Andrew Pollard dirigeix el Grup de Vacunes de la Universitat d'Oxford i és l'investigador principal de l'assaig de la vacuna contra el coronavirus ChAdOx1 nCoV-19, que avui dia recull dades de prop de 24.000 voluntaris al Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. El científic ha escrit un article en el periòdic britànic 'The Guardian', que ha traduït per a la seva pàgina web 'eldiario.es'.
Pollard explica que «al cap d'un any difícil de batalla contra la Covid-19, ara comencem a veure com es distribueixen en el món moltes vacunes eficaces contra la malaltia, entre elles, la d'Oxford/AstraZeneca, que jo vaig ajudar a desenvolupar. En aquest context és lògic que ens preguntem quan podrem tornar a la normalitat».
A més, l'investigador posa el valor en l'eficàcia de totes les vacunes que han elaborat fins ara les diferents farmacèutiques, però aquestes bones notícies «es veuen entelades pel fet que tinguem tantes poblacions vulnerables sense vacunar a tot el món. Hem de fer-los arribar urgentment les vacunes per a evitar les manifestacions més greus de la malaltia. Nosaltres, i els nostres polítics, hem de derrocar les barreres per a la distribució en lloc d'aixecar-les», confessa.
«Això és especialment important en un moment en el qual veiem l'expansió de noves variants del virus. Aquestes mutacions semblen haver sorgit en poblacions en les quals una proporció alta d'individus s'han contagiat i ja existeix un nivell relativament alt d'immunitat, per la qual cosa el virus s'ha vist obligat a canviar per a sobreviure», confessa en el seu article.
Sobre les noves mutacions i la immunitat contra el virus
Pollard adverteix que «les mutacions que veiem a Sud-àfrica i el Brasil faciliten que el virus infecti a les persones que ja tenien immunitat en esquivar els anticossos neutralitzadors que els éssers humans produeixen després de les infeccions naturals o la vacunació (un estudi a petita escala ha mostrat una menor eficàcia, del 10%, de la vacuna d'Oxford/AstraZeneca a l'hora de prevenir la infecció lleu o moderada per la variant identificada per primera vegada a Sud-àfrica, que ha suspès temporalment la seva aplicació)».
«Malgrat aquesta preocupant qüestió, hauria d'haver-hi un cert optimisme quant a què la immunitat contra el virus a través de les vacunes o després de la infecció podria prevenir les manifestacions greus de la malaltia, encara que la propagació continuï. Al cap i a la fi, el virus no és aquí per a matar-nos. La seva raó de ser és propagar-se, i per a això ens necessita vius», continua la seva reflexió Andrew Pollard.
Buscant la manera de conviure amb la Covid
Adverteix Pollard sobre la perpetuïtat de la Covid, que «és probable que en els pròxims anys hi hagi una transmissió contínua de noves variants tant en les poblacions infectades de manera natural com en les vacunades. Les noves mutacions permeten que la infecció es mantingui en el nas i la gola perquè el virus pugui sobreviure.
Els coronavirus són molt comuns en els éssers humans, i gairebé tots nosaltres hem tingut infeccions per coronavirus en la infància, però continuem reinfectant-nos i desenvolupant constipats per ells al llarg de la vida. Aquest és un patró futur molt probable en el cas del coronavirus que ha causat la pandèmia de Covid-19», apunta.
Per la capacitat del coronavirus per a mutar, «és possible que hàgim de trobar la manera de conviure amb ell a mesura que continuï transmetent-se en la població, causant símptomes lleus d'infeccions en el sistema respiratori superior en la majoria, i una malaltia més greu entre la reduïda població de persones que no són immunes o la immunitat de les quals és feble», resa el text.
«No és el moment de caure en l'autocomplaença»
Per a finalitzar el seu article, Pollard posa sobre la taula que «si amb l'actual generació de vacunes podem continuar protegint la població contra les manifestacions més greus de la malaltia i l'hospitalització, és possible que continguem el problema de la pressió sobre els nostres sistemes sanitaris, i que la fi de la pandèmia estigui en l'horitzó», assenyala.
«Mentre avaluem l'impacte que tenen les vacunes actuals en el món real sobre els ingressos hospitalaris, els investigadors ja estan treballant en una nova generació de vacunes, destinades a controlar millor les noves variants, per si resulten necessàries. Per tant, hi ha motius per a l'esperança, però no és el moment de caure en l'autocomplaença», conclou.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]