Les eleccions municipals a Reus arribaven, aparentment, marcades per la calma; almenys fins aquesta setmana. La guerra oberta a Ciutadans entre Reus i Barcelona no afecta, només, a la formació taronja, sinó també a totes les previsions electorals que s'estiguessin fent als despatxos de l'Ajuntament i dels partits sense representació. Suposa un bon sotrac, però no l'únic d'aquests darrers dies al panorama preelectoral reusenc.
La crisi a Ciutadans, més dubtes que respostes
La formació taronja, liderada fins ara per Juan Carlos Sánchez, haurà de córrer per construir una llista electoral que, segons es va saber dilluns, no comptarà amb cap dels quatre actuals regidors, i no pas per voluntat pròpia —a l'expectativa del recorregut que tinguin els recursos presentats al consell de garanties del partit. Qui ara gestiona l'agrupació local del partit, que és el comandament de la demarcació de Tarragona, assegura que ho té tot apamat, i que ja té un equip a punt per formar la llista electoral. Al capdavant d'aquest equip, segons ha pogut saber TarragonaDigital, hi hauria Raquel Tamar García, fins ara assessora municipal de la formació.
La direcció del partit a Barcelona ha escombrat el portaveu i cap de llista després d'haver-lo ratificat i d'haver vetat, prèviament, els dos regidors actuals que tenien intenció de repetir. Juan Carlos Sánchez ha decidit no deixar-se tombar fàcilment ni en silenci, sinó que ha apuntat a Carlos Carrizosa com a artífex d'aquesta decisió, presa com a represàlia per haver denunciat, des de Reus i per via interna, les irregularitats que amagaria un important càrrec del partit.
Reus és una de les places on Cs aspira o aspirava a treure més bons resultats, suficients per, almenys, disputar l'alcaldia. Com a formació compten molt amb el pes de la marca; una situació com l'actual, però, segur que hi té impacte. Agrupació local i afiliats fan pinya i perilla el vot del gruix de la militància local. El bagatge que Juan Carlos Sánchez hauria pogut defensar després de quatre anys a l'Ajuntament desapareixerà si ho fa ell de la llista, i els d'Albert Rivera recorreran de nou al procés català per fer una campanya, a priori, poc centrada en Reus i mirant Vox de cua d'ull.
El PDECat aparta les sigles i busca varietat
El PDECat, al capdavant del govern aquests quatre anys, es presentarà com a Junts per Reus. És un dels partits locals on, segurament, la tragèdia grega que es viu a Ciutadans se segueix amb més atenció. Se situen a la línia de sortida de la cursa electoral amb la memòria de govern sota el braç de qui vol repetir a l'alcaldia local, Carles Pellicer. Amb Montserrat Vilella de número dos, i fent gala de les discrepàncies entre ells, es reserven les sorpreses a la llista electoral per als següents llocs, on tot apunta que apareixerà l'exregidora del PSC a Reus i diputada de Junts per Catalunya, Teresa Pallarès.
La llista s'ha anunciat, fins ara, transversal. Es vol vendre com una aposta per aglutinar persones de perfils molt diferents que pensin com ha de ser Reus en el futur. Es tracta de la mateixa filosofia amb la qual Junts per Catalunya es va presentar al Parlament, o que Ara Reus també situa en el seu discurs electoral. Tant el PDECat com l'independentisme en general havien situat Cs com el principal rival per aconseguir l'alcaldia i, sense abaixar la guàrdia, confien que aquest perill s'hagi reduït.
Amb una candidatura, almenys fins ara, molt personalista, els actes de precampanya han estat discrets però no escassos. Pellicer hi suma, a més i sobretot el darrer tram del mandat com a alcalde, una bona quantitat d'hores dedicades a la proximitat, amb trobades més formals o menys amb veïns, entitats i sectors econòmics i socials. Una sèrie d'actes i activitats que els ha valgut el qualificatiu d'electoralistes per part de l'oposició local.
La CUP arrenca amb l'habitatge per bandera
El segon partit del consistori amb representació és la CUP. És la formació que més noms ha donat a conèixer de la seva proposta electoral, i és que després de confirmar Marta Llorens com a cap de llista —tot i haver sigut la portaveu bona part del mandat, serà la primera vegada que lideri la papereta cupaire—, van presentar els dotze primers noms de cop amb la renovació de tres dels sis regidors actuals.
