El govern espanyol ha aprovat una nova normativa de seguretat per a ascensors. A Espanya hi ha més d'un milió d'elevadors i 400.000 tenen més de 30 anys de servei.
La "Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 d'Ascensors" va quedar recollida al Reial Decret 355/2024, de 2 d'abril, i entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol.
La normativa compta amb una sèrie de requisits i millores necessàries per garantir la seguretat d'aquests equips elevadors. Així mateix, vol regular la inspecció, la modificació i el manteniment dels ascensors, i té un preu de 708 milions d'euros en 7 anys.
En què consisteixen els canvis per millorar la seguretat dels ascensors?
La normativa compta amb novetats que afecten els nous ascensors i els que ja estan instal·lats. En el primer cas, el propietari o titular haurà de lliurar una sèrie de documents davant de l'òrgan competent de cada comunitat autònoma.
Cal presentar la fitxa tècnica de la instal·lació, la declaració Conformité Européenne (CE) de conformitat o el manual de funcionament. No hi pot faltar la còpia del contracte de manteniment, les actes d'assaig del control final i el certificat d'inspecció inicial favorable.
Pel que fa als ascensors ja instal·lats, la normativa assegura que hi haurà inspeccions periòdiques per comprovar que es mantenen les condicions de seguretat.
Han de ser les mateixes que van permetre la instal·lació, així com els nous criteris que s'hagin implementat. Aquestes inspeccions poden ser inicials, periòdiques, després de modificació o accident.
Segons la nova normativa, les inspeccions periòdiques es faran segons el tipus d'edifici. Pels que siguin industrials o de pública concurrència, les inspeccions seran cada 2 anys.
A edificis residencials amb més de 20 habitatges o més de quatre plantes, es duran a terme cada 4 anys. Per a la resta dels edificis, les inspeccions es faran cada 6 anys.
Quin tipus de defectes hi ha? Quines mesures s'implementen?
A més, els defectes que es trobin a les inspeccions s'agrupen en tres tipus. Hi ha els lleus, que són aquells que no posen en perill les persones, però no compleixen algun requisit. Els greus no suposen un perill de manera immediata, però poden fer-ho si es produeixen errors.
Finalment, els defectes molt greus són aquells crítics, on hi ha un risc imminent per a la seguretat de les persones i pot provocar danys a la instal·lació.
A més, cal aplicar aquestes mesures als ascensors instal·lats perquè no quedin fora de servei. Això inclou millorar l'anivellament, la detecció a portes per evitar que la gent quedi tancada o la protecció contra moviments ascendents incontrolats.
També hi ha la comunicació bidireccional a cabina per rescatar usuaris atrapats, la substitució de guies de fusta o cilíndriques o implementar eines per controlar la càrrega.