Els ajuts econòmics per a empreses culturals i educatives de Reus es posaran en marxa «els pròxims dies» segons ha anunciat aquest dimarts Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació. Es tracta d'una segona línia d'ajuts a empreses, però que en aquesta ocasió s'ha volgut destinar específicament a aquests sectors, tot i que s'han plantejat de manera àmplia, incloent-hi també una part de l'oci nocturn.
Segons ha exposat el regidor, «les restriccions han suposat, els darrers mesos, l'anul·lació de contractes i de programacions senceres, tant per part d'agents privats com del sector públic; no s'han pogut dur a terme la major part de programacions tant de les festes majors com de festivals».
És per això que, després d'una primera línia d'ajuts de 300.000 euros oberta a totes les empreses, de qualsevol sector, ara se'n posarà en marxa una amb 100.000 euros de pressupost destinada a la cultura i l'educació. Es considera que són dos àmbits que s'han vist especialment afectats per la crisi actual, però sobretot per les restriccions imposades.
Suposen «un volum important d'activitat econòmica» de la ciutat segons la radiografia del consistori. La nova línia d'ajuts s'ha previst després que el govern s'hagi reunit amb una quinzena d'empreses d'aquests sectors; a més de perfilar la manera com executar-la, també s'ha constatat l'impacte de la crisi.
100.000 euros en ajuts entre 1.000 i 1.500
La partida econòmica d'aquesta línia d'ajuts és de 100.000 euros. Segons ha detallat Prats, el Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus preveia 400.000 euros en ajuts a empreses. La primera línia de subvencions es va obrir amb 300.000 euros de pressupost, i ara es distribuiran els 100.000 restants.
Són convocatòries excloents, és a dir, si una empresa cultural o educativa va obtenir un ajut econòmic de la primera línia posada en marxa, quedarà exclosa d'aquesta segona línia d'ajuts. En cas que no n'obtingués, optarà a un ajut d'entre 1.000 i 1.500 euros que s'atorgaran a mesura que es vagin registrant les sol·licituds.
A aquesta línia d'ajuts també s'hi poden presentar empreses de l'oci nocturn com bars musicals, discoteques o sales de ball. «Sabem que és un sector que des del començament de la pandèmia no han arribat a poder treballar ni un mes», recorda Prats. Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística i d'Educació, per la seva banda, afegeix que s'ha optat per considerar cultura i educació des d'una manera àmplia.
«Tan àmpliament com sigui necessari per donar cobertura aquells que estan empenyent per la seva banda i que han anat patint», explica. En el cas concret de l'oci nocturn, i de l'oci en general, incideix, «és també un aspecte de la cultura igual que l'educació en el lleure és un aspecte de l'educació».
Sense criteris restrictius per accedir als ajuts
Tal com s'ha recordat durant la presentació, hi ha empreses dels àmbits de la cultura i l'educació que ja es van presentar a la primera línia d'ajuts, que era oberta a tots els sectors econòmics. Un dels motius per obrir aquesta nova línia és eliminar alguns criteris restrictius com exigir un determinat nombre de treballadors mínim o màxim.
Ara, en canvi, se'n podran beneficiar «empreses obligades a tancar per la Covid que hauran vist reduït el percentatge d'ingressos en el període del segon trimestre en un 40% respecte al mateix període de l'any anterior», ha detallat Daniel Recasens.
Així doncs, «és una convocatòria que no es fixa un nombre màxim de treballadors, ja que moltes empreses d'aquests sectors o bé són autònoms o bé contracten els treballadors en funció del calendari o de la variabilitat de les programacions», ha detallat. «El que hem pretès és arribar tan lluny com poguéssim i que aquesta línia d'ajudes fos real i que no suposés un obstacle», ha resumit.
Prats apunta, per exemplificar-ho, que «el sector dels aprenentatges artístics a través d'activitats en el temps de lleure com música o pintura i dansa presenten una forta disminució de matrícules per por al contagi o, en el millor dels casos, han vist reduït de manera obligatòria el nombre de persones per grup».
«Quan hi va haver aquesta possibilitat no hi va haver cap dubte», ha sentenciat Recasens. L'objectiu, ha especificat, és disminuir l'impacte de la crisi econòmica i ajudar a mantenir el teixit productiu de la ciutat, tant per l'activitat que es desenvolupa en aquest àmbit, com pels llocs de treball que implica.
Els sectors cultural i educatiu, vistos de manera àmplia
Prats ha volgut mostrar fins a quin punt es conceben la cultura i l'educació des d'un punt de vista ampli detallant les empreses i els autònoms que podran acollir-se a la nova línia d'ajuts. Així doncs, podran sol·licitar-los productors audiovisuals d'arts escèniques i de música i grups de música estables constituïts com a empresa.
També empreses i autònoms del sector de l'oci nocturn i sales de música, editorials i llibreries, empreses i autònoms que es dediquen a les visites guiades i a tallers per a museus, empreses i autònoms que es dediquen a la comunicació cultural, escoles d'idiomes, de dansa, de música, de pintura, de cinema, de circ, de teatre o centres de suport a l'aprenentatge.
Recasens ha insistit que dins d'aquests àmbits hi ha moltes empreses i autònoms desenvolupant la seva activitat a la ciutat de Reus. Ha detallat que es refereixen a empreses de l'àmbit audiovisual com productors de contingut audiovisual i digital, sales d'exhibició cinematogràfica, organitzadors de festivals o mostres audiovisuals.
Pel que fa a les arts visuals, propietaris o titulars de la gestió de galeries d'art ubicades a Reus o galeries d'art que tinguin com a activitat principal l'exposició oberta al públic d'obres d'art amb finalitat comercial. En l'àmbit de les arts escèniques, empreses i autònoms productors d'espectacles d'arts escèniques o propietaris i titulars de la gestió de sales de teatre.
En el cas de la cultura digital, productors de videojocs, organitzadors de festivals que tinguin per objecte la promoció i difusió de projectes de contingut cultural digital que promogui la innovació de les indústries culturals i creatives, empreses i autònoms que realitzin produccions audiovisuals digitals, museogràfiques, per a centres d'interpretació i equipaments patrimonials o aquelles que digitalitzen suports històrics d'imatges en moviment de les col·leccions patrimonials dipositades en arxius públics.
Pel que fa a la música s'hi contemplen empreses que es dediquin a la producció, edició, promoció i distribució d'enregistraments musicals, formacions musicals estables o empreses i autònoms de formació i producció musical entre altres. Al sector literari s'ha pensat en empreses i autònoms que tinguin editorials de llibres i partitures o que es dediquin a la venda de llibres en establiments oberts al públic.
En el patrimoni cultural es contemplen els projectes museològics i museogràfics, de conservació i restauració de béns patrimonials o serveis educatius didàctics per a museus. Pel que fa a la comunicació, empreses i autònoms que realitzin serveis de comunicació en xarxes i especialitzats en cultura, màrqueting cultural o programes culturals a la ràdio i la televisió.
En relació amb l'àmbit de l'educació en el lleure, aquells que ofereixin aprenentatges artístics, tecnològics, científics, d'idiomes, de suport en matèries d'aprenentatges diversos, activitats lúdiques relacionades amb l'aprenentatge en valors i el suport emocional. Per últim, ha detallat Recasens, empreses i autònoms que ofereixin serveis i programes educatius per altres, com centres educatius, empreses o administracions.