Les previsions apunten que l'Esquerra Independentista perdrà representació el pròxim 26 de maig, per una banda pels bons auguris d'altres forces amb qui poden haver de competir —ERC o Primàries els voldran disputar els vots, igual que En Comú Podem Reus, que fa quatre anys no es va presentar. Per altra banda, a més, les sis cadires amb les quals compten al plenari reusenc s'expliquen, en part, per l'impacte de les investigacions del cas Innova, que van entrar de ple en l'anterior campanya electoral.
Entre la societat reusenca, a més, s'ha estès la sentència que es veia més productiva la CUP d'un sol regidor que la de sis. Una tesi que els cupaires volen desmentir amb taules sectorials sobre habitatge, ocupacions i pobresa energètica en aquest primer tram de precampanya, organitzades amb i als barris més afectats per aquestes situacions.
El PSC vol fer valdre experiència i alternativa
El PSC, a l'àmbit nacional, s'ha intentat situar com la proposta més dialogant entre dos blocs inamovibles, una actitud que també han traslladat a l'Ajuntament de Reus. Han pactat puntualment amb el govern en qüestions com inversions per a equipaments municipals sense arribar-s'hi a lligar a través, per exemple, d'uns pressupostos. Amb educació i sanitat com a dos temes constants durant el mandat, els socialistes faran incís en projectes de futur per presentar-se com l'alternativa al govern actual.
Si a meitats de mandat semblava que els socialistes podrien acabar fent el pas d'entrar a govern, quan es va tancar aquesta porta van optar per marcar més perfil propi. Andreu Martín liderarà —en la mateixa situació que Marta Llorens, candidat per primera vegada— una llista electoral després de força anys d'experiència com a portaveu municipal. Tampoc han donat a conèixer més noms que el primer de la llista.
No seria d'estranyar que Sandra Guaita, a qui l'agrupació local va apadrinar per buscar un lloc a la llista del partit al Congrés, ocupés llocs destacats. Fonts pròximes al partit també situen Daniel Marcos, cap de campanya i secretari d'organització local, entre els primers llocs de la llista, podent ocupar la tercera plaça, una tesi que el partit considera aviat per comentar. Pel que fa als actes de precampanya, s'hi han barrejat les trobades com a partit amb sectors de la societat reusenca i actes més deslligats del partit, com les xerrades organitzades per l'ara president honorífic de l'agrupació, l'exalcalde Josep Abelló.
Els fitxatges d'ERC
Noemí Llauradó tornarà a encapçalar la llista d'ERC acompanyada, en aquesta ocasió, de Daniel Recasens, Montserrat Flores i Carles Prats. Llauradó i Flores s'han bregat els darrers anys, respectivament, en sanitat i participació, dues temàtiques que, segons va explicar la cap de llista, no formaran part de l'eix central de la campanya electoral d'ERC.
Recasens aporta experiència en el món de l'educació a través del teixit associatiu de la comunitat educativa, però també la imatge mediàtica lligada als Advocats Voluntaris de l'1-O. Prats, per la seva banda, també ha tingut repercussió mediàtica a través de l'empresa que dirigeix, Vermuts Miró, i és l'aposta dels republicans per a la regidoria lligada al món de l'empresa.
Fa quatre anys que ERC va recuperar representació municipal amb dues regidores —Joan Guix, número dos l'any 2015, va fitxar per l'Agència de Salut Pública de Catalunya—, i ara els republicans aspiren a l'alcaldia o, almenys, a doblar com a mínim les cadires al plenari i tenir un pes prominent al pròxim govern municipal.
El PP repeteix aposta a l'expectativa de Cs i Vox
No es preveu que el PP mogui gaires fitxes de cara al mes de maig. Sebastià Domènech i Dolors Compte tornaran a encapçalar una llista electoral que, veient la situació de Ciutadans, respira una mica més tranquil·la, però sense perdre de vista ni la formació taronja ni Vox. Si les darreres eleccions, els populars, van perdre vots a favor dels taronges, ara el perill per als conservadors és el partit de Santiago Abascal, que sembla que els podria drenar votants i militància cap a les seves files.
No han protagonitzat actes de precampanya, almenys amb repercussió mediàtica, i l'experiència dels dos regidors actuals i l'impacte de la política nacional els servirà per bastir una campanya que convini municipalisme i constitucionalisme.
Ara Reus vol fer el salt definitiu
Ara Reus va ser dels primers partits a donar el tret de sortida a la cursa electoral. La seva assemblea va erigir Daniel Rubio com a successor de Jordi Cervera al capdavant d'una formació que, més enllà de Reus, ha anat estenent-se pel territori. A la capital del Baix Camp, l'actual portaveu i fundador de la formació ocuparà el número 3.
