IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Alba, la nena de 14 morta a mans del seu nòvio: «Ella sabia que acabaria passant»

L'assassí va esperar-la a la porta de casa seva i va matar-la amb 34 punyalades

Imatge d'una noia d'esquenes ubicada en un carrer
Alba, la nena de 14 morta a mans del seu nòvio: 'La meva filla sabia que acabaria passant'. | UNSPLASH

El mes d'octubre és un mes molt dur per a la família de l'Alba Martí, perquè se celebra l'aniversari de la seva mort. Avui es compleixen vuit anys des que la jove va ser brutalment assassinada i va esdevenir una de les víctimes de violència de gènere més joves registrades a Espanya. Residia a Tàrrega, Lleida, i només tenia catorze anys quan la van matar. La jove no podia fer res sense el permís del seu assassí; no li deixava veure els seus amics. Va començar com una relació amorosa entre dos joves, però tot es va anar torçant i tot i que ella va intentar posar-li fi al romanç en reiterades ocasions, ell no estava disposat a fer-ho. 

El dilluns 7 de octubre de 2012 José Michel de los Ángeles, de divuit anys, va esperar-la al replà de l'escala de casa seva, on va apunyalar-la un parell de vegades fins a aconseguir que entrés a casa seva. Finalment, José va posar fi a la vida de l'Alba amb 34 punyalades. «La seva violència era oculta, amagada, psicològica. Vèiem una mica de gelosia, però no ho vam saber identificar, vam pensar que eren coses del primer amor», ha explicat Maite Egea, la mare de l'Alba Martí, en una entrevista amb 'El Mundo'. «Cada 7 d'octubre és un infern, perquè representa que l'Alba ja no hi és. Penso que ella em veu, però que Déu ha estat injust. Tant de bo ningú més hagi de passar per això».

«Això no és amor, és possessió i control»

«Tant de bo les noies i les famílies s'adonin que quan un noi els impedeix parlar amb els amics, mostra gelosia o no els deixa anar amb faldilla, no vol dir que les estima sinó que les està controlant. Això no és amor, és possessió i control. I això és el que va matar la meva filla». Maite també ha revelat que l'Alba va estar set mesos tallant i tornant amb José Michel de los Ángels, però que la seva filla no era la mateixa quan estava amb ell.«Els amics de l'Alba veien que ell la controlava. I que ella es va començar a sentir tancada, sense llibertat. Ella va tallar i va tornar amb ell diverses vegades i jo veia que quan no estava amb ell tornava a ser la nena alegre i bromista de sempre».

Va ser després de la separació dels seus pares, quan finalment la jove va decidir trencar de manera definitiva amb el que aleshores era la seva parella. No obstant això, el que semblava el final d'una relació entre adolescents, es va convertir en el pitjor malson per a la més petita. «A partir d'agost, sí que vaig veure les coses pitjor. Alba em va explicar que trencaria la relació amb aquest noi i jo vaig donar-li suport. Però ell no va acceptar-ho. La setmana abans de l'assassinat venia constantment a casa meva o a la del pare de l'Alba per veure si ella hi era. No la deixava en pau».

«Va ser una setmana de persecució implacable, el final d'una relació de control i submissió. Però ella no era conscient perquè tenia catorze anys, ningú li havia explicat res sobre violència de gènere i pensava que la gelosia és normal. Mai va pensar que el control no és amor».

L'assassinat

Marta Duró va ser l'encarregada de portar l'acusació en el judici de l'Audiència Provincial de Lleida contra José Michel. «El 30 de setembre, l'Alba va abaixar les persianes de casa del seu pare perquè estava cansada que ell la controlés també».

«L'1 d'octubre, ell va utilitzar el perfil de Facebook d'un amic per parlar amb ella. El dia 2 va utilitzar el telèfon mòbil d'una amiga en comú per trucar-la. Els dies 4 i 5 va anar a veure-la perquè compartien el mateix grup d'amics i es va produir una situació tensa. I el dia 6 va anar a buscar-la sis vegades fins que va contactar amb ella per Facebook. Aquest va ser el detonant». Una conversa aquest diumenge 6 de octubre de 2012 que determinaria els actes del noi l'endemà, tot i que l'Alba li havia deixat clar que no volia tenir res a veure amb ell: «Jo no vull seguir així i tu ho has de respectar, s'ha acabat», li va escriure.

Però no van ser els únics missatges que van intercanviar, hi va haver més en els quals es va demostrar que la jove de catorze anys estava sent víctima de violència de gènere. «Tu fas el que vols i jo no puc anar al bany sense que ho sàpigues» o «no vull parlar amb tu, vés a donar-te cops contra la paret com l'altre dia». Alba Martí va arribar al seu edifici acompanyada d'un company del col·legi el 7 d'octubre de 2012, junts van seure a les escales i es van menjar els dònuts que havien comprat prèviament. Quan van acabar es van acomiadar i la nena va entrar a l'ascensor fins al cinquè pis. Va ser allà on es va trobar amb José Michel amb un ganivet de pesca submarina.

Tal com s'explica en la sentència, l'Alba va fugir escales amunt fins a la setena planta, on es va topar amb una porta tancada que la va deixar sense escapatòria. Allí va rebre dues punyalades, el noi va carregar amb ella dos pisos i va entrar a casa de la jove, on la va portar a una habitació i la va matar amb altres 32 punyalades. L'assassí es va rentar les mans a casa de la nena i va tornar a casa, va guardar la roba plena de sang i el ganivet en una motxilla i se'n va anar a jugar un partit de futbol. Va ser en el terreny de joc on el van detenir els Mossos d'Esquadra.

La mare de l'assassí va avisar la mare de l'Alba

Va ser la mare de José Michel qui va informar la mare de la jove que alguna cosa havia passat. «Jo vaig arribar de treballar, em vaig posar a recollir la taula del menjar i em vaig canviar de roba. Pocs minuts després, em va trucar la mare del noi dient que ell li havia fet mal a la nena i en aquell moment va sonar el timbre».«Vaig obrir i eren els Mossos. No m'ho van dir, però resulta que l'Alba estava morta a l'habitació i jo havia passat per davant de la porta deu vegades sense saber-ho. Si l'hagués trobat jo, ens haurien d'haver tret a les dues».

Tot i que l'assassí va ser condemnat a vint-i-cinc anys de presó, la família de l'Alba segueix vivint un calvari des que la seva filla va ser assassinada. «És un infern», diu la seva mare. «Visc perquè he de viure. Estic amb psicòlegs i pastilles i sé que mai tornaré a ser la mateixa. Em van treure un tros de mi».


Comentaris

envia el comentari