L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha alertat que l'Estat espanyol està «preparant el terreny per, algun dia, poder arribar a il·legalitzar els partits independentistes». En una entrevista a El Punt Avui Televisió, Mas creu que ho està preparant «convertint els partits independentistes o els seus líders en aquella gent que empara el terrorisme», portant-los «al mateix tractament que es donava al terrorisme basc en altres èpoques».
Pel que fa a la reacció de la sentència, ha demanat que la resposta ciutadana sigui «massiva, exemplar, cívica, pacífica i rotunda», tot afegint que s'haurà de fer «tot el que calgui, mentre que no hi hagi cap mena de violència».
«Es vol construir un relat inexistent»
«Es vol construir un relat inexistent que digui que el moviment sobiranista empara la violència», ha dit Mas, i que per tant se l'ha de tractar «com als 'batasunos' d'aquella època». Mas veu possible que s'apliqui de nou el 155, motiu pel qual considera que no s'ha de posar «fàcil» que puguin dir que el moviment sobiranista «té connotacions directes o indirectes amb moviments violents o fins i tot terroristes».
«Quan tinguin aquest relat construït i al mig del terreny de joc, alguns ja estan plantejant la il·legalització de JxCat, la Crida, el PDeCAT, la CUP, ERC...», ha advertit. L'expresident ha afirmat que l'estratègia del sobiranisme català «ha de ser sempre la resistència pacífica». A més, ha remarcat que «la violència l'han utilitzada ells, no nosaltres». «No hem de ser tan ingenus ni tan babaus per posar-los tan fàcil que construeixi aquest relat i que els violents acabem sent nosaltres, quan això és radicalment fals», ha argumentat.
Artur Mas considera que cal calcular bé «les conseqüències dels actes»
L'expresident ha situat la «no violència» i el «pacifisme» com a frontera, ja que «qualsevol resposta és legítima si no és violenta», i ha advertit que cal vigilar no fer-se «un tret al peu». «Quan es diu aturar el país, puc entendre que, si hi ha capacitat de fer-ho, com a resposta es pugui fer, però s'han de calcular bé les conseqüències dels actes que es fan perquè, quan dius que aturaràs el país, si l'endemà no passa res, i al cap de dos dies tampoc, i al cap de tres dies tampoc, al final els únics perjudicats serem nosaltres», ha assegurat.
A més, ha alertat que «la violència no és només física», sinó que també «s'origina a través del llenguatge violent». En aquest sentit, ha lamentat que «quan hi ha gent que al president Torra, sense ni el més mínim indici de prova, l'acusa de connivència amb el terrorisme, això en democràcia és un pecat capital». Pel que fa al paper que vol jugar en l'espai postconvergent un cop se li acabi la inhabilitació del 9-N al febrer, Mas ha dit sí se sent «compromès», però que no té «ganes» de posar-ho al davant de tot.
Favorable a acatar l'ordre de retirar la pancarta i el llaç groc de la Generalitat
L'expresident també s'ha referit a la possible inhabilitació a què s'enfronta el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a la JEC per no retirar la pancarta a favor dels presos de la façana del Palau de la Generalitat. En aquest sentit, s'ha preguntat si «paga la pena» que un president ho hagi de deixar de ser «per posar avui una pancarta, acabar-la retirant i posar-la unes setmanes després».
«Ens hem de preguntar si el preu de perdre un president és prou raonable per, en un moment determinat, fer un gest que saps que pots recuperar al cap de poques setmanes», ha reblat. Mas ha admès, com defensa el líder d'ERC Oriol Junqueras, que «no s'ha de tenir por a les urnes», però ha afegit que «s'ha de saber què es busca a les urnes». Per això, creu que aquells que defensin fer eleccions han d'explicar «què faran l'endemà, si tenen el poder, que no s'hagi fet fins ara».