Alfonso Gomis Sales no apareixerà en les estadístiques de morts per coronavirus. De fet, tècnicament no va morir de Covid-19. Però la seva és una més de les morts col·laterals per la saturació del sistema sanitari a causa de la pandèmia. Alfonso va morir esperant una operació que li podria haver salvat la vida.
El 22 de desembre, Alfonso tenia prevista una intervenció quirúrgica a l'Hospital General de Castelló per tractar la pancreatitis crítica que patia. Però el tancament dels quiròfans abans de Nadal va impedir que l'operació es dugués a terme, i el seu estat va empitjorar.
La seva filla Olaia no en té cap dubte: el seu pare va ser víctima d'«una negligència». La intervenció va ser cancel·lada quan el preoperatori ja estava en marxa, i el que va començar sent una pancreatitis moderada va derivar en una situació greu que el va portar a ingressar de nou el 17 de gener. Moria tres dies després.
La seva filla lamenta que tampoc operessin al seu pare durant aquest segon ingrés. Dos dies abans del fatal desenllaç, Olaia havia presentat una queixa al Servei d'Informació i Atenció al Pacient (SAIP) per «denunciar la situació, després que el metge digués que li donaria l'alta si així ho considerava». Hores després, el mateix metge la va informar que el seu pare havia mort.
Alfonso va ingressar per primera vegada a l'hospital el 4 de desembre, amb 76 anys i unes pedres a la vesícula que li van causar una pancreatitis. L'home va tornar a casa amb la data de l'operació ja assignada, però «el 22 de desembre li van dir que no es podia operar perquè havien tancat els quiròfans a la Covid-19 i que entrava en llista d'espera».
El seu estat va anar empitjorant, tot i que rebia medicació i seguia una dieta estricta. El 17 de gener va anar de nou a Urgències i Olaia va demanar al metge que operessin al seu pare. «Em va dir que era igual que l'altra vegada i que era una pancreatitis moderada», explica, i llavors va decidir posar la queixa, «perquè vaig veure que l'enviaven a casa quan el seu estat havia empitjorat».
L'endemà va rebre la trucada del metge dient-li que l'estat de salut del seu pare havia empitjorat. «Llavors ens van deixar entrar a l'habitació per primera vegada», segueix explicant, «i almenys no va morir sol». La filla d'Alfonso està segura que podrien haver obert un quiròfan si haguessin volgut, o derivar-lo a la privada per operar-lo, «però no van voler fer-ho».
La família acudirà a la Justícia
La família d'Alfonso ja està recopilant proves i documentació per acudir a la Justícia «i que deixin d'exercir els qui no vetllen per la salut dels pacients». La seva filla subratlla que «no es tracta de demanar diners, sinó responsabilitats», ja que, en la seva opinió, «es podia obrir un quiròfan i no es va fer i el meu pare ja no hi és».
«Sé que la Covid-19 és una cosa molt seriosa, però també sé que hi ha pacients que necessiten atenció urgent i ser operats», al·lega. En la queixa al SAIP relata tot el que ha passat amb l'informe d'alta, el del tractament, la seva inclusió en la llista d'espera i el preoperatori a què va ser derivat abans de suspendre la seva intervenció.
Pendents d'Atenció al Pacient
L'Hospital General de Castelló ha traslladat a la família el seu condol per la mort d'Alfonso. Fonts del centre confirmen que la família ha interposat una queixa al Servei d'Atenció i Informació al Pacient, òrgan que ha d'emetre una resposta d'acord amb els criteris clínics que es troben en l'historial del pacient.
«En tractar-se de dades de caràcter personal, no podem transmetre informació sobre els fets que van tenir lloc», conclou l'hospital. A principis de gener, l'Hospital General de Castelló va plantejar la suspensió immediata de tota activitat quirúrgica, excepte l'oncològica inevitable, i les consultes als pacients, per la saturació hospitalària arran de la tercera onada.