Per la combinació d’un dels entorns naturals i paisatgístics més espectaculars del país, juntament amb l’importantíssim patrimoni material i immaterial que aglutina, L’Alta Ribagorça és, sense cap mena de dubte, una de les destinacions més atractives, singulars i importants dels Països Catalans.
Comarca d’alta muntanya, rierols i estanys nivals, l’Alta Ribagorça és, en tota la seva extensió, un paratge a descobrir a peu, a cavall, sobre els esquís o a través de l’oferta inacabable d’esports d’aventura; un marc incomparable de petits pobles medievals, esglésies romàniques i tradicions ancestrals.
Antic extrem nord-oriental del comtat de Ribagorça, la comarca pirinenca segueix geogràficament connectada a la seva germana de la Franja; una connexió que es tradueix en la carretera N-260, porta d’accés des de ponent.
Amb la resta del Principat, l’Alta Ribagorça es comunica a través de l’N-230, una carretera que paral·lelament a la Noguera Ribagorçana, travessa la comarca de sud a nord, des de la Noguera fins al túnel de Vielha a la Val d’Aran.
D’altra banda, l’L-500 travessa el centre de la comarca de sud a nord, connectant les principals poblacions, des del Pont de Suert fins a Caldes de Boí; mentre que les poblacions que escapen aquest eix, es comuniquen a través de pistes forestals o carreteres locals en condicions menys favorables.
En l’àmbit del transport públic, el Pont de Suert rep els principals autobusos intercomarcals i exerceix de centre del desplaçament als altres municipis de la comarca.
L’Alta Ribagorça és, per la seva espectacularitat natural i el seu patrimoni romànic, una comarca que no perd atractiu en cap moment de l’any. A més a més, els seus paisatges varien del blanc dels mesos més freds, al verd estival, aportant un valor afegit diferent a cada època de l’any.
Tot plegat doncs, una decisió que es pot prendre en funció de l’activitat que s’hi vulgui desenvolupar. Com a paradís dels esports d’aventura, els mesos més càlids seran millor opció, però els amants de la neu i l’esquí tindran l’hivern com a prioritat.
D’altra banda, els dies i setmanes pròxims al solstici d’estiu, esdevenen d’obligada visita per a tots aquells que vulguin viure la màgia ancestral de les falles del Pirineu, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
El doble Patrimoni de la Humanitat conformat per les esglésies romàniques i les falles, juntament amb el parc nacional d’Aigüestortes i l’àmplia oferta d’esports d’aventura i neu, han convertit el paradís rural de l’Alta Ribagorça en una gran destinació turística.
Com a tal, la comarca ofereix una gran varietat d’allotjaments de qualitat, que van des d’hotels i pensions, a refugis, càmpings i albergs; podent escollir a voluntat allò que més s'adeqüi a les nostres necessitats.
Per la seva tradició ramadera, la carn de xai té una gran rellevància en la gastronomia ribagorçana; una cuina de muntanya que també s’elabora a base de bolets, peix de riu, i embotits com a elements principals; sense deixar de banda la mel, el porc, l’ànec, l’oca, la patata (anomenada trumfa) i la col.
Entre els seus plats tradicionals, destaquen el freginat, un plat fet a base de sang i fetge de xai amb una salsa agredolça de mel; el muscle de xai; l’escudella de carabassa; la col i trumfes amb suc de rosta; el civet de porc senglar i d’isard; els ous amb mel, o el confitat de porc amb faves tendres.
En l’àmbit dels embotits, destaca molt especialment la girella, un embotit a base de xai, arròs i cansalada; mentre que entre els derivats de la llet destaquen els formatges d’ovella com el Serrat i el Tupí, així com el brossat, un formatge fresc característic que s’elabora amb el xerigot resultant d’altres formatges.
D’altra banda, la gran relació de l’Alta Ribagorça amb l’aigua i el termalisme deriven en la producció de l’aigua envasada ‘Boí’; una aigua de mineralització feble, baixa en calci i amb un alt contingut en sílice que resulta de grans propietats beneficioses per a l’organisme.
Més notícies: