Reus fa valer el seu patrimoni, principalment modernista, com un actiu turístic bàsic per a la ciutat. Hi ha un altre patrimoni, però, que no és un ganxo per als visitants, però que suposa una part essencial de les imatges mentals que, sobretot els seus veïns, tenen de la ciutat. Es tracta del patrimoni vegetal i, en concret, dels arbres monuments i catalogats.
És d'un llistat d'espècies que, per la seva antiguitat, la seva mida o la seva raresa, són exemplars que reben un tracte especial, i que poden tenir incidència en la planificació de la ciutat. La catalogació de Reus en contempla 38, però només set d'aquests es troben espais públics. La resta, tot i estar registrats, queden fora de l'abast de l'actuació de l'Ajuntament perquè es troben a l'interior de finques privades.
A aquests exemplars se'ls té en especial consideració a l'hora de planificar les tasques de cura i manteniment. «Es fa un seguiment permanent», explica el responsable de Jardineria de l'Ajuntament de Reus, Xavier Lladó. «Aquests arbres són singularitats, és com aquella persona que viu 130 anys», afegeix. En la mateixa línia ho explicava Hipòlit Montseny, regidor de Via Pública, fa només uns mesos.
El patrimoni natural de Reus
Montseny fa incís en el fet que «la qualitat de la jardineria de Reus està àmpliament reconeguda i valorada; el que no és tan conegut és que la ciutat té un gran patrimoni natural amb arbres exemplars, catalogats i monumentals, als quals destinem un esforç important per preservar part de la nostra història». En aquest sentit, Lladó sí que explica que «a Reus sempre hi ha hagut una inquietud per preservar-los».
Un fet recorrent, en els arbres que queden catalogats per l'Ajuntament de Reus a causa de la seva raresa, és la presència de 'cocculus'. Es tracta d'una espècia que no és pròpia del nostre ecosistema, sinó que van portar els indians que van anar a fer les Amèriques. Com que són una excepcionalitat, en clima mediterrani, se'ls té registrats i presos en consideració.
Tres nivells de catalogació
Els arbres protegits de Reus estan dividits en tres nivells en funció dels mateixos criteris d'antiguitat, raresa i mida. La categoria més alta és la dels arbres monumentals, catalogats per la Generalitat de Catalunya. Per sota hi ha la catalogació comarcal i, per últim, la municipal. En el cas de l'àmbit del Baix Camp, a Reus hi ha el Pi del Burgar, a tocar de la carretera de La Selva, i que dona nom, de fet a l'Institut Escola que hi ha a tocar de la mateixa via.
Es tracta d'un pi pinyoner que no entrava, quan es va fer la darrera catalogació, als criteris de la Generalitat de Catalunya. Sí que passava, però, el filtre de l'àmbit comarcal i, per tant, està registrat pel Consell Comarcal. Per sota hi queda la catalogació municipal, que es cuida de la resta d'arbres monumentals que no formen part de cap dels dos catàlegs anteriors. Aquestes catalogacions, de fet, no es fan de manera regular, sinó que passen uns anys entre una i la següent.
L'emblemàtic Pi de Bofarull
La joia d'aquesta corona de patrimoni vegetal de Reus és, sens dubte, el Pi de Bofarull, arbre monumental i, per tant, catalogat per la Generalitat de Catalunya. A aquests tipus d'arbres «se'ls toca poc», explica Xavier Lladó. «Fa uns anys es va tancar la base i s'hi fan aportacions d'escorces perquè hi hagi una capa de terra vegetal, per a una acció biològica». El que es fa, en definitiva, és ajudar-los i tenir-ne cura.
En el cas del Pi de Bofarull, hi ha una part de l'arbre que ha quedat seca, però que no s'ha retirat precisament per no posar en perill l'exemplar. Si s'haguessin retirat les branques mortes o malmeses, la relació de contrapesos a la part superior del pi hauria quedat alterada, i s'hagués pogut trencar. D'aquesta manera, encara que des de fora pugui semblar que l'arbre s'asseca, és la manera d'assegurar-li més longevitat.
El pes d'aquests arbres en la planificació urbanística
«La catalogació acaba fent que, quan es faci el POUM, s'hi facin zones verdes», explica Xavier Lladó. D'aquesta manera, per exemple, va néixer la plaça dels Drets Humans, al capdavall del barri Juroca. En aquell espai hi havia un pi blanc catalogat per l'Ajuntament i que, per tant, s'havia de preservar. Per ajudar a allargar la seva vida i per protegir-lo, es va habilitar la zona verda actual, acompanyada d'una zona de jocs infantils.
Els arbres catalogats d'espais privats
Hi ha alguns dels exemplars catalogats que es troben en finques o propietats privades. En aquest cas, des de l'Ajuntament no s'hi pot fer res, tot i que admet que «l'ideal seria incidir en els privats» per tal que els arbres rebessin la cura o els tractaments adients. Un cas diferent són els arbres dels espais públics que, tot i no estar oficialment catalogats, des del servei de jardineria es tenen controlats pels mateixos motius, l'antiguitat, la mida o la seva excepcionalitat. En aquests casos, «si estan controlats per nosaltres, encara que no estiguin catalogats, els cuidem».