Estem a les portes del mes de juny i al Vendrell encara no sabem si farem una d’aquestes fires on els embotits forans i les coques de Perafita són les grans protagonistes de la cita per donar a conèixer els nostres encants. Es tracta de Turismar. Una cita que oficialment obra l’estiu a casa nostra. Enguany no se sap res i queda menys d’un mes per la seva presumpta inauguració. Encara tenim temps de fer moltes coses en aquestes tres setmanes que queden. Abans es discutia de qui pagava el castell de foc d’aquesta cita arran de mar. Ara per ara ningú diu res esperant la gran roda de premsa que ens aclareixi tots els dubtes.
Aquí al Vendrell l’única cosa que hem suprimit de bones a primeres és el Festival Pau Casals que en els darrers anys s’ha anat redimensionant fins l’estat actual amb menys actuacions que en les seves èpoques glorioses.
Aquí al Vendrell una de les institucions més ràpides en les seves actuacions és l’església que tan bon punt el coronavirus ens visitava ja va treure l’aigua beneïda de les seves piques per evitar contagis. Després va venir el seu tancament fins a la fase 1 en què la cosa ja tornava anar a una nova normalitat obligada pels nous temps. Inclús en les fases més dures de la pandèmia des de la televisió local es podria veure la missa de dotze dels diumenges.
No són coses que ens preocupin gaire perquè hi ha coses que hem passat en qüestió d’hores de grans dubtes i incerteses a actuar amb total celeritat com és el cas de l’obertura de les platges. Mentrestant els nostres veïns feien cas a les seves promeses aquí ens varem llençar a la piscina virtual i les varem obrir d’un dia per un altre. A vegades les velocitats la política deixen despentinat al més optimista que no acaba d’entendre com en algunes coses el consistori van temptejant d’un lloc a un altre sense treure aigua clara com és el cas de la Festa Major que serà i no serà, però a vegades de cop i volta doncs ho aclarim en un tancar i obrir d’ulls, deixant al veí fora de lloc. Sort que tots són del mateix partit polític sinó pensaria que són tàctiques polítiques.
Nosaltres que portem un any des de la victòria de l’optimisme a casa nostra amb al col·laboració fidel del color taronja i de la pubilla de les platges. Una majoria què no es trenca mai per enlloc, només en casos tribals la regidoria de costes es pot permetre de no votar llavors apareix el democràtic vot de qualitat de l’alcalde que és el que decideix el sentit final de la votació. Aquest també és un acte de fe com tantes coses que passen en aquest bonic poble amb vistes al Riuet de Coma-ruga.
Aquest Vendrell que té els seus autònoms i petits empresaris esperant amb il·lusió la resolució de les ajudes de la casa gran per donar un cop de mà a la col·laboració per la vacuna del comerç vendrellenc que tant ho necessita.
Ara que ja portàvem uns mesos sense zona blava, torna aquesta a la seva normalitat a partir d’aquest mes de juny al poble. Evidentment a les platges també s’anirà reactivant de mica en mica, primer només els caps de setmana. Quan l’excusa que donen els polítics és que és afavorir la mobilitat dels cotxes em sembla una resposta tan cínica com el darrer ple del Vendrell que si teniu un temps podeu anar resseguint els arguments del govern per tirar per terra algunes mocions del govern. Per entendre algunes justificacions com la votació de les ordenances per trams val més tenir un bon grapat de fe que no pas arguments que no s’aguanten per enlloc, però la fe ja ho diu que mou muntanyes arreu. Aquí al Vendrell no podríem ser pas l’excepció.
Nosaltres al Vendrell seguirem en aquesta fase que tant ens agrada i que s’anomena prova pilot per anar provant cosetes per si agraden com la transformació del carrer Quatre Fonts que és un dels llocs per on passa més gent del Vendrell a part del camí Ral on està l’atur i l’Eina. Tinguem fe per saber quina ha estat la repercussió en el departament de serveis socials de la pandèmia i quantes persones s’han afegit a aquesta trista estadística de noves persones que utilitzen els seus serveis de repartir menjar o productes bàsics. Les dades sobre establiments que han tancat en aquests mesos i altres que han demanat ajornar els seus tributs. Per aquesta mediàtica taula de diàleg que s’ha de fer entre tots els sectors socials també hem de creure en l’Altíssim sobre la seva utilitat real. Tingueu fe. Ells segueixen treballant per vosaltres. Amén