d'ingressar 460.000 euros a conseqüència de la mesura de gratuïtat de les zones blaves, la reducció dràstica de la rotació als aparcaments subterranis i la taxa dels Mercats Marxants», posa sobre la taula.

L'objectiu d'aquest crèdit és garantir les finances de l'empresa municipal per «mantenir la plantilla de 110 treballadors, garantir la cartera de serveis i assegurar el pagament de factures als proveïdors». «Aquesta disponibilitat financera ens permet encarar l'anualitat 2020 i els anys següents mantenint els plans previstos», assegura la presidenta de Reus Mobilitat i Serveis.