Els càlculs de Carles Puigdemont i el seu entorn amb la creació de Junts per Catalunya com a partit i la seva escissió del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) no han estat tan encertats com creien. El passat 31 d'agost, Puigdemont estripava el carnet del seu antic partit i feia el pas definitiu per consolidar Junts per Catalunya, formació de la qual és president. El seguien diversos pesos pesats, com ara els presos de l'1 d'octubre o els principals rostres de la fins llavors plataforma electoral al Parlament i al Congrés.
El PDeCAT resisteix sense que JxCat ho preveiés
S'esperava a partir de llavors una fuga massiva de suports des del PDeCAT fins a JxCat, deixant la formació de David Bonvehí abocada a la dissolució per manca de múscul. Però la realitat no ha estat aquesta. El 14 de setembre, Artur Mas anunciava que no acompanyaria Puigdemont i que seguiria sent militant del PDeCAT, mentre que la primera setmana d'octubre era el prestigiós exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, qui donava el seu suport al Partit Demòcrata. Dues adhesions clau que han aconseguit que el PDeCAT mantingui en bona part la seva força i que JxCat hagi vist estancades les altes a la seva militància.
Així doncs, el PDeCAT ha aconseguit resistir amb nota l'escissió del 'puigdemontisme', tal com relata aquest dijous 'El Confidencial'. Si des de JxCat esperaven un desmembrament dels de David Bonvehí, s'han trobat que, actualment, la formació manté uns 170 alcaldes, mantenint així una de les seves fortaleses: l'estructura territorial i la força municipalista. Una situació, sumada a una xifra de baixes molt menor a la que esperava Puigdemont, que deixa el PDeCAT en una posició favorable per refer-se de l'escissió i preparar-se per a unes eleccions autonòmiques per a les quals ja han iniciat les primàries.
Altes frenades a JxCat
Tot plegat, doncs, ha fet frenar de forma molt sobtada les incorporacions a Junts per Catalunya. Les xifres de militants, segons 'El Confidencial', es troben per sota de les esperades i, tot i que les arques del partit s'alimenten de les aportacions de sou dels càrrecs públics que tenen, es calculava tenir més ingressos de nous militants per finançar una campanya on els de Puigdemont no disposaran de drets electorals en tractar-se d'un partit de nova creació.
Els suports de Mas i Mas-Colell al PDeCAT van contribuir de manera decisiva a interrompre les altes a Junts, que ara veu no tan sols que no es compleixen les seves previsions, sinó que el Partit Demòcrata es presentarà en solitari amb l'objectiu de mantenir la representació parlamentària. A JxCat ja donen per fet que el PDeCAT serà capaç d'atraure desenes de milers de vots, que poden restar a Puigdemont la força clau per guanyar les eleccions superant ERC.
El Partit Demòcrata, els seus suports i les seves opcions electorals s'han interposat en el camí estratègic de Puigdemont i s'han convertit en un obstacle important que no es preveia des de Waterloo. D'aquí a les eleccions, caldrà veure el terreny electoral que el PDeCAT és capaç de conquerir a JxCat, i que pot determinar la seva presència, o no, al Parlament.