28.931 persones estan diagnosticades de Parkinson a Catalunya, 14.660 són dones i 14.271 són homes. Així ho ha detallat Salut hores abans de la commemoració del Dia Mundial del Parkinson que se celebra aquest diumenge. En els darrers sis anys la malaltia s'ha mantingut estable, el 2019, per exemple, es van detectar 3.192 nous casos. Salut ha informat que un 47% de les persones diagnosticades tenen risc alt de complexitat. Així aquests malalts tenen més possibilitats que persones de la seva mateixa edat sense Parkinson de tenir complicacions que provoquin un ingrés hospitalari o, fins i tot, la mort. El 97% dels pacients tenen símptomes a partir dels 65 anys o més i s'acostuma a diagnosticar tres anys abans en els homes que en les dones.
De mitjana, l’edat de les persones afectades és de 80,2 anys en dones i 77,3 anys en homes. L’aparició de la malaltia depèn de factors ambientals i, entre un 1% i un 2% dels casos pot estar lligada a l’herència genètica.
En una nota de premsa, el Departament de Salut ha explicat que les persones amb Parkinson fan servir el doble els serveis sociosanitaris que la població de la seva mateixa edat. «Comparades amb la població de les mateixes característiques, fan més ús dels recursos sanitaris ambulatoris d’atenció primària i especialitzada així com dels recursos sanitaris d’internament», han concretat.
Es determina que les persones amb Parkinson han tingut una despesa superior a la població equivalent. Segons les dades del 2019, la despesa sanitària va ser de 4.971,1 euros per càpita, mentre que en la població catalana equivalent aquesta despesa correspon a la meitat d'aquest import.
El nivell socioeconòmic i el sexe també determinen la malaltia. Més de la meitat de les persones amb Parkinson tenen un nivell de renda baix o molt baix i aquesta diferència és més accentuada en dones que en homes.
Per territoris, hi ha una distribució heterogènia i no hi ha un patró clar de comportament. El Baix Ebre i Aran són les zones amb menys prevalença mentre que el Vallès Oriental, l’Alt Camp i la Conca de Barberà són els territoris amb taxes més elevades de la malaltia.
La taxa de mortalitat és més alta, sobretot en menors de 85 anys, en comparació amb població de la mateixa edat, sexe i nivell de renda. Aquesta diferència s’observa tant en dones com en homes.