Imatge d'un tanc i un edifici destruït pels bombardejos a Mariúpol

Quines armes necessita Ucraïna per guanyar la guerra?

Descobreix els drons, artilleria i tancs més adients pel conflicte

D’ençà que Ucraïna va alliberar Kherson el passat novembre, la guerra ha evolucionat poc. Per una banda, els russos han tractat d’aconseguir avenços –més propagandístics que estratègics– al Donbàs i, d’altra banda, els ucraïnesos han tractat de protegir el seu cel dels continus atacs russos contra la població civil. 

Si bé és cert que aquesta situació pot resultar «còmoda» per als europeus, la seva perllongació en el temps significaria una derrota d’Ucraïna, ja que Rússia congelaria el conflicte prologant eternament la inestabilitat en la regió i allunyant a Kíev del seu somni europeu. De fet, aquesta recent aturada sembla que hauria permès a Rússia enretirar les seves línies de subministrament i els seus centres de comandament, cosa que ara per ara els col·loca fora de l’abast de l’artilleria ucraïnesa. 

Per aquest motiu, des de la presidència i des del ministeri de Defensa d’Ucraïna no han minvat les peticions de transferència d’armament, necessari per organitzar l’ofensiva de primavera que podria expulsar de forma definitiva als russos d’Ucraïna. Així doncs, ens hem de preguntar quin armament necessitaria Ucraïna per vèncer a Rússia. Podem establir tres grans categories:

 

1. Drons de llarg abast

Des que al març Ucraïna va començar a utilitzar els primers drons, aquesta capacitat s’ha convertit en un dels recursos més eficaços dels ucraïnesos enfront de les tropes russes. En aquesta fase final de la guerra, els ucraïnesos necessiten drons més ràpids, amb una major autonomia i amb una major capacitat de provocar mal. L’escollit per a aquest propòsit sembla ser el dron turc Kizilelma, que es presenta com un dels artefactes més ràpids i amb major capacitat del mercat armamentístic, per davant inclús dels MQ-20 nord-americans. 

Per sobre d’aquests drons podrien muntar-se míssils TRG-230 IHA que aporten un abast extra de 100 km. La conjunció del dron Kizilelma i del míssil TR-230 permetria als ucraïnesos danyar els centres de comandament i alhora els logístics, fet que facilitaria l’avenç de la infanteria ucraïnesa.

Imatge del dron turc Kizilelma
El dron turc Kizilelma és un dels més ràpids del mercat | Wikimedia Commons

2. Artilleria (i munició) de llarg abast

El que més ha canviat el curs de la guerra han estat, sens dubte, els HIMARS (sistema de coets d’artilleria d’alta mobilitat). Aquest artefacte de fabricació nord-americana va permetre als ucraïnesos portar a terme l’exitosa ofensiva d’agost-setembre, la culminació de la qual va ser l’alliberament de Kherson.

Tanmateix, com van avançar alguns militars nord-americans, el principal repte de la guerra no està sent l’ensinistrament de tropes sinó mantenir el subministrament de munició, especialment el de l’artilleria de llarg abast. Per això, en els pròxims mesos Occident haurà d’incrementar l’esforç de subministrament de peces d’artilleria de llarg abast, no només pels HIMARS, sinó també pels sistemes antiaeris com els NASAMS o els PATRIOTS, que en els pròxims mesos formaran part de les defenses antiaèries ucraïneses. 

En aquest sentit, s’espera que Ucraïna pugui incorporar sistemes GLSDB (capaços de maniobrar enlaire) i MLRS, la principal virtut del qual és la de ser compatible amb els HIMARS. Sense el dany que pot causar l’artilleria, resultarà molt complicat que pugui portar-se a terme l’ofensiva de primavera. 

Dos unitats HIMARS llançant un coet a un camp d'entrenament a Washington
Les unitats HIMARS van resultar essencials per a l'alliberament de Kherson el passat setembre. | Wikimedia Commons

3. Cavalleria de fabricació europea

Si bé és cert que els drons i l’artilleria són molt importants per als plans militars ucraïnesos, l’enviament de tancs pot convertir-se en la clau de volta per a la victòria ucraïnesa. Per això els aliats occidentals (França, Alemanya i els EUA) ja han acordat enviar vehicles de transport d’infanteria (AMX10, Marder o Bradley). Es tracta d’un succedani del carro de combat que, si bé resulta de gran ajuda per a l’exèrcit ucraïnès, no és capaç de marcar la diferència com ho faria un tanc. 

La principal diferència entre aquests vehicles i els carros de combat radica, per una banda, en la seva potència de foc i, d’altra banda, en el blindatge. Mentre que alguns vehicles de transport d’infanteria com els AMX francesos han aconseguit muntar canyons similars als dels tancs (105 mm contra 120 mm), el blindatge no pot comparar-se. Gràcies a aquest blindatge dels carros de combat, els ucraïnesos podrien protegir millor l’avenç de les seves tropes del foc de l'artilleria i la cavalleria russes.

S’estan plantejant tres possibles carros de combat. L’Abrahams 1 nord-americà, el Challenger 2 britànic i el Leopard 2 europeu. De tots ells, el que millor s’adapta a les necessitats dels ucraïnesos és el Leopard, però com és un vehicle de fabricació alemanya requereix l’autorització de Berlín per poder-se transferir a tercers. 

Imatge del tanc alemany Leopard 2 al Centre d'Entrenament de l'Armada Alemanya
El tanc Leopard 2 gairebé duplica la velocitat dels tancs russos | Wikimedia Commons

L’Abrahams 1 no té aquest problema, ja que depèn en exclusiva del govern dels Estats Units, però té altres problemes derivats de l’entrenament, del manteniment i de la logística. Tot i que és cert que els ucraïnesos aprenen de pressa, cosa que ajuda al fet que sigui un tanc americà, el seu complicat manteniment i, sobretot, l’alt consum de combustible farien de l’Abrahams un vehicle poc pràctic per a una ofensiva com la que es planeja per a la primavera. No només és el tanc que més combustible necessita de tots tres, sinó que també es tracta d’un tanc lent que podria ser presa fàcil pels T-72 russos.  

El Challenger 2 és el tanc amb millor blindatge, cosa que condiciona la seva autonomia (400 km). No consumeix tant com l’Abrahams, però té menys capacitat d’acció. La millor opció és el Leopard, un carro de combat que gairebé duplica la velocitat (75 km/h) dels tancs russos, molt maniobrable i que a més posseeix una autonomia de 550 km.  Amb els Leopard en poder dels ucraïnesos, es podria repetir una estratègia similar a la de setembre en la qual els tancs penetraven quilòmetres en les línies enemigues sense necessitat de parar a proveir-se de gasolina, causant un gran mal a les tropes russes. 

A tall de conclusió, hem de dir que els ucraïnesos necessitaran vehicles no tripulats capaços de penetrar en les línies amb profunditat de foc, un flux constant de peces d’artilleria que els hi permeti perjudicar les defenses, les cadenes de subministrament i els centres de control russos i, sobretot, carros de combat amb què trencar unes línies enemigues que amenacen de convertir-se en fronteres. Europa ha de fer un esforç de transferència per tal d’evitar una confrontació directa amb Rússia. 

Aquesta notícia és una traducció de l'article originalment publicat en castellà al portal TheConversation.com.