Passades les eleccions municipals, els partits catalans centren els seus esforços a tancar pactes en els ajuntaments i preparar uns nous comicis. Tot sembla indicar que Quim Torra podria convocar eleccions al Parlament de Catalunya entre octubre d'aquest 2019 i març de 2020, en funció de la sentència als presos del Tribunal Suprem.
Com no podia ser d'una altra manera, els resultats del passat 26 de maig marcaran l'estratègia dels partits. El PSC recupera múscul a l'àrea metropolitana, mentre que ERC ha sabut consolidar els resultats del 28 d'abril. JxCat, en canvi, es veu obligada altra vegada en navegar entre dues aigües. El resultat de Carles Puigdemont el legitima com a interlocutor a Europa, però el seu paper dins de Catalunya perd força si un analitza al detall els vots recollits pels seus afins a les eleccions municipals.
A ningú se li escapa que en les passades eleccions municipals JxCat presentava dos tipus de candidats: membres del partit més moderats i d'altres que s'han mostrat obertament partidaris de la Crida i de diluir l'antiga Convergència dins el projecte de Carles Puigdemont. Doncs bé, han estat els primers els que han vist reforçat el seu discurs.
Les victòries de Marc Castells a Igualada, de Meritxell Roigé a Tortosa, Marc Solsona a Mollerussa o de Xavier Fonollosa a Martorell reforcen les paraules de David Bonvehí, president del partit i que l'endemà de les eleccions afirmava: «JxCat ha sigut una bona marca electoral gràcies als candidats del PDECat».
A l'altra banda de l'escenari destaquen els pobres resultats de la formació de Puigdemont a l'àrea metropolitana. El partit s'ha quedat fora a la segona ciutat del país, l'Hospitalet de Llobregat i amb només dos regidors a Mataró, ciutat de Míriam Nogueras. A Badalona han sumat un sol regidor, mentre que a la capital del país, Quim Forn i Elsa Artadi han perdut la meitat dels suports que tenia ara fa quatre anys Xavier Trias.
En joc, el candidat a presidir la Generalitat
Mentre que el sector de Puigdemont reivindica els resultats a les europees, el PDECat té cada cop més arguments per virar el rumb del partit. Per això és prou important entendre la importància del futur candidat. Tot fa preveure que Puigdemont no repetirà, després de la promesa incomplerta de tornar, i ara hi ha diversos noms damunt la taula. Mentre que el sector de Bonvehí aposta per noms com Marc Castells o Àngels Chacón, que defugen la via unilateral i aposten pel pactisme, el sector més radical i instal·lat a Waterloo parla de noms com Miquel Buch o Damià Calvet.
Caldrà estar atents també a gent com Marta Pascal i Carles Campuzano, defenestrats per l'actual direcció de JxCat i que no descartaven ara fa unes setmanes iniciar un nou projecte polític. D'aquí en sortirà el futur de l'antiga Convergència, que veu com la seva aposta per la radicalitat només l'ha afavorit en les eleccions europees, mentre que perd suports en tots els altres comicis.