L'última decisió que ha adoptat CaixaBank ha causat una certa sorpresa al govern de Pedro Sánchez. Sobretot perquè l'Estat, a través del FROB, és un dels grans accionistes de l'entitat bancària.
Però, què és el FROB? Doncs és una entitat que depèn del Ministeri d'Afers Econòmics i segons sembla, tal com revela el diari ABC, CaixaBank té previst recórrer l'impost a la banca que va imposar l'Executiu. I per això farà servir la via judicial, com ja havien realitzat altres companyies del sector.
El defineixen com un moviment de gran rellevància que pot aixecar polseguera entre la classe política. I és que, fins ara, l'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri, s'havia posicionat en contra d'aquest gravamen. Però en cap moment havien amenaçat de portar l'assumpte als tribunals.
Però ara, fonts de l'entitat expliquen que hi ha diversos motius que els empenyen a prendre aquesta decisió. En primer terme denuncien que es tracta d'un impost discriminatori perquè no afecta tots els bancs. Només hi estaran subjectes els que elevin per sobre dels 800 milions la suma del marge d'interessos i comissions netes.
Així mateix, consideren que és una taxa confiscatòria, que sotmet els ingressos a una doble tributació. Finalment, el titllen de gravamen distorsionador de la competència a la Unió Europea.
Sí, perquè entenen que les entitats espanyoles competeixen en desavantatge respecte dels bancs comunitaris. Així doncs, és evident el malestar que hi ha.
L'Estat té un 17,3% de les participacions
Després que CaixaBank absorbís Bankia, l'Estat va passar a tenir un 17,3% de les accions de l'entitat. Cal no oblidar que la major part del capital de Bankia era públic.
A tot això se li uneix que el FROB també té presència al consell d'administració de la signatura d'origen català. Concretament, ho fa a través de Teresa Santero, que va ser un alt càrrec durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero al Govern.
En principi, CaixaBank no té previst recular perquè entenen que la seva missió és defensar els interessos dels accionistes. I quan parlen d'accionistes també fan esment als més de 600.000 minoristes que tenen.
CaixaBank segueix els passos d'altres entitats
L'impost a la banca mai va ser ben encaixat per les diferents entitats. CaixaBank, després de pensar-s'ho molt bé va decidir fer el pas de recórrer als tribunals i emprendre el camí que ja havia pres la competència. Tanmateix, des de fa setmanes es coneixen les denúncies de diverses empreses del sector contra aquesta ordre.
Els primers a mobilitzar-se han estat Kutxabank, Bankinter i Banc Sabadell. El seu objectiu és clar i implicar tombar aquesta taxa. Per tant, com s'ha anat detectant, el degoteig de recursos judicials és constant.
Però tot depèn també de la postura que adoptin dues de les entitats bancàries principals d'aquest país. Tant el Banc Santander com el BBVA es mantenen en un segon pla. Així, es desconeix si optaran per denunciar o preferiran mirar cap a una altra banda.
No obstant això, és possible que s'ho pensin bé abans de prendre una decisió, ja que implicaria plantar cara al Govern i les grans companyies s'estimen més evitar la confrontació amb l'Estat.
Tot i això, la majoria de bancs han mostrat la seva contrarietat per la imposició d'aquest gravamen. De fet, les patronals bancàries AEB i CECA van imposar «sengles recursos contenciosos administratius davant l'Audiència Nacional».
Busquen impugnar «l'ordre ministerial» per la qual s'aproven els models de declaració i pagament anticipat del nou impost bancari. Per la seva banda, el govern de Sánchez és optimista pensant que la justícia els hi donarà la raó i no prosperaran aquestes denúncies.