L'alcalde d'Almacelles (Segrià), Josep Ibarz, ha anunciat aquest divendres que deixa el seu càrrec després d'haver estat condemnat a nou anys d'inhabilitació pel jutjat penal 1 de Lleida per un delicte continuat de prevaricació administrativa. En aquest sentit, la sentència considera provat que Ibarz va intervenir en la contractació d'una desena de persones 'a dit'.
En un comunicat de premsa, que s'ha enviat des del consistori del municipi del Segrià, Josep Ibarz ha explicat que ha decidit renunciar al seu càrrec públic «en obediència i respecte a la legalitat i a les institucions». Així mateix, però, el batlle ha reiterat «el convenciment de la seva innocència» i, per això, confia que «la justícia finalment li donarà la raó i el declararà innocent».
En aquest sentit, Ibarz ha dit que ha decidit deixar l'alcaldia tot i que la sentència condemnatòria encara no es ferma. Davant aquesta situació, ha assenyalat que preveu presentar recurs davant l'Audiència de Lleida.
«No entorpir el funcionament de l'actual equip de govern i del consistori»
En el comunicat, Josep Ibarz ha remarcat que la seva renúncia al càrrec té l'objectiu de «no entorpir el funcionament de l'actual equip de govern i del mateix consistori». Així mateix, ha afegit que té la convicció que «aquesta decisió és la més encertada d'acord amb la seva vocació política i de servei públic que sempre ha tingut vers els ciutadans d'Almacelles».
Cal recordar que la sentència del jutjat penal 1 de Lleida, que va es va fer pública fa dues setmanes, va condemnar Ibarz a nou anys d'inhabilitació per als càrrecs d'alcalde, tinent d'alcalde, regidor o qualsevol càrrec electe en un govern municipal, autonòmic o estatal. La condemna, però, encara no és ferma i es pot presentar recurs davant l'Audiència de Lleida, cosa que Ibarz ha anunciat que farà.
En aquest sentit, el jutge considera provat que Josep Ibarz va signar, mitjançant decret d'alcaldia, la contractació de diverses persones, sent coneixedor que es feien «sense un procediment públic d'oferta i selecció i que per tant vulneraven els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat així com el de publicitat».