El segon lloc, seguint el sistema de llistes cremallera que també utilitza ERC, serà per a una dona. Fonts pròximes al partit apunten a Dolors Vázquez, advocada de la formació que ha aparegut a la palestra pública arran dels casos judicials en els quals s'ha involucrat el partit, com Innova o Tecnoparc. La presentació de la número dos d'Ara Reus serà aquest dijous, en un acte que el partit ha organitzat emmarcat en el 8 de març.
Els municipalistes han gestionat Recursos Humans, Esports, i Medi Ambient i Ocupació, tres àrees que ja han explotat en l'activitat de precampanya que han tingut fins ara. L'acte principal ha estat la presentació pública de Daniel Rubio com a candidat a l'alcaldia. Parteixen dels mateixos dos regidors que ja van obtenir l'any 2011, però aquesta vegada han comptat amb tres anys com a membres del govern, una basa que Ara Reus vol aprofitar per créixer amb força al saló de plens.
Primàries Reus vol fer escac als partits independentistes
Sense representació a l'actual plenari, almenys entraran al joc electoral Primàries Reus, En Comú Podem Reus i Vox, a l'espera de si Valentín Rodríguez, expresident de la Federació d'Associacions de Veïns, activa el partit que ha registrat, Entre Veïns. Els primers van començar a fer feina fa mesos obrint un procés d'atracció de militants o, en el seu cas, adscrits.
Aquest divendres, en assemblea oberta, han de decidir si finalment es presenten a les eleccions, una opció que aglutina la majoria dels seus adscrits, però que no és completament homogènia. La llista, si es presenta, la liderarà Lluís Pallejà, acompanyat, per fer efectiva la llista cremallera, d'Úrsula Subirà, tècnica d'Òmnium Baix Camp que, de fet, va obtenir més vots per formar part del cos de la llista que cap dels tres candidats a encapçalar-la.
Després que la crida de Primàries per atraure PDECat, ERC i, en menor mesura, la CUP, no fructifiqués, la formació es presentaria com l'alternativa per a l'independentisme descontent amb la resta de partits. Amb l'impuls de l'ANC a tot l'àmbit català, la candidatura aspira a demostrar a les formacions independentistes que va ser un error no teixir una llista unitària.
En Comú Podem trampeja les dificultats per entrar a l'Ajuntament
Després de no presentar-se a les eleccions de l'any 2015, En Comú Podem Reus enguany farà el pas. La falta de temps i de múscul organitzatiu els van fer decidir per no optar-hi fa quatre anys, i ara volen demostrar que s'han reactivat i que durant el darrer mandat han estat teixint aliances i programa. No s'han estalviat els conflictes interns, un dels dos equips que es va presentar a les primàries internes ha acabat renunciant als seus llocs a les llistes electorals.
Ho ha fet carregant durament contra la coalició entre Podem i els Comuns, i consideren que va en contra dels estatuts del partit fer aliances amb formacions que tinguin rastre de corrupció, com és ICV-EUiA, amb membres investigats pel cas Innova i part integrant de l'espai polític dels Comuns. La formació lila vol disputar el vot de la ciutadania no independentista i d'esquerres i tenen els ulls posats des dels vots que podrien haver anat a parar a la CUP en absència dels Comuns ara fa quatre anys, als de l'abstenció tradicional, passant per un nou hipotètic desgast del PSC.
Vox avisa però no s'activa
Els darrers d'arribar al tauler són Vox, encara sense cap de llista, però amb la voluntat de presentar-se confirmada. La formació d'ultradreta veu, en ciutats com Reus, un feu potencial de vot antiindependentista i espanyolista. Sense actes de masses, no són poques les parades que han organitzat els darrers mesos als carrers de Reus, algunes de les quals amb manifestacions en contra que els han donat notorietat, sobretot, entre els seus votants potencials.
La crisi oberta a Ciutadans els hauria d'afavorir si decidissin jugar aquesta carta, però fins ara sembla que segueixen intentant omplir una llista electoral que, segons fonts de l'entorn de la formació, els costa trobar reusencs i reusenques que estiguin disposades a encapçalar.
Amb la majoria de peces col·locades al tauler, però amb un bon nombre de fitxes encara per descobrir, la partida electoral per a l'Ajuntament de Reus està a punt de començar. Resten només quatre setmanes perquè es registrin les llistes electorals, i dos mesos perquè comenci, de manera oficial, una campanya electoral que, a més, arribarà tan sols quinze dies després d'unes eleccions al Congrés i al Senat. Aquests comicis segur que tindran efecte sobre els municipals i suposen un focus d'atenció important per a bona part dels partits de Reus.