Avui fa un any que va esclatar el cas de la Cooperativa de l'Aleixar. El dos d'octubre a la nit es va convocar els socis a una assemblea per informar-los de la situació: hi havia un forat econòmic del qual no se'n sabia la magnitud, l'entitat no tenia liquiditat. La primera reacció al poble va ser la sorpresa, la resignació de no saber què havia passat i la impotència de no poder-hi fer res.
L'impacte social del cas de la Cooperativa
Socialment, al poble es va viure un trasbals. Persones grans que tenien la pensió i els estalvis a la Cooperativa es van quedar sense res d'un dia per l'altre, i la col·laboració de familiars i veïns va evitar que s'hagués d'acabar executant una línia d'ajuts que l'Ajuntament estudiava. També els comerços del municipi van acabar posant-hi de la seva part acumulant més de 3.000 euros en compres per cobrar.
L'adquisició, per part de l'Ajuntament, de part dels immobles de la Cooperativa va permetre que els socis poguessin recuperar al voltant d'un 10 % dels seus dipòsits. Bona part dels socis, de fet, s'han arribat a constituir en una Plataforma d'Afectatsper personar-se a la causa judicial oberta contra Àngels Salvat en paral·lel a la Cooperativa mateixa i a la fiscalia.
L'acusada, en llibertat amb càrrecs
La principal sospitosa és Àngels Salvat, exdirectora de la secció de crèdit de la Cooperativa, a qui es va arribar a detenir i a enviar a presó provisional sota fiança. Gairebé un mes després d'ingressar-hi va poder fer-la efectiva per acabar sortint en llibertat amb càrrecs, situació en la qual es troba encara avui. A mesura que es van anar coneixent detalls de la investigació i, sobretot, quan es va aixecar el secret de sumari, la resignació i impotència inicials es van convertir en ràbia, al poble.
La casa on vivia Àngels Salvat va ser escenari de diverses cassolades, com també se l'ha increpat a la porta dels Jutjats de Reus algun dels dies que hi ha anat a signar en compliment d'una de les mesures cautelars decretades pel jutge. La branca judicial de tot plegat no ha avançat des d'aleshores, tot i que l'equip jurídic de la Cooperativa ha encarregat una prova pericial comptable per certificar quina proporció del forat econòmic hauria anat a parar a mans de l'exdirectora financera.
Les investigacions i vies judicials
Una part del forat econòmic va ser causada pels crèdits que s'havien concedit a socis de la Cooperativa i que no només no s'havien tornat, sinó que ni tan sols s'havien reclamat. Figuraven com a irrecuperables, però amb la fallida de l'entitat es van començar a perseguir, en alguns casos judicialment; la majoria dels socis que tenien aquesta mena de crèdits, però, els van anar tornant de manera proactiva.
De la mateixa manera que en la branca penal del cas, la lentitud del sistema judicial ha encallat la recuperació d'alguns d'aquests crèdits. El jutge que porta el cas, de fet, és Diego Álvarez de Juan, instructor també del cas Innova i que ha reclamat en reiterades ocasions més personal i recursos i millors condicions per poder avançar en els casos.
La Generalitat, per contra, sí que ha avançat en la seva investigació. Com a supervisora última de les seccions de crèdit, va multar el consell rector de la Cooperativa, a qui considera responsable superior de les accions d'Àngels Salvat. Reclamava més de 4.000 euros a cadascun dels set membres del consell rector qui, alhora, havien estat perjudicats pel forat econòmic.
Fonts de la Cooperativa apunten, per contra, que és la Generalitat qui havia d'exercir la supervisió última de la comptabilitat de l'entitat. Va ser precisament per aquesta supervisió que es va iniciar la investigació des del departament d'Economia, arran d'irregularitats detectades ja l'any 2011.
Un forat de 4,5 milions d'euros
A final del mes d'octubre del 2018 es va començar a comprendre l'abast del forat econòmic: 4,5 milions d'euros. Es desgranaven en tres conceptes; per una banda, al voltant d'un milió d'euros de crèdits concedits i no retornats. Alguns d'aquests crèdits s'haurien arribat a concedir falsificant documentació segons fonts coneixedores del cas. Es tractaria de préstecs assignats sobre el paper a un soci concret, però sense que aquest en tingués constància.
Vora un milió i mig d'euros haurien desaparegut després de vendre actius financers de la Cooperativa, com accions o obligacions. Segons fonts coneixedores del cas, s'hauria arribat a ingressar la venda d'aquests actius, però haurien acabat desapareixent. Els dos milions restants correspondrien a la diferència entre els dipòsits dels socis —financerament suposen un deute de l'entitat amb els socis— reflectits a la comptabilitat i els que realment hi havia.