Àlex Arenas, físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili, considera que s'hauria d'haver confinat l'Hospitalet de Llobregat quan hi va haver l’auge de contagis, i ha afirmat que caldran confinaments domiciliaris «selectius» si la situació epidemiològica no millora.
Segons ha explicat en declaracions aquest matí a ‘Catalunya Ràdio’, des del seu punt de vista «cada cop és més difícil» que es pugui fer un confinament perimetral a Barcelona i la seva àrea metropolitana, perquè les àrees afectades no paren de créixer. L’expert ha apuntat que s'està produint un «èxode» des de la ciutat comtal cap a altres zones, i això augmenta el risc de propagació del virus.
Per això, com molts altres ha volgut fet una crida a la responsabilitat individual per aturar aquesta propagació i evitar mesures més restrictives. Entre altres coses, el físic ha defensat que quan es va detectar el brot de l'Hospitalet de Llobregat s'hauria d'haver confinat perimetralment la zona, com es va fer al Segrià en el seu moment, i instal·lar una carpa o unitats mòbils per fer PCR massius.
No es preveu un confinament perimetral
En ser preguntat sobre un confinament perimetral de Barcelona, ha explicat que seria un recurs anterior al domiciliari però ha plantejat que hagués estat necessari en l'inici del brot, no ara. «Ara és molt complicat perquè hauria de ser de moltes regions de la metropolitana sud, de Barcelona ciutat, de Barcelona nord i del Maresme. Cada cop és més difícil contenir amb tallafocs aquests brots», ha reflexionat.
Arenas ha coincidit amb el president de la Generalitat,Quim Torra, que els propers 10 dies són «clau» i s'ha mostrat convençut que caldran «alguns confinaments domiciliaris selectius». De no aturar-se el ritme de propagació a Barcelona i traslladar-se a altres territoris, ha augurat que la situació seria «catastròfica» i s'assemblaria a la del març. De fet, altres experts també ho han augurat, com és el cas de l’economista Pablo Díaz, qui ha previst una situació «catastròfica», en aquest cas respecte a l’economia i turisme.
L'investigador ha valorat positivament l'augment de rastrejadors, tot i que ha assegurat que continuen sent menys dels que es necessiten. «Arribem una mica tard amb tot plegat», ha afirmat. Tot i això, ha assegurat que «encara» es podria salvar la situació si es fa un «esforç importantíssim de responsabilitat ciutadana i les administracions posen tots els recursos sobre la taula». Sinó, ha dit que «la catàstrofe serà molt superior al cost que tindria aquesta situació ara mateix».