Les altes temperatures excepcionalment prolongades de l'actual estiu, el més tòrrid des del 1916, obeeixen als anomenats cúpules de calor. Com a resultat d'aquesta anomalia tèrmica, per a la tardor es vaticinen grans tempestes atribuïdes sense fonament a dos fenòmens meteorològics equivalents: les gotes fredes i les DANA. Mentrestant, l'estiu s'ha vist inundat per una nova icona mediàtica: la rebentada de calor.
El punt de partida per explicar aquestes o qualsevol altra alteració disruptiva de l'estabilitat atmosfèrica a les nostres latituds, cal relacionar-la amb un fenomen meteorològic global: el Jet polar, que és el conductor de borrasques, anticiclons i DANA, entre altres pertorbacions meteorològiques.
Moviments a l'alta atmosfera
Els moviments generals de l'alta atmosfera s'expressen fonamentalment en el front polar, per sobre del qual circula el corrent en jet, un riu de vents de ponent accelerats, que es genera a 9 000 m d'altura aproximadament i gira al voltant del Pol Nord per tot l'hemisferi boreal.
S'hi associa un anell de vents de l'oest del qual es beneficien els avions transoceànics quan volen amb rumb est per tal d'augmentar la seva rapidesa i estalviar combustible.
Ni el front ni el corrent en jet són rectilinis, sinó que tendeixen a formar crestes i tàlvegs (ones de Rossby). Segons aquest patró de muntanya russa a escala planetària, l'aire polar baixa latitudinalment en algunes zones i l'aire tropical puja a unes altres. L'ascens d'aire calent des dels tròpics es troba en l'origen de les cúpules de calor, mentre que el descens del fred ho està en el de gotes fredes o DANA.
Cúpules i onada de calor
Si els meandres del corrent en jet creixen, es mouen més lentament i arriben a estacionar-se, es produeixen situacions idònies perquè es generin les cúpules de calor precedides pels anomenats bloquejos en omega.
El bloqueig és l'obstrucció a gran escala de la circulació normal (oest-est) de les borrasques de latituds mitjanes. Quan una ona s'arqueja sobre una zona, l'aire càlid i sec es desplaça cap al nord i eleva les temperatures per sobre del normal. Si aquesta situació de nivells alts coincideix amb una alta pressió a la superfície i amb unes pressions relativament baixes cap a l'est i l'oest, es forma un bloqueig en omega (Ω), que, pot en determinades condicions, pot evolucionar a cúpula de calor.
Una cúpula de calor ocorre quan una situació anticiclònica de calor i estabilitat bloquejada atrapa la calor sobre una àrea determinada. L'aire calent (menys dens) intenta ascendir, però les altes pressions atmosfèriques que jeuen sobre ell el comprimeixen cap avall i, per tant, s'escalfa més adiabàticament. L'aire queda atrapat en una espècie de cúpula que impedeix la formació de núvols i estabilitza condicions buidades durant dies o fins i tot setmanes amb onades de calor a la superfície. La cúpula de calor està servida.
Gotes fredes i DANA
Quan la velocitat del jet es redueix per sota de 70 km/h, l'ona s'allarga i s'estreny fins que s'escanya i trenca la seva connexió amb el jet, la qual cosa allibera un embossament d'aire fred que els alemanys van denominar kaltlufttropfen (gota freda), precursora de la seva nomenclatura hispana: la DANA (depressió aïllada a nivells alts).
Totes dues denominacions són comodins meteorològics que s'apliquen col·loquialment a qualsevol estat del temps que porti associades tempestes amb pluges intenses d'efectes catastròfics, sobretot a la tardor i a la conca mediterrània, sigui quin sigui l'origen genètic de les precipitacions. El problema per associar-les amb aquestes pertorbacions és doble: conceptual i empíric.
Les gotes fredes germàniques no guarden relació amb pertorbacions meteorològiques a la superfície, perquè tal com van ser definides en 1866 han de complir tres condicions: ser una depressió, estar aïllada i trobar-se a nivells alts sense reflex a la superfície.
La irrupció de la gota freda en l'imaginari popular arrenca en 1982 quan unes pluges catastròfiques van provocar la ruptura de la presa de Tous (València). L'Institut Nacional de Meteorologia va redactar un informe que adjudicava la causa principal a una gota freda. Passem ara de la teoria a la pràctica.
Des del 1982, el terme gota freda va constituir un axioma, encara que feia més de trenta anys que s'havia denunciat el seu ús erroni, una conclusió avalada estadísticament a posteriori. La immensa majoria de les gotes fredes observades sobre la península Ibèrica no es pot relacionar amb la gota freda. A la Comunitat Valenciana, una gran víctima de les gotes fredes, de les 575 situacions registrades amb episodis de pluges fortes (més de 100 mm/24h), només en un 18% es va detectar una gota freda pròxima.
D'acord amb un estudi sistemàtic sobre centenars de casos, quan a les costes de l'arc mediterrani espanyol hi ha precipitacions fortes de 60 mm/dia o més, les DANA són inexistents, però en més del 95% dels casos apareix una depressió pròxima i simultània que provoca agrupaments locals de tempestes, els anomenats sistemes convectius de mesoescala.
Aquests sistemes, producte de corrents convectius, es troben en l'origen d'altres focus tempestuosos locals com la rebentada càlida que va patir fa uns dies Cullera, i que no té res a veure amb gotes fredes o DANA.
Rebentades càlides
Com poden veure en aquest vídeo, les rebentades de calor, en anglès heat burst, són vendavals que es deslliguen com a fortes tempestes a escala molt local, acompanyats d'una intensa precipitació amb un radi horitzontal inferior a deu quilòmetres i una vida efímera d'entre cinc a trenta minuts.
Les rebentades de calor es formen per un corrent convectiu originat a l'interior d'un núvol tipus cumulonimbe, amb la formació d'una columna tèrmica inversa: la massa d'aire a l'interior de la tempesta es refreda i ho fa cada vegada més a mesura que descendeix a velocitat més alta segons s'acosta a terra.
Si ve acompanyada d'una precipitació intensa que es desploma a través de l'aire més càlid, amb un punt de rosada més alta i s'evapora abans d'arribar a la superfície, la virga ajuda a imprimir una velocitat addicional a la rebentada que esclata a la superfície amb la potència d'una bomba.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.