Tot i que el cervell de les persones pot gestionar un volum molt important d'informació, hi ha determinats límits. El pensament lateral o creatiu és un concepte vinculat amb l'àmbit de la psicologia que normalment es fa servir per poder solucionar les situacions d'una manera creativa, però no hi ha gaire gent que el porti a la pràctica. Per tal d'incrementar les nostres habilitats creatives, volem respondre diverses qüestions com ara en què consisteix el pensament lateral i quins trets el distingeixen de la forma convencional de pensament.
- Descobreix Els 10 senyals que indiquen que tens una intel·ligència superior
CONTINGUT DE L'ARTICLE
1. En què consisteix el pensament lateral?
2. Quins trets distingeixen el pensament vertical del lateral?
3. Tècniques que contribueixen al pensament lateral
En què consisteix el pensament lateral?
Ens calen noves tècniques per tal de solucionar els problemes, i no només una cadena d'idees que arribin d'una manera lògica. Els fonaments del pensament lateral es basen en acabar amb els esquemes, i considerar tots els enfocaments que hi hagi, tal com ha desvelat 'Carácter Urbano'. Això, a banda de proporcionar-nos perspectives diferents, ens ajuda a millorar i exercitar les habilitats creatives que tinguem.
Aquesta manera de comportar-se, per això, s'oposa a qualsevol dogma. Dit d'una altra manera: no hi ha un sol trajecte per tal d'arribar al punt B, sinó que és possible arribar-hi de formes molt diferents, si mirem les coses des d'un punt de vista alternatiu. Tot i que aquesta idea podria resultar abstracta, es pot copsar millor en cas que la comparem amb el pensament tradicional i n'esmentem diversos exemples.
La noció de pensament lateral la va introduir l'any 1967 el psicòleg de Malta Edward De Bono, dins del llibre 'The Use of Lateral Thinking'. Igualment, De Bono va ajudar a consolidar el concepte de pensament vertical com una tècnica que sovint es fa servir per tal de solucionar problemes. L'home va ampliar aquests dos conceptes en publicacions posteriors, com ara 'Six Thinking Hats', de l'any 1985.
El pensament lateral pot servir per tal de:
- Qüestionar de nou algunes veritats que semblaven impossibles de qüestionar.
- Solucionar problemes.
- Trobar tècniques noves per resoldre els problemes.
- Poder aconseguir idees noves.
- Solucionar dificultats del dia a dia quan es fa servir com a actitud de la ment.
Quins trets diferencien el pensament vertical del lateral?
De Bono explica clarament les diferències que hi ha entre totes dues formes de pensament: «El pensament vertical està fonamentat en una seqüència de diferents idees, mentre que en el pensament lateral es poden produir salts». Perquè veiem encara més clarament els trets bàsics d'aquestes dues formes de pensament, fem una explicació de les principals diferències que les caracteritzen:
Els principals trets del pensament vertical són:
- Per tal de poder solucionar una problemàtica, cal optar per un únic camí i rebutjar els altres.
- En qualsevol cas, sempre s'avança en una única direcció cap a la solució del problema.
- Les passes que fem depenen de les que acabem de fer. Això suposa un repte: cada passa ha de ser l'adequada.
- La importància del context és vital. Els conceptes que es fan servir s'han de vincular amb el problema que es planteja.
- En el moment en què s'assoleix la resolució, la resposta serà vàlida en funció del camí recorregut.
El pensament lateral, en canvi, té aquests trets:
- Per tal de donar solució als problemes, es fa una exploració de totes les possibilitats que existeixen i, en cas que sigui necessari, s'arriba a perspectives noves.
- El més rellevant de tot és el canvi: ens podem allunyar de la solució dels problemes en cas que això comporti trobar una metodologia més creativa per arribar a una solució.
- Qualsevol passa que es fa és independent de la que acabem de fer. El més rellevant és trobar camins nous.
- Es basa en comparacions i conceptes que no tenen un vincle amb el context que es relaciona amb la problemàtica.
- Quan arribem a una resolució, la validesa té una independència total del camí que s'ha recorregut.
Tal com hem tingut l'ocasió de contemplar, el pensament vertical sempre constitueix el camí amb una lògica més gran. Per això, és el camí que habitualment hem recorregut, o que ens han ensenyat a fer durant la nostra vida educativa, per tal de solucionar els problemes. Ara bé, aquesta manera de pensar no sempre és la més adient. El pensament creatiu o lateral ens pot ajudar amb una rapidesa i eficiència igual o superior a arribar a solucions.
