Tot i que les dues parts mantenen que encara hi ha marge per a l'entesa, per llunyana que sembli, Carles Puigdemont i el seu entorn anunciaven el passat dijous la fundació d'un nou partit sobiranista, amb voluntat transversal i de deslligar-se de l'herència convergent per al proper 25 de juliol. Un anunci que ha fet aflorarla divisió a l'espai postconvergent i que ha alineat els seus quadres en dos grans sectors: l'afí a Puigdemont —partidari de la confrontació amb l'Estat en el debat independentista— i el més proper a Bonvehí —que prioritza consolidar el partit i se situa en la moderació pel que fa a la qüestió sobiranista.
Molts quadres locals, fidels al PDECat
És indiscutible el pes que té la figura de Carles Puigdemont en aquest espai, cosa que fa que, al seu darrere, s'hi aglutinin la majoria de pesos pesats de la formació. Entre els seus 'contraris', però, hi ha el gruix de la implantació territorial postconvergent, la gran força que encara conserva el PDECat i que, pel que sembla, mantindria en cas de trencament definitiu.
Destaquen noms com els alcaldes de Mollerussa, Marc Solsona; Reus, Carles Pellicer; Igualada, Marc Castells; Tortosa, Meritxell Roigé; Puigcerdà, Albert Piñeira; o Vilafranca del Penedès, Pere Regull. Al seu costat, també s'hi alineen els diputats a Madrid Ferran Bel, Genís Boadella i Sergi Miquel; o el diputat al Parlament, Lluís Font. Són, tots ells, els destacats postconvergents que s'han convertit en els darrers dies en el bàndol contrari al que representa Carles Puigdemont.
Puigdemont s'endú els noms de pes
Al costat de l'expresident de la Generalitat de Catalunya hi ha noms de pes, però també alcaldes de ciutats d'allò més rellevants. Així, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; de Vic, Anna Erra; de Valls, Dolors Farré; d'Olot, Josep Berga i de Ripoll, Jordi Munell, s'han alineat al bàndol de Puigdemont, on també hi ha els presos Rull, Turull i Forn, i l'exiliat Lluís Puig.
Hi donen suport els consellers Calvet, Puigneró, Buch i Budó; i els diputats Laura Borràs, Míriam Nogueras, Elsa Artadi, Eduard Pujol i Albert Batet. Hi ha encara persones de pes que no s'han mullat: l'expresident Mas o la consellera Chacón en són dos exemples. Torra tampoc ho ha fet explícitament, però la seva trajectòria el situa clarament en el 'puigdemontisme'.