Ara Reus reivindica que el projecte per unir el passeig de Mata i la Boca de la Mina ja fa quatre anys que el proposaven. En un acte al Centre Cívic Mestral de Reus, al barri Gaudí, han recordat que són «l'únic partit que el portava al programa», en al·lusions a les converses que a principis de mes de març els seus socis de govern van tenir amb Adif, propietària dels terrenys.
Un pas soterrat per a vianants
L'alcaldable d'Ara Reus, Daniel Rubio, i l'assessor del grup municipal, Enric Bosch, han exposat als veïns aquesta part del programa electoral del partit malgrat que encara falta més d'un mes i mig perquè comenci la campanya electoral. La seva proposta és construir una connexió, que podria ser un pas soterrat o una passarel·la elevada, que permetés als vianants estalviar-se haver d'anar fins al pont de Països Catalans o fins al de la plaça d'Almoster.
Per fer-ho, expliquen, caldria entre un milió i un milió i mig d'euros, una quantitat que l'Ajuntament afirmen que recuperaria quan es revalorés la zona nord. Aquest increment del valor dels terrenys de la zona nord seria una conseqüència directa, mantenen, de la construcció d'aquest pas. El grup municipalista deixa en mans dels tècnics i els estudis que caldria fer la decisió sobre quina opció és més adequada, la del pas subterrani o la de la passarel·la elevada, tot i que s'inclina per la primera.
Connectar el barri Gaudí amb la resta de la ciutat
«La ciutat té un repte, que tota la ciutat pugui gaudir del passeig de la Boca de la Mina que tindrem a partir del 2020», considera Rubio. «Si de nosaltres depèn», ha sentenciat, el pròxim govern de Reus farà la inversió necessària per construir aquests pas, una despesa que asseguren que es podrà recuperar posteriorment a través de càrregues urbanístiques.
La idea requeriria canvis normatius previs, però en definitiva consistiria a repartir el cost de la passarel·la entre totes les promocions d'habitatges noves que s'aixequessin als terrenys que actualment són d'Adif i a tots els que hi ha per sobre de l'avinguda del Comerç. La reflexió d'Ara Reus és que la passarel·la implicaria que guanyessin valor econòmic totes les parcel·les edificables al nord de la ciutat, i no només les que toquen a l'estació.
La planificació urbanística actual matisa la proposta d'Ara Reus
El plantejament d'Ara Reus és que, dels 35.000 metres quadrats en mans d'Adif que ara mateix estan en desús, n'hi ha entre 9.000 i 10.000 destinats a zona verda. La resta, mantenen, són residencial. Segons fonts municipals, la planificació urbanística de la zona no està consolidada i podria acollir habitatges, però només en alguns espais concrets.
Això vol dir que, si un privat volgués aixecar un bloc de pisos a l'espai que hi ha entre les vies de tren i l'avinguda del Comerç, primer caldria que l'Ajuntament aprovés la planificació urbanística definitiva, que preveu habitatge residencial en algunes zones concretes. Si un o diversos promotors aixequessin pisos a tots els espais on està previst que es pugui, haurien d'assumir el cost del pas soterrat o la passarel·la, també prevista a la planificació urbanística.
Aquestes despeses addicionals es coneixen com a càrregues urbanístiques, i són les que, fins ara, han impedit que cap promotor s'interessés per construir a la zona segons Ara Reus. La seva proposta és que les càrregues urbanístiques es reparteixin entre totes les promocions d'habitatge que s'aixequin a la zona nord, i no només als terrenys que actualment són d'Adif.
La previsió actual, per sobre de l'avinguda del Comerç, és que s'hi puguin aixecar 4.000 habitatges segons ha explicat Enric Bosch. Per repartir les despeses d'aquesta manera, però, caldria una nova modificació de la planificació urbanística, i és que ara mateix les càrregues urbanístiques es limiten a la parcel·la propietat d'Adif.
La campanya electoral comença a distanciar el govern
Les mateixes converses que el govern de la ciutat va tenir amb Adif sobre la passarel·la o el pas soterrat, també van servir per plantejar convertir part de l'esplanada actual en un aparcament de superfície. «No m'engresca», ha etzibat Daniel Rubio en relació a aquesta proposta. Sense voler donar gaires detalls encara, des d'Ara Reus s'aposta per esperar que en aquella zona s'hi aixequi un bloc de pisos.
Quan això passi, ha apuntat Rubio, caldria condicionar que s'aixequin els habitatges a la construcció, per part del promotor, d'un aparcament soterrat que assumiria Reus Transport, com el de la plaça de les Oques, el de la plaça de la Llibertat o el del Carrilet. No ha estat l'única referència que Rubio ha fet als actuals alcalde i regidor d'Urbanisme, Carles Pellicer i Marc Arza respectivament.
S'ha referit també al seu viatge a Madrid per reprendre les relacions amb Adif, avui en dia no gaire bones. Rubio ha explicat al públic que el projecte de la connexió entre el passeig de Mata i la Boca de la Mina no depèn de Madrid sinó de Barcelona, on hi ha les dependències de Patrimoni. «Qui hagi anat a Madrid s'ha equivocat de lloc; nosaltres ja hem fet contactes i Adif ho veu amb bons ulls», ha sentenciat.