A banda d'això, De Bono afirma que totes dues modalitats de pensament resulten complementàries. Per això, per tal de trobar una idea nova o una solució a un problema, és possible que fem servir totes dues tècniques. La creativitat pot abraçar la lògica, i viceversa.
Les millors tècniques per posar en pràctica el pensament lateral
Com que no tenim el costum de posar en pràctica aquesta mena de pensament, De Bono va proposar diversos exercicis i tècniques que ens poden ajudar a desenvolupar la capacitat creativa que tenim.
En comptes de referir-nos a tècniques, farem servir el terme que utilitza De Bono: provocació o bé operació provocativa, abreujada amb les lletres «Po». Sempre que mirem de buscar una solució a un problema, ens fonamentem en experiències que hem tingut abans, en mètodes que han estat d'utilitat per a nosaltres o en algun patró establert. La provocació, en canvi, s'encarrega d'introduir determinats elements que, en un primer moment, ens podrien semblar que no tenen lògica. Per exemple:
1. Els mots aleatoris
Es basa en dur a terme una cadena de mots aleatoris en què cadascun dels mots nous té alguna mena de vincle amb el precedent. La nostra ment produirà l'associació entre aquest mot aleatori i la problemàtica que se'ns presenta. Així, podrem trobar una possible manera de solucionar la problemàtica. En algunes ocasions, un fet casual pot fer que obrim els ulls pel que fa a temes que són ben diferents.
2. L'escapament
Analitzar l'objecte que té una implicació en la problemàtica i desfer-nos d'un dels seus trets rellevants. Una altra via d'escapament podria ser rebutjar un raonament que normalment es té com a vàlid. Un exemple d'això seria que ningú no qüestiona que els ratolins de l'ordinador estan pensats per ser utilitzats amb les mans. Ara bé, en cas que rebutgem aquest raonament, podríem trobar una solució creativa que ens ajudi a fer que una persona amb discapacitat visual tingui la possibilitat de fer servir Internet.
3. La pedra al camí
Es tracta d'una provocació que es basa en distorsionar o exagerar algun aspecte en concret de la problemàtica —n'hi ha que parlen d'aquest fet amb l'expressió «entitat de l'entorn». Això farà que haguem de trobar una via diferent per tal d'arribar a alguna solució creativa.
4. La inversió
Aquesta tècnica fa que haguem de girar la problemàtica, caminar en sentit contrari per tal de trobar una bona solució. Si, per exemple, tenim la intenció d'aconseguir una millora en les vendes d'un determinat producte, caldrà que invertim la problemàtica pressuposant que l'empresa hauria de fer la compra d'aquest producte als clients. Aleshores, caldrà que pensem quines raons tindria l'empresa per comprar o no el producte en qüestió.
5. L'analogia
La comparació o analogia persegueix l'objectiu d'allunyar-se de qualsevol estereotip, de mirar de trobar les semblances entre dues idees o conceptes i de veure de quina manera aquesta comparació ens podria beneficiar. A l'inici, podria ser que les analogies no tinguin gaire sentit i que creïn confusió, però ens podrien fer trobar solucions plenes de creativitat.
6. La divisió
La darrera «Po» que examinarem es basa en fer la divisió de la problemàtica en diverses fraccions, sense que passi res si aquestes parts aïllades no acaben de tenir sentit. En el moment en què recomponem novament l'objecte del problema, ho farem a través d'un model o patró que prèviament no haguem fet servir.
Algunes conclusions
Tal com hem pogut evidenciar, el pensament lateral pot ser altament profitós sempre que ens trobem al davant d'un bloqueig de la nostra ment o en cas que les tècniques habituals no ens serveixin. De Bono considera que hi ha tres raons que fan que sigui impossible avançar en el pensament que tenim: el bloqueig de la ment, el fet que les obvietats facin que no puguem examinar opcions més encertades o la manca d'informació. En les dues primeres situacions, el model lateral sovint ens pot ser de gran utilitat.
El psicòleg maltès afirma que els models educatius sempre s'han estructurat al voltant del pensament vertical, de les seqüències racionals i lògiques de les idees. Ara bé, cal que la creativitat es desenvolupi des d'una etapa ben primerenca. De fet, Edward De Bono ha afirmat que el pensament lateral i el seu procés creatiu podria aplicar-se de manera aproximada des dels 7 anys.
- Article relacionat: Carl Rogers i la seva teoria de la personalitat
Bibliografia
- De Bono, Edward. 2006. El Pensamiento Lateral. Editorial Paidós Ibérica S.A.
- De Bono, E., i Castillo, O. 1994. El pensamiento creativo. Editorial Paidós.
- Michael Voldosina. 2010. Nuevos Acertijos de Pensamiento Lateral. RBA Libros S.A.