Fa més d'una dècada que els toros van quedar prohibits a Catalunya. No obstant això, són quatre joves catalans els que aquest pròxim setze d'abril debutaran a Vinaròs, Castelló davant dels toros. Tots ells van créixer sense aquesta tradició nacional a la seva terra, i és que cap d'ells ha pogut assistir a una correguda de bous a la Monumental.
Alba Caro, de Santa Coloma de Cervelló; Hugo Casado, de Barcelona; Marcos Adame, de Calafell i Mario Vilau, d'Hospitalet de Llobregat, viatgen en companyia del director de l'Escola Taurina de Catalunya, Enrique Guillén cap a Castelló. Guillén els dirigeix en els seus entrenaments a un camp de futbol que li cedeix l'Ajuntament de l'Hospitalet. Així que, de dilluns a divendres, al vespre, aquestes quatre figures practiquen amb el capot i la muleta.
Vinaròs o Ceret, les dues poblacions més properes per torejar
El reportatge, realitzat pel diari El Mundo, retracta la passió d'aquests quatre joves per torejar. Mario va explicar que en el seu cas «vaig entrar en contacte amb els toros als carrers de Castelló. Fins que vaig començar a veure les corregudes de jònecs a Canal Sur i em vaig inscriure en l'escola de tauromàquia amb catorze anys». Ell comentava que ja s'ho havia comentat als seus pares i li van dir que no, però va insistir.
Marxar a torejar a la província de Castelló, a Vinaròs, és la localitat més propera on poden anar. Voldrien haver debutat a Ceret, plaça de l'Occitània francesa on onegen senyeres i sona Els Segadors, però, no ha pogut ser. «Clar que ens fa mal no poder torejar en la nostra terra, davant la teva gent. Al cap i a la fi, estic agraït de continuar en aquest món tot i la situació catalana», afirma Hugo.
Quina és la situació a Catalunya respecte a la tauromàquia?
Ja fa més d'una dècada que no hi ha toros. La prohibició es va aprovar al Parlament l'any 2010 i va entrar en vigor en 2012. Tot i que en 2016, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l'abolició en una sentència tarda, no sense alguna fissura, el mal ja estava fet. El Mundo comenta que tot es va tractar d'una estratègia del pujolisme que es va posar en marxa als vuitanta desenvolupant un gran entramat legislatiu que va acabar ofegant l'activitat, comenta El Mundo.
Els caps de setmana és quan poden practicar amb vedelles. Tot i això, els hi toca agafar carretera i manta perquè no troben ramaderies properes. Alguna queda per les Terres de l'Ebre, tot i que el més proper està a Castelló i València. L'escola de Catalunya s'autofinança amb la venda de loteria i diferents festes i esdeveniments. «Els hi devem tot als aficionats catalans», expliquen.
Les expectatives per aquest dia il·luminen els seus ulls. Un desig? «Un triomf», anhela Alba Caro. «O quatre», matisa abans d'acabar la seva frase, donant-se compte de la competència implícita. El somni d'Adame, a futur és «esdevenir figura i obtenir la glòria a places com Madrid o Sevilla». Casado els hi avança en ambició: «Ser torero d'època, marcar un abans i un després». Villau ho posa més difícil que els seus companys: «Tornar a obrir la Monumental de Barcelona».