El cuc pulmonar de la rata ja és aquí. En concret, ja ha fet la primera incursió a València. Això suposa una advertència molt seriosa per a les autoritats sanitàries, que han de treballar per a la recerca de solucions. Aquest paràsit pot arribar a resultar molt perjudicial per als humans.
En el cas de colar-se al nostre cervell, hi ha la possibilitat que provoqui meningitis. La catedràtica de la Universitat de València María Teresa Galán explica que «es tracta d'un paràsit emergent, que està en expansió». Fa una crida a mantenir la calma, però no a relaxar-se.
Ella es va encarregar de liderar una investigació que va detectar aquest cuc en dues espècies diferents de rates a la ciutat valenciana. Tant a les de claveguera com a la rata negra, que resulta més freqüent en entorns rurals. Després d'estudiar 90 exemplars van trobar el paràsit en el 9%.
Galán especifica que «les rates són l'hoste definitiu» del cuc. Sospiten que han estat «capaces de distribuir-se per tot el món a través del trànsit marítim als vaixells». És endèmic del sud d'Àsia i de la conca del Pacífic, tot i que també va ser descobert a l'Índia, a Amèrica del Sud, al Carib i en punts d'Àfrica.
Com es propaga aquest paràsit?
Aquest paràsit s'aprofita de diversos éssers per propagar-se. A més de les rates, al seu cicle de transmissió solen participar altres espècies com els caragols i els llimacs, que exerceixen funcions d'intermediàries.
El catedràtic del Laboratori de Parasitologia Bioquímica de la Universitat de Granada Antonio Osuna explica aquest procés. Els cucs adults solen instal·lar-se a les artèries pulmonars dels rosegadors, on procreen. A continuació, les larves es desplaçaran fins a la tràquea, on són empassades i conduïdes a l'aparell digestiu per, a continuació, ser expulsades amb la femta.
Quan es troben fora poden arribar a assolir als caragols i llimacs. És aquí quan arriben fins als humans o altres mamífers. «Poden adquirir la infecció si mengen aquests mol·luscs poc cuinats o vegetals contaminats amb les seves restes», aclareix.
També poden actuar com a portadors les gambetes d'aigua dolça o els crancs de terra. És habitual que aquests animals ingereixin aquest tipus de mol·luscs.
Quins són els símptomes que experimenten les persones?
Els contagiats començaran a notar els símptomes entre una i tres setmanes després d'ingerir les larves infectives. Els símptomes solen classificar-se en lleus o greus, que és el que passa quan provoquen una meningitis eosinofílica.
Aquesta afecció sorgeix a partir del moment en què el paràsit no pot completar el seu cicle de desenvolupament i s'estableix al cervell. Això desencadenarà una inflamació de les membranes que recobreixen el cervell, a més d'un augment dels glòbuls blancs al líquid cefalorraquidi.
Hi ha motius per preocupar-se?
Galán indica que, la majoria de vegades, «la infecció es resol per si sola, encara que s'han documentat casos de morts». Va assegurar que no hi ha un tractament concret per resoldre aquest problema. A més, recalquen que hi ha un debat sobre la idoneïtat d'acabar amb aquestes larves que s'amaguen al cervell.
La investigadora aclareix que «la probabilitat tant d'infecció com de desenvolupar problemes greus és baixa». Tot i això, cal recordar que «el paràsit és aquí i que pot causar meningitis».
És important extremar la higiene als aliments
Els experts recorden que cal extremar la higiene durant la manipulació de qualsevol aliment que estigui contaminat. Proposen «rentar molt bé la verdura, a raig sota l'aixeta», sense necessitat de fer servir productes especials.
També posen èmfasi en el fet de no consumir caragols o altres espècies que es puguin veure afectades en la infecció. En cas de fer-ho, la clau estaria a cuinar-ho bé.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp