A hores d'ara de la crisi del Coronavirus la pregunta que es fa molta gent és: Ho superarem? Tirant la vista enrere hi ha motius per a ser optimistes, perquè al llarg de la història hi ha exemples de pandèmies letals que van matar a milions de persones i totes tenen alguna cosa en comú: es van acabar superant.
L'OMS va decidir qualificar el brot de Covid-19 com a pandèmia en multiplicar-se per 13 el nombre de casos fora de la Xina i estendre's per molts països del món. Què significa una pandèmia i quina diferència hi ha amb una epidèmia?
Un brot és l'aparició d'un virus en un moment determinat, de manera sobtada, en un lloc determinat. Quan aquest brot es contagia de manera ràpida i s'estén en el temps passa a ser una epidèmia, però perquè sigui anomenat pandèmia han de donar-se dues coses: que surt-te a més d'un continent i que la transmissió als països no sigui per importació, sinó per contagi comunitari.
Cinc pandèmies més letals de la història
Aquestes epidèmies es van estendre per tot el món al llarg de la història donant lloc a letals pandèmies que es van matar a milions de persones. Malgrat no disposar dels avanços tecnològics i científics actuals, totes elles es van superar.
Verola, 300 milions de morts
Avui dia la verola és una malaltia gairebé erradicada i no representa una amenaça per a l'ésser humà, però al llarg de diversos segles aquesta pandèmia causada pel virus va causar 300 milions de morts. En alguns moments hi havia una supervivència de només el 30%, causant la mort per febre alta, deshidratació i problemes derivats.
La verola es transmet a través de fluids corporals i causa cicatrius en la cara per les pústules que produeix. Encara que està gairebé erradicada, hi ha ceps d'aquest virus en laboratoris dels Estats Units i de Rússia.
Xarampió, 200 milions de morts
El xarampió és una malaltia semblant a la rubèola i la varicel·la i produeix unes taques vermelloses en la pell i episodis intensos de febre i malestar general. Ha matat a 200 milions de persones a tot el món, normalment per inflamació pulmonar.
El xarampió es transmet per contacte directe i a través de fluids, i el malalt manté el virus en incubació 21 dies i triga uns 10 a manifestar els símptomes. No té cura, però no suposa una amenaça gràcies a la vacuna triple vírica que se'ls posa als nens. A diferència de la verola, no obstant això, el xarampió no està erradicat.
Grip espanyola, 100 milions de morts
La verola i el xarampió van matar a milions de persones durant diversos segles. La grip espanyola va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones en només dos anys (entre 1918 i 1920), sent una de les pandèmies més letals de la història.
Pesta negra, 75 milions de morts
Per molts motius, la pesta negra és la pandèmia més cèlebre de la història i la primera gran malaltia mortal. Va matar 75 milions de persones a tot el món en 1348, encara que el seu focus principal va ser Europa. Va entrar per Itàlia a través del contagi animal: es creu que van ser les rates que poblaven les ciutats medievals de llavors les que van estendre el virus.
La malaltia es va estendre ràpidament causant el pànic entre la població europea, que davant la falta de mitjans recorrien a mètodes poc higiènics com la punció de les butllofes que produïa la malaltia. Al llarg de la història hi ha hagut diversos brots de pesta.
VIH, 25 milions de morts
Una de les pandèmies letals més recents és la del VIH, un virus que afecta el sistema immunitari desenvolupant la Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) que fa que el cos s'afebleixi davant altres infeccions comunes, causant la mort.
Aquesta malaltia va sorgir en els anys vuitanta del segle XX i fins avui dia ha matat 25 milions de persones. Es transmet a través de la sang i altres fluids corporals, i encara que avui dia no està erradicada existeixen retrovirals que permeten mantenir el virus inactiu perquè el pacient pot fer una vida normal amb una esperança de vida llarga.