Banco Santander, BBVA i CaixaBank, entre altres entitats financeres, s'han aliat per enviar una seriosa advertència als seus clients. Després de les denúncies comunicades per la policia, molts usuaris podrien ser víctimes d'una estafa. Per això, els delinqüents utilitzarien com a esquer la campanya de la renda.
Durant els últims mesos s'ha detectat una certa freqüència en els intents d'engany mitjançant SMS o trucades telefòniques. Gairebé sempre amb intenció d'aconseguir els diners o les dades de les possibles víctimes. S'aprofiten de l'anonimat i de les eines que tenen a la seva disposició a la xarxa.
L'Oficina de Seguretat de l'Internauta (OSI) aporta una sèrie de proves on queda evident l'important risc a què s'enfronten els ciutadans. Entre ells estarien els clients del Banco Santander, BBVA i Banc Sabadell.
Aprofitant que fa uns dies s'iniciava la campanya de la renda, els estafadors feien arribar un SMS a les seves víctimes potencials. Al missatge se'ls comunicava un «reemborsament anual d'impostos» que pujava fins als 431,87 euros, recull el web Noticias Trabajo.
L'Oficina de Seguretat de l'Internauta indica que remeten als ciutadans un missatge de text. Els emplacen a fer clic sobre un enllaç per recuperar aquests diners que tindrien suposadament pendent de cobrament. En el cas que premin sobre ell se'ls redirigeix a una altra pàgina web que guarda una gran semblança amb la de La Moncloa.
Un cop en aquesta finestra caldria escollir l'entitat bancària a què pertanyia el client. Seria el canal a través del qual es faria el desemborsament.
Avís de la Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil va utilitzar les xarxes socials per avisar possibles perjudicats. «Detectada campanya de 'smishing' mitjançant SMS que suplanta l'Agència Tributària». Afegeixen que sol·liciten «informació de la targeta bancària per al reemborsament d'un impost o de la renda de 2022».
Insisteixen que no es faci clic sobre l'enllaç, ja que el que es busca «és obtenir les teves dades bancàries». Val a dir que qualsevol persona podria ser enganyada per aquests delinqüents.
Des de l'OSI expliquen que «l'SMS detectat manté una redacció correcta, encara que presenta alguna falta ortogràfica». Aclareixen que s'envia «des d'un número de telèfon particular sense identificació oficial».
Si es prem sobre el link el client «serà dirigit a la següent pàgina maliciosa amb un disseny molt similar a la llegítima de La Moncloa». Indiquen que «en ella només es podrà interactuar amb la finestra emergent». El que es persegueix amb aquest tipus d'estratègia és aconseguir les dades privades d'accés als comptes dels bancs.
En aquesta finestra se li comunica al ciutadà que ja se li hauria avisat dues vegades de la necessitat d'efectuar aquest tràmit. Si no ho fes, s'exposaria a perdre'l, cosa que sona irresistible a primera vista, i més en els temps d'incertesa econòmica en què ens trobem.
Què fer en cas que ens timin?
Des de l'OSI expliquen que «el missatge parla d'un paquet de reemborsament amb una quantitat un cèntim superior a l'esmentada a l'SMS». També apareix la possibilitat d'«Acceptar els Termes i Condicions de la Moncloa (en minúscules)». Això sí, sense que hi hagi l'opció d'accedir a informació sobre aquests termes.
Asseguren que després de clicar sobre els logos dels bancs a la web fraudulenta no canvia el domini. Això suposa una prova que «no es tracta de l'enllaç oficial de l'entitat bancària».
En cas de ser víctima d'una estafa d'aquestes característiques, cal posar-se en contacte amb el banc. També caldria modificar les contrasenyes d'accés i comprovar que no hi hagi moviments estranys als comptes.