Fa més d'un any que es va implementar l'estat d'excepció a causa de la pandèmia, una mesura que el mes d'octubre passat va ser allargada per un període de sis mesos, revisable als quatre, i que finalitza el pròxim 9 de maig.
La proximitat de la data hauria de tenir al govern central traçant un nou pla. No obstant això, els clars senyals que indiquen que ens estem endinsant en una quarta onada impossibiliten traçar un full de ruta a mitjà termini.
I és que el «canvi de tendència» de la pandèmia ha provocat no que es descarti la possibilitat de tornar a endurir les restriccions que actualment estan en vigor.
Per tant, i tenint en compte que «el virus no està derrotat» i que les últimes dades han augurat que ens estem endinsant en una quarta onada, des de la Moncloa no s'atreveixen a fer pronòstics i apel·len a la «prudència».
El govern espanyol ha assenyalat que la «la decisió es prendrà en el seu moment» i que es farà en relació amb els criteris epidemiològics i en funció de l'evolució de la pandèmia. No obstant això, han advertit que no els «tremolarà el pols» a l'hora de prendre mesures.
Decisió influenciada per les eleccions de Madrid
El final de l'estat d'alarma, a més, arribarà en un ambient polític poc adequat per a prendre decisions sense interferències externes, ja que qualsevol decisió es prendrà influenciada per la campanya electoral de les eleccions de Madrid que estan previstes per al pròxim 4 de maig.
Per aquest motiu, i tal com porten fent des de fa mesos, el govern s'amaga darrere les comunitats autònomes. Algunes fonts governamentals han assegurat que la decisió que prendrà la Moncloa sobre l'estat d'alarma dependrà de si les autonomies sol·liciten mantenir vigent un marc legal que li faciliti les eines per a limitar els drets fonamentals.
Un suport autonòmic que també garantiria l'aval necessari per a tirar endavant una nova votació en el Congrés dels Diputats.
Malgrat això, Pedro Sánchez ha compartit públicament que té l'esperança de no haver d'allargar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig, encara que tal com va avançar la vicepresidenta primera del govern, Carmen Calvo, en una entrevista en RNE, no descarten la possibilitat d'haver d'ampliar-ho si les «condicions» epidemiològiques així ho requereixen.
A més, des de la Moncloa han assenyalat que encara que el govern aixequi l'estat d'excepció, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNIS) podrà continuar implantant mesures que hauran de complir totes les comunitats autònomes, ja que aquesta potestat ha estat recentment avalada pel Tribunal Suprem.
El govern, de moment, s'aferra a l'acte emès per l'Alt Tribunal dimarts passat, 23 de març, rebutjant la suspensió cautelar que havia demandat Vox del tancament perimetral de Madrid que es va acordar en el Consell Interterritorial per al Pont de Sant Josep i Setmana Santa.
«És molt interessant perquè això significa que, a partir del 9 de maig, podem anar utilitzant les accions coordinades quan es necessiti, i hauran de ser complides obligatòriament per tots, encara que no hi hagi estat d'alarma», va dir Calvo.
Maig, el punt d'inflexió de la pandèmia
Malgrat les declaracions de la vicepresidenta segona del govern, Pedro Sánchez no s'ha pronunciat sobre aquest tema i en l'actualitat les decisions del Consell Interterritorial de Salut sí que es troben sota el paraigua de l'estat d'alarma.
Encara que desconeixen el camí que prendrà la pandèmia, des del govern esperen que per al mes de maig la campanya d'immunització hagi avançat de manera considerable i les injeccions s'administrin a gran velocitat.
S'esperava que el punt d'inflexió arribés a l'abril, però el retard en l'arribada de la vacuna monodosis de Janssen ha impossibilitat que això sigui així, per la qual cosa mantenen l'esperança en què serà a uns dies de l'entrada de l'estiu quan canviï el rumb de l'epidèmia.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]