Imatge d'un home amb una samarreta blava agafant-se el greix de la panxa

Com influeixen la personalitat i la situació socioeconòmica en l'obesitat

L’OMS ha creat el terme ‘globesitat’ per parlar de l’epidèmia mundial d’obesitat

L’alimentació no és un tema exclusivament de nutrició, també es tracta d’un acte social. Només cal pensar en quants menjars familiars, d’amics o de negocis tenim al llarg de l’any. Això implica que aquest acte (menjar) pot veure’s influït per factors psicològics individuals com el grau d’extroversió o la tendència més o menys alta cap a la sociabilitat.

Però, a més, i en moltes ocasions, la situació socioeconòmica influeix en les qüestions relacionades amb què, on i amb qui mengem.

 

El risc d’obesitat depèn de la personalitat?

El model de personalitat més àmpliament utilitzat és el conegut com a Big five. Com el seu propi nom indica, considera que la personalitat es pot explicar mitjançant 5 grans factors (OCEAN, segons les sigles en anglès):

  • -Obertura (Openness)
  • -Responsabilitat (Consciousness)
  • -Extraversió (Extraversion)
  • -Conformitat (Agreableness)
  • -Neuroticisme (Neuroticism)

 

De tots ells, el factor del neuroticisme és el que acumulava fins ara més evidències d’estar lligat amb un augment del risc de problemes de pes. A l’altre extrem, un alt nivell del factor de responsabilitat sembla tenir una funció protectora sobre l’augment de pes i ens allunya de les dietes poc saludables. 

Les dones tenen més ric d'obesitat que els homes

No obstant això, buscar la relació entre personalitat i risc d'obesitat sense considerar el perfil socioeconòmic té poc sentit. Per això els autors d’aquest article ens vam proposar fer un estudi que també tingués en compte les característiques demogràfiques i econòmiques de l’individu. Amb aquesta premissa en ment, vam fer ús d’una mostra de 6.562 persones de les onades 5 i 6 de l’Estudi Longitudinal Anglès de l’envelliment (ELSA, per les sigles en anglès).

Què vam trobar? Segons l'anàlisi estadística realitzada, un elevat nivell del factor de responsabilitat fa menys probable l’obesitat. D’altra banda, com més alts són els nivells en conformitat i obertura a noves experiències, major tendència hi ha a l’obesitat. 

Respecte a la relació entre altres variables demogràfiques i l’obesitat, a la mostra britànica vam arribar a diverses conclusions:

  • -Com major és l’edat, menor és la tendència a l’obesitat.
  • -Les dones tendeixen a ser més obeses que els homes (un 2,6% més).
  • -Les persones de famílies nombroses tendeixen més a l’obesitat. La probabilitat puja un 2,5% més per cada membre addicional a la família. 

 

Els estils de vida també tenen una gran influència en l'excés de pes. L’estudi indica que l’obesitat és menys probable entre fumadors i bevedors, però més probable entre persones sedentàries, com era d’esperar. 

Els empleats i els jubilats, menys obesos

De l’estudi també es desprèn que un nivell educatiu alt redueix el risc de patir obesitat en un 4,4%. Uns ingressos elevats a la llar s’associen també amb menys probabilitat d’obesitat: entre les famílies d’alts ingressos el risc és menor. 

Treballar o estar jubilat redueixen la probabilitat de ser obès en un 33% i un 48% respectivament. Per altra banda, quan es va analitzar la relació entre factors de personalitat i situació laboral, l’únic factor que va mostrar un efecte evident va ser la conformitat: aquells amb un nivell més alt de conformitat i que estaven actius laboralment van mostrar més risc de ser obesos. Per a la població jubilada, la conformitat i l’obertura a noves experiències també eren factors de risc. 

Per contra, i com ja hem avançat, la responsabilitat redueix el risc de desenvolupar obesitat, amb un efecte més intens en homes que en dones. 

Amb relació al factor del neuroticisme, la seva influència va resultar moderada i amb diferències entre sexes: incrementa el risc d’obesitat per a homes i el redueix en el cas de les dones. 

Els costos de l’obesitat

Estudiar totes les dimensions de l’obesitat és important perquè parlem d’un trastorn metabòlic associat a un augment important de la taxa de mortalitat, així com a altres alteracions que porten a una major resistència a la insulina, com ara bé la diabetis tipus 2, la hipertensió i la hipercolesterolèmia. De fet, hi ha càlculs entorn de com l'estalvi de tractar l’obesitat és comparable al d’altres malalties cròniques com les coronàries o la diabetis.

I no només ens surt car a escala sanitària: l’obesitat té costos socials rellevants. Per exemple, els relatius a pèrdues de productivitat com l’absentisme per malaltia i el presentisme (reducció del rendiment per no poder treballar amb el total de la capacitat), ambdós més elevats a persones obeses. A més que hi ha més morts prematures entre els obesos. 

L’estudi que hem portat a terme demostra que existeixen variables demogràfiques com el sexe, l’edat o la dimensió de la unitat familiar que, unides als factors de personalitat, redueixen o augmenten la probabilitat de desenvolupar sobrepès i obesitat. Però també alguns condicionaments econòmics com el nivell d’ingressos que afecten el que ens portem a la boca. Sense oblidar l’estil de vida. 

En qualsevol cas hem de remarcar que aquest estudi no permet copsar explicacions a les correlacions i probabilitats trobades. Hem de recordar que correlació no implica causalitat. 

El que sí que sembla indiscutible és que analitzar aquestes variables conjuntament ajudarà a combatre amb més eficàcia un problema de salut pública tan greu que l’Organització Mundial de la Salut l’ha batejat com a globesitat (epidèmia d’obesitat mundial). 



Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.