Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, explicant l'última hora de la vacunació a Catalunya

Argimon defensa donar més aire a l'hostaleria: «Jo aniria a sopar amb la meva bombolla»

El secretari de Salut Pública afirma, però, que no és ell qui posa «totes les normes»

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, explicant l'última hora de la vacunació a Catalunya
Josep Maria Argimon es mostra partidari de relaxar encara més les restriccions anti-Covid del sector de la restauració. | Cedida

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, s'ha mostrat partidari de flexibilitzar encara més les restriccions anti-Covid vigents al sector de la restauració, per exemple permetent obrir al vespre. Ho ha dit en una entrevista a Ràdio 4 i La 2, en què ha respost que «jo aniria a sopar amb la meva bombolla» en ser preguntat si seria favorable a permetre-ho. En aquest sentit, però, ha afegit que ell no és «qui posa totes les normes».

Argimon ha insistit en la necessitat de «seguir donant aire» i, tot i que ha afirmat que se n'ha donat «bastant», s'ha mostrat partidari d'haver-ho fet una mica més en alguns sectors. «Hi ha gent que és més agosarada i gent que ho és menys», ha declarat. El secretari de Salut Pública ha fet aquestes declaracions un dia després que s'anunciessin les noves flexibilitzacions, que no inclouen canvis en la restauració, que mantenen el seu horari d'obertura entre les 7.30 i les 17 hores.

Argimon no es descarta com a conseller de Salut

En la mateixa entrevista als mitjans de RTVE, Josep Maria Argimon no ha descartat ser conseller de Salut del nou Govern de la Generalitat. Preguntat sobre la qüestió, no ha negat que li hagin proposat el càrrec, tot i que ha dit que «no penso en això en aquests moments i s'ha de saber per fer que. Són moltes coses, però no tinc al cap en aquests moments».

El secretari de Salut ha assegurat que «vaig al dia i no m'estic plantejant res. Aquesta nit miraré l'agenda de demà, perquè no miro dos dies enllà».