Quan envellim acostumem a perdre la nostra capacitat del sentit del gust i l’olfacte, alhora que tenim més dificultat per mossegar. Tot això pot provocar una disminució de l’apetit.
Si a més tenim en compte altres canvis psicològics i socials que ens succeeixen amb la vellesa, com viure en soledat, sentir-se deprimit o perdre poder adquisitiu, hi ha un risc major que la qualitat i quantitat de menjar ingerit es vegin compromeses.
Altres canvis fisiològics que acompanyen l’envelliment, com una disminució de l’elasticitat en les parets de l'estómac, el sobrecreixement bacterià, altres malalties comunes com la gastritis atròfica i fins i tot l’ús de medicació, poden comprometre també la ingesta i absorció de nutrients.
D’aquí que el risc de patir desnutrició creixi en envellir.
Què és la desnutrició?
Les diferents institucions internacionals especialitzades en nutrició (com l’European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN)), descriuen la desnutrició (o malnutrició) en persones grans com els desequilibris en la ingesta calòrica i la carència de nutrients desenvolupada a partir d’alguna malaltia (amb inflamació o sense). Però també inclou situacions de fam per altres motius socioeconòmics o psicològics.
En xifres, la quantitat de persones amb desnutrició a Europa suposa un 2,1% en aquelles persones amb una vida autònoma, i pugen fins al 26,5% les que estan en risc de desnutrició. Com era d’esperar, el nombre d’aquelles persones grans amb desnutrició que tenen ajuda a casa és menor (un 8%) que el d’aquells que estan a residències o hospitals (22% i gairebé 29% respectivament).
La desnutrició ens fa emmalaltir
La desnutrició en persones grans té greus conseqüències. Fonamentalment, debilita el sistema immunitari, augmenta el deteriorament cognitiu i fomenta malalties cròniques greus (osteoporosi, sarcopènia o fragilitat, entre altres). De fet, en un estudi vam observar que aquelles persones majors que no tenen fragilitat, quan estan en risc de desnutrició tenen més probabilitats de desenvolupar fragilitat en comparació amb aquelles que estan ben nodrides.
La desnutrició sembla debilitar la capacitat funcional de la persona i augmenta el seu risc de ser dependent, impedint que pugui realitzar el que és important per a ella.
Existeixen diferències en el consum de nutrients entre les persones grans sense fragilitat que estan ben nodrides i les que estan en risc de desnutrició. Això ens pot estar donant una pista sobre els nutrients que fan que perdem capacitat funcional i desenvolupem fragilitat quan envellim.
Concretament, la salut empitjora amb un consum més gran d’alcohol i un consum menor de proteïnes i altres nutrients com la vitamina D o el magnesi, que estan implicats en la síntesi proteica, el manteniment muscular i el sistema immunitari.
A més, si no ens nodrim bé es redueix la ingesta d’altres substàncies implicades en processos d’inflamació i oxidació, com la vitamina C o l’omega-3. I també d’altres involucrades en la circulació, com les vitamines del grup B. Segons apuntes altres estudis, tots aquests nutrients semblen estar implicats igualment en la sarcopènia –pèrdua muscular– i la fragilitat, motiu pel qual podrien suposar una pedra angular de diferents síndromes que ens afecten en envellir.
Més proteïnes i exercici
Un dels principals tractaments contra la desnutrició és assegurar que mengem aliments suficients i variats, en termes d’energia però també de proteïnes i altres nutrients. Tanmateix, l’exercici també podria ser útil. L’activitat física augmenta la massa muscular, disminueix la inflamació i, a més, pot augmentar l’apetit. Per això, és molt important comprendre com interaccionen la nutrició i l’exercici, perquè pot ajudar a entendre que ocorre amb l’envelliment.
Algunes de les nostres investigacions ja han observat la influència de certs nutrients en els efectes que té l’entrenament multicomponent sobre el greix corporal o en la salut òssia. Concretament, un augment del consum d’alcohol i de vitamina A podria interferir en la salut de l’os en aquestes persones que entrenen. Per contra, els àcids grassos poliinsaturats i la vitamina D, faciliten que l’os millori després d’un període d’entrenament.
Malgrat això, queda molt per investigar al voltant d’aquest tàndem alimentació-exercici i sobre les possibilitats d’intervenció que s’obren després d’aquests resultats.
Què han de menjar els més grans
En primer lloc, s’ha d’evitar l’alcohol i assegurar que en tots els àpats apareguin fonts proteiques com la carn, el peix o l’ou, que poden ajudar a assolir les ingestes recomanades de proteïna. Sense oblidar els llegums que, a més d’aportar proteïnes, ajuden a cobrir les recomanacions d’altres vitamines i minerals.
A més, és important fomentar el consum de peixos blaus i la utilització de greixos saludables com l’oli d’oliva per ajudar a disminuir un possible estat inflamatori.
Sense oblidar que moure’s o inclús entrenar pot marcar la diferència, i que les institucions haurien d’involucrar-se en prevenir la desnutrició i els problemes derivats d’ella.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.