Queda poc més d'un mes perquè els espanyols tornin a les urnes. Serà el 28 de maig. La proximitat de cites electorals ens sotmet a un clima de «campanya permanent» que amenaça la confiança dels ciutadans en la política. Enmig dels debats encesos del moment, cal tornar a pensar junts sobre un concepte clàssic, però vital: el bé comú.
La comunicació política a vegades sembla un conjunt de «trucs» i estratègies per guanyar eleccions o perpetuar-se en el poder. És necessària una altra comunicació política, la de persones íntegres que fan ressonar la seva integritat en la resta dels ciutadans.
Els polítics i els seus assessors de comunicació se centren en la por; difonen missatges simplistes i esquemàtics que dificulten les aliances que reclamen les crisis socials. En un context així, l'escepticisme i la desesperança s'imposen: l'opinió pública percep que la classe política continuarà enredada en les seves baralles mentre s'ajorna la solució dels problemes. Sobren estratègies i eines; abunda la propaganda, però falta veritable comunicació.
Màrqueting i política
L'aplicació a la política de tècniques del màrqueting pot ser part del problema.
Hi ha visions del màrqueting que causen greus danys a la política, reforçant el «mite de la quota de mercat» (si jo guanyo, tu perds) o fomentant el personalisme i el «curtterminisme». Però el màrqueting serveix per a adquirir les qualitats del bon venedor, que coneix a la seva audiència i sap anticipar-se a les seves necessitats. En el màrqueting se sap que no es pot oblidar a la gent durant tres anys. Recorda que es parla per a diversos públics; que «el cafè per a tots» ja no funcionarà.
El màrqueting sap que una marca triga temps a construir-se: si només es pensa en quatre anys, és impossible construir un gran projecte. En la nostra societat no falten grans problemes (l'envelliment de la població o l'atur juvenil, per exemple) que impliquen acords més enllà del marc de legislatures i partits.
Nostàlgia de la comunitat
Els espais digitals van despertar grans esperances. D'alguna manera, estem més prop de les altres persones; poden ser l’«àgora» d'intercanvi de solucions i idees. L'àgora grega era el punt de trobada, però també un lloc on la gent només es preocupava de comentar les últimes novetats. Per això, potser l'important no és només que estiguem parlant: hem de fixar-nos també en la qualitat de la conversa.
En la mateixa línia es pot dir que a les xarxes socials hi ha un debat polític. Però contribueix a crear una comunitat política? Aconseguirà acostar-nos o ens separa més? Les «converses» polítiques del continent digital disten del veritable diàleg: influents, activistes i, a vegades, exaltats, tendeixen a dominar el discurs públic, mentre veus valuoses queden marginades. És el context polaritzat que caracteritzava fa poc el Baròmetre d’Edelman, en el qual es deteriora el teixit social. Sovint els debats de veritat sucumbeixen com a víctimes de persones bel·ligerants que usen els mitjans digitals com a altaveus.
En els últims 20 anys els mitjans digitals han mobilitzat protestes i provocat terratrèmols polítics. La tecnologia pot contribuir al «poder dels sense poder», més presents en la conversa pública. Les «revolucions» dels mitjans socials recorden a les comunitats virtuals de les quals va parlar Robert Escarpit (1977), defensant que el concepte de massa es dissol, substituït per «una xarxa intricada de canals de comunicació on any rere any sorgeixen nous grups amb la seva pròpia identitat, pautes de comportament i equilibris d'influències».
L'increment de la «personalització» és un altre repte per al bé comú i la confiança. Com va explicar Parisier a El filtre bombolla (2017), a la xarxa cada persona troba resultats diferents. Les cerques depenen de cerques anteriors: se centren no tant en què cal saber com en els comportaments anteriors. En lloc d'una experiència comuna, el coneixement es torna més individualitzat.
Com es fomenta el bé comú en societats tan fragmentades? Sembla necessari facilitar espais de trobada que ajudin a la florida de la societat. Els desafiaments es fan més rellevants perquè no anem cap a societats menys connectades. Més aviat sembla que en el futur del Big Data i la intel·ligència artificial, la connexió serà més intensa i continuada. Suscitar nous hàbits de reflexió sobre els missatges que es reben serà crucial.
Superar el desacord
Hi ha qui insisteix a veure el món com un lloc ple de rivals, competidors i enemics (imaginaris o reals). S'oblida que formem part d'una societat. Falten la generositat i obertura de mires necessàries per reconèixer el mèrit de les idees d'uns altres i buscar punts de trobada. Què queda del respecte i, fins i tot, a vegades, de l'admiració, que s'ha de tenir pels que no pensen com nosaltres? Sovint caiem víctimes d'actituds que no ens permeten dialogar: la prepotència, no saber escoltar, la desqualificació prèvia. En efecte, qui vulgui construir la societat haurà de deixar de veure en l'altre un mal que cal «eliminar».
La millor política ofereix solucions amb les quals tots guanyen. El diàleg i la cerca d'unitat no són utopies d'ingenus i d’idealistes, sinó solucions pràctiques, raonables i humanes. Perquè la societat funcioni, resulta necessari que dones i homes assenyats i capaços es prenguin el temps necessari per debatre qüestions complexes en una atmosfera de mútua comprensió, que permeti l'intercanvi d'informacions i busqui solucions. Una comunitat de persones diverses, però que senten respecte i admiració mútua i coincideixen en l'afany de treballar pel bé comú. Tant de bo hi hagi espai també per a això en aquest 2023 marcat per les cites electorals.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.