Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Noemí Llauradó, Montserrat Vilella, Carles Pellicer i Jordi Cervera sortint de declarar als jutjats

Arxivada la causa per un suposat delicte d'odi contra l'alcalde de Reus i quatre portaveus

El tribunal no veu delicte en un manifest ni en la protesta davant l'Hotel Gaudí contra agents de la policia espanyola

El jutge arxiva la causa oberta pel manifest del 3 d'octubre del 2017 en la qual s'havien imputat l'alcalde de Reus i diversos regidors i portaveus municipals. Seguint la petició de fiscalia coneguda aquest estiu, el magistrat ha optat per arxivar la causa considerant, segons ja justificava fiscalia, que la Policia Nacional no és un col·lectiu vulnerable que pugui considerar-se víctima de delictes d'odi.

Segons ha comunicat el col·lectiu d'Advocats Voluntaris 1 d'Octubre, que participava en la defensa d'alguns acusats, l'Audiència Provincial de Tarragona ha acordat arxivar el cas. De fet, part d'aquesta causa ja s'havia arxivat el desembre del 2018, i es mantenia oberta, exclusivament, en l'àmbit que feia referència als principals càrrecs polítics de la ciutat.

Aquesta tarda, en una compareixença d'urgència, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, l'actual vicealcaldessa i aleshores portaveu d'ERC, Noemí Llauradó, i la portaveu del PDECat-JxR, Montserrat Vilella, han valorat l'arxivament de la causa. Tots tres han insistit a agrair i elogiar la tasca dels advocats voluntaris no només en aquesta causa, sinó en totes aquelles en les quals s'han implicat.

Pellicer ha llegit alguns extractes de la sentència on, per exemple, es determina que «a la vista del que ha quedat exposat, la lectura del manifest no pot estimar-se constitutiva de delicte d'incitació a l'odi ni molt menys d'un delicte contra la integritat moral dels agents, perquè tal com va declarar el cap de l'operatiu, com a policia no es va sentir fustigat».

Reclamen l'arxivament de la resta de causes del procés català

També s'hi repeteix la idea que els agents de policia, igual que la resta de funcionaris públics, no poden ser víctimes de delictes d'odi perquè no formen part, com a grup, d'un col·lectiu vulnerable. Pellicer ha sentenciat que «tres anys després, finalment la justícia reconeix que vam fer política, que vam expressar legítimament una expressió política i que la nostra conducta va ser pacífica».

Tant l'alcalde com Vilella i Llauradó han recordat que «a Catalunya continua havent-hi persones i càrrecs electes injustament acusats, empresonats i exiliats per fer política», una situació que els deixa amb un regust agredolç, expressen, entre l'alegria personal per haver-se arxivat definitivament la causa i la preocupació per les que resten obertes arreu del país.

Vilella ha exposat que «entenem que, finalment, sí que s'ha fet justícia, però han passat més de tres anys pensant que, més que justícia, s'estava fent política des dels jutjats i això és el que ens preocupava i ens inquietava; aquesta sentència ens allibera d'un pes que no havíem d'haver portat mai, un pes que ens podia fer anar quatre anys a la presó».

També en aquesta línia s'ha expressat Llauradó, recordant que «portàvem tres anys amb aquesta pressió, que en qualsevol moment podia sortir una sentència que ens podia condemnar i no amb una pena lleu, no només amb la possibilitat de la presó i la multa, sinó fins i tot davant la possibilitat d'inhabilitar-te per poder exercir allò pel qual hem estat escollits».

Ha conclòs la seva valoració reclamant una llei d'amnistia «que resoldria d'una vegada per totes aquesta causa general». La causa s'havia obert contra l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, la portaveu aleshores de CiU, Montserrat Vilella, la d'ERC, Noemí Llauradó, el d'Ara Reus, Jordi Cervera, i la regidora de la CUP Mariona Quadrada —Marta Llorens, la portaveu, no hi era en aquell moment.

El motiu era la signatura d'un manifest en el qual, entre altres peticions a la pau social, es demanava als operatius de la Policia Nacional desplaçats a Reus que tornessin a les seves comissaries d'origen. S'apuntava al manifest que havien anat a Reus amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre i que per tant, una vegada passada la data i independentment de les valoracions polítiques que se'n fessin, podien tornar a casa.